Biografia | |
---|---|
Naixement | segle VIII ![]() |
Mort | segle IX ![]() |
Rei de Kent | |
796 (Gregorià) – 798 (Gregorià) ← Ealhmund de Kent – Cuthred de Kent → ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | governant |
Eadberht III Præn va ser rei de Kent del 796 l 798. Va assumir el poder després d'una rebel·lió contra l'hegemonia de Mèrcia, i va ser la darrera vegada que Kent va ser un regne independent.
Offa de Mèrcia governava Kent sense cap rei intermediari des del 785,[1] però el 796 Offa va morir i Eadberht, «que també era anomenat Præn», segons diu la crònica, va prendre possessió de Kent.[2] Sembla que Eadberht havia estat exiliat sota la protecció de Carlemany i la seva rebel·lió es va veure com una acció envers els interessos dels francs.[3]
L'arquebisbe de Canterbury, Æthelhard, que era favorable a Mèrcia, va fugir durant la rebel·lió. Coenwulf de Mèrcia va mantenir correspondència amb el papa Lleó III en relació a la situació de l'Església en els regnes anglosaxons. El papa va acceptar que el rei de Mèrcia reconquerís Kent i va excomunicar Eadbert, amb l'argument que havia estat sacerdot i això el feia no apte per assumir el títol de rei.[3] Quan Cœnwulf va recuperar Kent l'any 798, va situar el seu germà en el lloc d'Eadberht. Segons diu la Crònica anglosaxona Cœnwulf «va arrasar Kent i va capturar Eadberht Præn, el seu rei, i se'l va endur lligat cap a Mèrcia». En una secció posterior de la crònica es diu que Eadberht va ser cegat i que també li van tallar les mans,[4] però Roger de Wendover diu que Coenwulf el va deixar anar com a mostra de la seva clemència.