En medicina, els dímers-D són productes de degradació de la fibrina detectats quan el trombe, en un procés de coagulació, és proteolitzat per la plasmina. És anomenat així perquè conté dos fragments D entrecreuats de la proteïna fibrina.[1]
Aquesta substància va ser descoberta aproximadament el 1970 i es va implantar el seu ús mèdic a partir del 1990.[1]
Hi ha diferents situacions clíniques que requereixen dur a terme la prova del dímer-D. Generalment, està indicat en situacions de possible trombosi, on presenta uns valors elevats. Algunes d'elles són:[3][4]
↑Stein PD, Hull RD, Patel KC, et al. «D-dimer for the exclusion of acute venous thrombosis and pulmonary embolism: a systematic review». Ann. Intern. Med., 140, 8, 2004, pàg. 589-602. DOI: 10.7326/0003-4819-140-8-200404200-00005. PMID: 15096330.
↑«D-Dimer test» (en anglès). MedlinePlus, 07-03-2019. [Consulta: 11 març 2019].