Dúnchad mac Conaing

Plantilla:Infotaula personaDúnchad mac Conaing
Imatge
Dál Riata Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmil·lenni I Modifica el valor a Wikidata
Mort654 Modifica el valor a Wikidata
Llista de reis de Dál Riata
650 – 654
← Ferchar mac Connaid – Conall Crandomna → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata


Dúnchad mac Conaing o Dúnchad mac Dubháin[1] va ser co-rei de Dál Riata (Dúnchad I) del 650 al 654.

Origen

[modifica]

Es discuteix l'origen d'aquest personatge que pertany a un llinatge secundari del Cenél Gabráin. Regnà conjuntament amb Conall Crandomna:

  • Alguns creuen que era "Dunchad mac Dubhan mac Eugan mac Eoganan", per tant, el besnét d'Eòganán mac Gabráin (mort el 595),[2] el germà gran d'Áedan mac Gabráin.[3]
  • Altres com James E. Fraser el consideren, sobre la base de Senchus Fer n-Alban, com el fill de Conaing mac Aedan que va morir ofegat el 622,[4] un fill menor del mateix Áedan mac Gabráin i que "Dubhán" és només un sobrenom diminutiu que significa “negret”, que fa referència al seu pare.[5]

Regnat

[modifica]

El Duan Albanach el nomena simplement “Dúngall” i li concedeix un regnat de 10 anys conjuntament amb Conall.[6] En tot cas el seu regnat està lligat a la desastrosa situació en què es trobava el regne de Dal Riata arran de la derrota i mort de Domnall Brecc.

Els Annals d'Ulster ens informen que Dúnchad mac Conaing va ser assassinat l'any 654[7] a la batalla de Stráith Ethairt a les terres altes prop de Balquhidder pel rei picte Talorgan mac Enfret.[8]

Descendència

[modifica]

Dúnchad sembla ser el pare de Conall Cael mac Dúnchad, assassinat l'any 681,[9] i de Conaing mac Dúnchad, assassinat en una escaramussa a Skye l'any 701[10] pel seu altre fill anomenat Osséne,[11] l'avi de Fiannamail nepos Dúnchado, és a dir Fiannamail ua Dúnchada, rei de Dál Riata assassinat el 700.[12]

Altres "ui Donnchado" són esmentats pels analistes d'aquesta època: Becc ua Dúnchada, assassinat el 707,[13] Tuibride ua Dúnchada assassinat el 719[14] i finalment potser el rei de Kintyre Dúnchad Bec, que va morir el 721.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Skene, 2007, p. 20 (Sincronismes de Flann Mainistreach).
  2. ↑ Annals d'Ulster, AU 595.1.
  3. ↑ Ashley, 1998, p. 195.
  4. ↑ Annals d'Ulster, AU 622.2.
  5. ↑ Fraser, 2009, p. 183-184.
  6. ↑ Skene, 2007, p. 602 (The Duan Albanach).
  7. ↑ Annals d'Ulster, AU 654.5.
  8. ↑ Fraser, 2009, p. 183.
  9. ↑ Annals d'Ulster, 681.3.
  10. ↑ Annals d'Ulster, AU 701.7.
  11. ↑ Fraser, 2009, p. 250.
  12. ↑ Annals d'Ulster, AU 700.4.
  13. ↑ Annals d'Ulster, AU 707.3.
  14. ↑ Annals d'Ulster, AU 719.4.

Bibliografia

[modifica]
  • Anderson, M. O.. Kings and Kingship in Early Scotland (llibre). John Donald, 2011. ISBN 9781906566302. 
  • Ashley, Mike. The Mammoth Book of British Kings & Queens (en anglès). Londres: Robinson Londres, 1998. ISBN 1-84119-096-9. 
  • Fraser, James E. From Caledonia to Pictland. Scotland to 795 (llibre). Edimburg: The New Edinburgh History of Scotland, 2009. ISBN 978-0748612321. 
  • Skene, W.F.. Chronicles Of The Picts,Chronicles Of The scots And Other Early Memorials Of Scottich History (en anglès). Kessinger Publishing's, 2007. ISBN 1432551051.