Economia de CuraçaoMoneda | Florí de les Antilles Neerlandeses |
---|
|
PIB (en PPP) | 2 838 milions (2008) |
---|
Rànquing PIB | 177è (2008) |
---|
Taxa del PIB | 3,5% (2008) |
---|
PIB per càpita | 15000 (2004) |
---|
PIB per sector | agricultura 1%, indústria 15%, comerç i serveis 84% (2000) |
---|
Inflació | 1,7% (2009) |
---|
Força laboral | 63.000 (2008) |
---|
Ocupació laboral per sector | agricultura 1,2%, indústria 16,9%, comerç i serveis 81,8% (2008) |
---|
Taxa d'atur | 10,3% (2008) |
---|
Indústries principals | turisme, refino de petroli, instal·lacions per a distribució de petroli, indústries lleus |
---|
|
Exportacions
|
876 milions (2008)
|
Productes d'exportació
|
derivats de petroli
|
Socis principals
|
Estats Units 13,1%, Guatemala 10,8%, Singapur 10,7%, República Dominicana 9,6%, Haití 7,6%, Bahames 6,1%, Honduras 4,5%, Mèxic 4,2%, (2009)
| |
Importacions
|
1 340 milions (2008)
|
Productes d'importació
|
petroli brut, aliments, productes industrialitzats
|
Socis principals
|
Veneçuela 57,3%, Estats Units 19,2%, Brasil 8,1% (2009)
| |
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
|
Turisme, refí de petroli i el sistema bancari internacional són les principals activitats de la petita economia de Curaçao, la qual és molt dependent de l'exterior. Malgrat un petit creixement del PIB durant l'última dècada, l'illa gaudeix d'un elevat PIB per capita i una infraestructura ben desenvolupada, quan comparada a altres països de la regió.[1] Curaçao té un excel·lent port que pot rebre grans vaixells petroliers. L'empresa estatal de Veneçuela lloga l'única refineria de petroli de l'illa del govern. La major part del petroli és importat de Veneçuela, i els derivats del refinament són exportats als Estats Units.[1]
Gairebé tots els béns de capital i de consum són importats, sent els Estats Units, Brasil, Itàlia i Mèxic els principals subministradors.[1] El govern busca diversificar la indústria i el comerç, i va signar un acord amb la Unió Europea amb la intenció d'expandir els negocis amb ella. El sòl pobre i l'escassetat d'aigua impedeixen el desenvolupament de l'agricultura. Problemes pressupostaris compliquen la reforma del sistema de salut, jubilació i pensions, per a una població cada vegada més vella.[1]