EBCDIC (Extend Binary Coded Decimal Interchange Code) és un codi estàndard de 8 bits usat per ordinadors mainframe IBM. IBM va adaptar el EBCDIC del codi de targetes perforades en els anys 1960 i el va promulgar com una tàctica customer-control canviant el codi estàndard ASCII.
EBCDIC és un codi binari que representa caràcters alfanumèrics, controls i signes de puntuació. Cada caràcter està compost per 8 bits (és a dir, per un byte) i per això EBCDIC defineix un total de 256 caràcters.
Hi ha moltes versions ("CODEPAGE") d'EBCDIC amb caràcters diferents. Per exemple si més no hi ha 9 versions nacionals d'EBCDIC amb caràcters ISO 8859-1 (Llatí 1) amb successions diferents.
El següent és el codi CCSID 500, una variant de EBCDIC. Els caràcters 0x00-0x3F i 0xFF són de control, 0x40 és un espai, 0x41 és no-saltar pàgina i 0xCA és un guió suau.
| 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | A | B | C | D | E | F | ||
| 40 | â | ä | à | à | ã | å | ç | ñ | [ | . | < | ( | + | ! | |||
| 50 | & | é | ê | ë | è | í | î | ï | ì | ß | ] | $ | * | ) | ; | ^ | |
| 60 | - | / | Â | Ä | À | À | Ã | Å | Ç | Ñ | , | % | _ | > | ? | ||
| 70 | ø | É | Ê | Ë | È | Í | Î | Ñ | Ì | } | : | # | ' | = | " | ||
| 80 | Ø | a | b | c | d | i | f | g | h | i | « | » | ð | ý | þ | ± | |
| 90 | ° | j | k | l | m | n | o | p | q | r | ª | º | æ | ¸ | Æ | ¤ | |
| A0 | μ | { | s | t | o | v | w | x | y | z | ¡ | ¿ | Ð | Ý | Þ | ® | |
| B0 | ¢ | £ | ¥ | · | © | § | ¶ | ¼ | ½ | ¾ | ¬ | ¯ | ¨ | ' | × | ||
| C0 | { | A | B | C | D | E | F | G | H | I | ô | ö | ò | o | õ | ||
| D0 | } | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | ¹ | û | ü | ù | ú | ÿ | |
| E0 | \ | ÷ | S | T | U | V | W | X | Y | Z | ² | Ô | Ö | Ò | Ó | Õ | |
| F0 | 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | ³ | Û | Ü | Ù | Ú |
Espai en blanc - 0 1 0 0 0 0 0 0
Lletres majúscules de la A a la Z: es divideixen en tres grups (AI), (JR), (SZ) i en les primeres quatre posicions s'identifica el grup al qual pertany la lletra i en les restants quatre posicions el dígit corresponent a la posició de la lletra en el grup.
A - 1 1 0 0 0 0 0 1
B - 1 1 0 0 0 0 1 0
C - 1 1 0 0 0 0 1 1
D - 1 1 0 0 0 1 0 0
E - 1 1 0 0 0 1 0 1
F - 1 1 0 0 0 1 1 0
G - 1 1 0 0 0 1 1 1
H - 1 1 0 0 1 0 0 0
I - 1 1 0 0 1 0 0 1
J - 1 1 0 1 0 0 0 1
K - 1 1 0 1 0 0 1 0
L - 1 1 0 1 0 0 1 1
M - 1 1 0 1 0 1 0 0
N - 1 1 0 1 0 1 0 1
O - 1 1 0 1 0 1 1 0
P - 1 1 0 1 0 1 1 1
Q - 1 1 0 1 1 0 0 0
R - 1 1 0 1 1 0 0 1
S - 1 1 1 0 0 0 1 0
T - 1 1 1 0 0 0 1 1
U - 1 1 1 0 0 1 0 0
V - 1 1 1 0 0 1 0 1
W - 1 1 1 0 0 1 1 0
X - 1 1 1 0 0 1 1 1
I - 1 1 1 0 1 0 0 0
Z - 1 1 1 0 1 0 0 1
La lletra Ñ es representa 0 1 1 0 1 0 0 1
Els dígits del zero (0) al nou (9): s'identifiquen amb un 1 en les primeres quatre posicions (és a dir, 1111) i en les restants quatre posicions el dígit en binari.
0 - 1 1 1 1 0 0 0 0
1 - 1 1 1 1 0 0 0 1
2 - 1 1 1 1 0 0 1 0
3 - 1 1 1 1 0 0 1 1
4 - 1 1 1 1 0 1 0 0
5 - 1 1 1 1 0 1 0 1
6 - 1 1 1 1 0 1 1 0
7 - 1 1 1 1 0 1 1 1
8 - 1 1 1 1 1 0 0 0
9 - 1 1 1 1 1 0 0 1