Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un editor de text (anglicisme) o tractament de text(o)s és un programa informàtic que permet de crear i modificar documents digitals compostos únicament per text sense format, coneguts comunament com a text pla o text net (així no s'ha de confondre amb un processador de text). El programa llegeix l'arxiu i interpreta els bytes llegits segons el codi de caràcters que usa l'editor. Normalment és de 7- o 8-bits en ASCII o UTF-8, rares vegades EBCDIC.
Per exemple, un editor ASCII de 8 bits que llegeix el nombre binari 0110 0001 (decimal 97 o hexadecimal 61) a l'arxiu ho representarà a la pantalla amb la figura a, que l'usuari reconeix com la lletra "a" i oferirà a l'usuari les funcions necessàries per canviar el nombre binari a l'arxiu. Els editors de text són inclosos en el sistema operatiu o en algun programari instal·lat i es fan servir quan s'han de crear o modificar arxius de text com configuració, guions o el codi font d'algun programa.
L'arxiu creat per un editor de text inclou per convenció a MS-DOS i Microsoft Windows l'extensió .txt, encara que pot ser canviada a qualsevol altra posteriorment. Tant Unix com GNU/Linux donen a l'usuari total llibertat en la denominació dels seus arxiu.
En traslladar arxius de text d'un sistema operatiu a un altre s'ha de considerar que existeixen almenys dues convencions diferents per assenyalar el final d'una línia: Unix i GNU/Linux fan servir només retorn de carro en canvi Microsoft Windows usa al final de cada línia retorn de carro i salt de línia.
Els editors de texts "plans" es distingeixen dels processadors de textos en què es fan servir per a escriure només text, sense format i sense imatges, és a dir sense diagramació.
Abans que existissin els editors de text, les dades i el codi font dels programes havia de ser lliurat a la màquina per mitjà de targetes perforades. El programa, un feix de targetes, era llegit per un lector de targetes perforades. Cada caràcter era representat per una o més perforacions en una columna de 8 o 10 possibles perforacions. Com a màxim, podien ser representats 80 caràcters en una targeta.
Amb els teletips van aparèixer també els primers editors de text que en un començament només mostraven una línia del text. Ordres especials movien el "cursor" en les quatre direccions.
El següent pas es va donar amb l'aparició del monitor de tub de raigs catòdics que va permetre l'edició a "pantalla completa" és a dir mostrant diverses línies alhora. L'augment de productivitat va ser enorme, per la rapidesa i simplicitat del mecanisme. Un dels primers editors de text va ser el O26 escrit per a la consola de l'operador de la sèrie de computadors CDC 6000. Un altre precursor és el vi, escrit els anys 1970 que encara és l'estàndard per als sistemes operatius Unix i GNU/Linux.
Hi ha una gran varietat d'editors de text, si bé la majoria es categoritzen com a editors de codi font. Alguns són d'ús general, mentre que d'altres estan dissenyats per escriure o programar en un llenguatge. Alguns són molt senzills, mentre que d'altres tenen implementades gran quantitat de funcions. L'editor de text ha de ser considerat com una eina de treball del programador o administrador de la màquina. Com a eina permet realitzar certs feines, però també requereix un aprenentatge perquè l'usuari conegui i obtingui destresa en el seu ús. L'anomenada corba d'aprenentatge és una representació de la destresa adquirida al llarg del temps d'aprenentatge. Un editor pot oferir moltes funcions, però si la seva corba d'aprenentatge és molt llarga, pot desanimar l'aprenentatge i acabarà sent deixat de costat. Pot ser que un editor tingui una corba d'aprenentatge molt costeruda, però si no ofereix moltes funcions l'usuari li reemplaçarà per un altre més productiva. És a dir l'elecció de l'editor més apropiat depèn de diversos factors, algun d'ells molt subjectius.
Editors per a professionals han de ser capaços de llegir arxius de gran extensió, més grans que la capacitat de la memòria RAM de la màquina i també arrencar ràpidament, ja que el temps d'espera disminueix la concentració i disminueix la productivitat. Alguns editors de text inclouen l'ús de llenguatges de programació per automatitzar molestos o repetits procediments a realitzar en el text. Per exemple, Emacs es pot adaptar a les necessitats de l'usuari, fins i tot les combinacions de tecles per a executar funcions es poden adaptar, i és programable en Lisp. Avui dia molts editors originalment sortits d'Unix o GNU/Linux han estat portats a altres sistemes operatius, cosa que permet treballar en un altre sistema sense haver d'aprendre l'ús d'un altre editor.
Molts editors de text inclouen acolorit de sintaxi i funcions que ofereixen a l'usuari completar una paraula iniciada.
Algunes funcions especials són: