Economia en l'islam

L'economia en l'islam fa referència als estudis que s'han fet sobre l'ordre econòmic conforme a les escriptures i les tradicions sagrades islàmiques. S'ha de tenir en compte que la xaria condemna la usura (ribà). Les normes de comportament dins l'economia deriven principalment de l'Alcorà i la sunna i els impostos (zakat) a més de la prohibició de la usura.

En l'islam xiïta, alguns especialistes com Mahmud Taleghani i Mohammad Baqir al-Sadr, han desenvolupat una "economia islàmica" fent èmfasi en aixecar les masses de pobres, un paper més gran de l'estat en assumptes com els de la circulació i distribució equitativa de la riquesa i assegurar que els participants en el mercat seran recompensats per estar exposats al risc i la responsabilitat.

El sistema econòmic islàmic es descriu generalment com una tercera via entre capitalisme i socialisme sense els seus inconvenients.[1][2]

Història

[modifica]

Els conceptes econòmics islàmics tradicionals inclouen:

  • Zakat - "impost sobre certs béns, com la collita, amb la intenció d'assignar aquests impostos a despeses explícitament definides com l'ajuda als necessitats."
  • Gharar - "la prohibició d'elements d'incertesa en els contractes (cosa que exclou les assegurances i també finançar operacions sense participar en el risc)"
  • Ribà - "referit a la usura".[3]

Ibn Khaldun

[modifica]
Estàtua d'Ibn Khaldunn a Tunis

Ibn Khaldun és considerat el pare de l'economia moderna.[4][5] Segons aquest autor la cohesió social (asabiyya) és la causa, junt amb la divisió del treball, que algunes civilitzacions prosperin i altres no.

Economia del Califat

[modifica]

Durant aquesta època va haver-hi una transformació social quan es donà el dret a comprar, vendre i heretar a persones individuals de qualsevol sexe, ètnia o religió. Els contractes més importants es feien per escrit.

Encara que l'economia del califat té similituds amb el socialisme modern també hi havia aspectes precapitalistes i de lliure mercat.[6] Els conceptes d'ajuda financera i de pensió es troben ja en el zakat. Al Califat ja es procurava ajudar els necessitats.[7][8]

Era postcolonial

[modifica]

Els especialistes islàmics intentaren crear un sistema econòmic propi.[9] Els escrits de Mohammad Baqir al-Sadr i altres descriuen l'islam com una religió compromesa amb la justícia social, l'equitativa distribució de la riquesa i la causa de les masses desfavorides i refuten les teories marxistes i capitalistes tot i que propugnen que la propietat de la terra no sigui privada. Aquestes idees influïren la revolució islàmica de l'Iran,[10] on hi va haver un gran sector públic tot i que la renda per capita baixà respecte a la del règim del Xa.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Islam and Economic Justice: A 'Third Way' Between Capitalism and Socialism?». Arxivat de l'original el 2008-01-07. [Consulta: 2 setembre 2010].
  2. ↑ How Do We Know Islam Will Solve the Problems of Poverty and Inequality?
  3. ↑ Roy, The Failure of Political Islam Harvard University Press, 1994, p.132
  4. ↑ I. M. Oweiss (1988), "Ibn Khaldun, the Father of Economics", Arab Civilization: Challenges and Responses, New York University Press, ISBN 0887066984
  5. ↑ Jean David C. Boulakia (1971), "Ibn Khaldun: A Fourteenth-Century Economist", The Journal of Political Economy 79 (5): 1105-1118.
  6. ↑ The Cambridge economic history of Europe, p. 437. Cambridge University Press, ISBN 0521087090
  7. ↑ Crone, Patricia. Medieval Islamic Political Thought. Edinburgh University Press, 2005, p. 308–9. ISBN 0748621946. 
  8. ↑ Shadi Hamid «An Islamic Alternative? Equality, Redistributive Justice, and the Welfare State in the Caliphate of Umar». Renaissance: Monthly Islamic Journal, 13, 8, 8-2003. (see online Arxivat 2003-09-01 a Wayback Machine.)
  9. ↑ The Economic Life of Islam
  10. ↑ Bakhash, Shaul, The Reign of the Ayatollahs, Basic Books, c1984, p.172-3