Cada país ha introduït en el seu sistema educatiu la formació tecnològica de forma diferent. La tradició tecnològica a Anglaterra i Suècia, pioners en aquest camp (ambdós van fer els seus primers plans d'estudi assessorats per Comenius) contrasta molt amb la recent incorporació al currículum espanyol, on les diferents comunitats autònomes han fet el seu desplegament de forma diversa.
| « | «La educación tecnológica, como espacio curricular, se propone promover en la formación de los niños y las niñas tanto el desarrollo de la capacidad de identificar y resolver problemas técnicos como de una mirada que identifique a la tecnología como un aspecto fundamental de la cultura, favoreciendo nuevos vínculos de los alumnos con el medio tecnológico en el que están inmersos. Así, en la escuela los niños deberían ser iniciados en el estudio de lo que algunos autores denominan la cultura tecnológica». | » |
| — Ministerio de Educación, Ciencia y Tecnología de la Nación (Buenos Aires) | ||
| « | (traducció al català) L'educació tecnològica, com espai curricular, es proposa promoure a la formació dels nens i nenes el desenvolupament de la capacitat d'identificar i resoldre problemes tècnics amb una mirada que identifiqui i consideri la tecnologia com un aspecte essencial de la cultura, afavorint nous vincles dels alumnes amb els mitjans tecnològics que els envolten. Així, a l'escola els nens haurien de ser indicats en allò que alguns autors denominen la cultura tecnològica. | » |
| — Ministeri d'Educació, Ciència i Tecnologia de la Nació (Buenos Aires) | ||
En la realització d'activitats d'ensenyament tecnològic a la Primària, els propòsits perseguits transcendeixen la reproducció de certes tècniques o del desenvolupament d'habilitats motrius. Mitjançant aquesta modalitat educativa es pretén desenvolupar l'intercanvi de coneixements, experiències i sabers.[1]
L'educació tecnològica s'entén com una educació general, en tots els nivells i modalitats. Els NAP (nuclis d'aprenentatge prioritari) defineixen els següents eixos: processos tecnològics, mitjans tècnics, canvis i continuïtats i la reflexió de la tecnologia com un procés sociocultural per a l'home. Els processos tecnològics s'entenen com processos sobre la matèria, l'energia i la informació. L'anàlisi d'aquests processos es duu a terme mitjançant el que anomenen operacions «nucli mínim». El desenvolupament tècnic («quefer tècnic») parteix d'un objectiu i després es proposa un camí per arribar a l'assoliment d'aquest objectiu. Més tard apareixen els mitjans tècnics que s'usaran, i tot això, es desenvolupa en un medi sociotènic. No hi ha una divisió entre allò tècnic y allò social quan es fa tecnologia.[2]
| « | «Es una disciplina escolar, de formación general, que posibilita que los alumnos se aproximen al conocimiento de un mundo creado por el hombre, un mundo artificial, con una cultura fundamentalmente tecnológica y que crea unas determinadas relaciones del hombre con los hombres, con lo social, con lo natural, con lo cultural, con lo ideológico político, con lo ético. Acceder al conocimiento de la cultura tecnológica, de éste mundo artificial, es poner al alumno en contacto con determinadas técnicas, procedimientos, recursos, materiales, procesos y objetos de este mundo. Aquí, el contenido especifico de las técnicas, procesos, productos, objetos, y materiales están en directa relación con lo tecnológico, con lo artificial, con lo creado por el hombre para satisfacer verdaderas demandas y necesidades, resolviendo problemas para una mejor calidad de vida». | » |
| — Susana Leliwa, Enseñar Educación Tecnológica en los escenarios actuales.(2008) Córdoba: Comunicarte. p. 28-29. | ||
| « | (traducció al català) «En una disciplina escolar, de formació general, que possibilita que els alumnes s'aproximin al coneixement d'un món creat per l'home, un món artificial, amb una cultura fonamentalment tecnològica i que crea unes determinades relacions de l'home amb la resta dels homes, amb allò social, amb allò natural, amb allò ideològic polític i amb allò ètic. Accedir al coneixement de la cultura tecnològica, d'aquest món artificial, és posar a l'alumne en contacte amb determinades tècniques, procediments, recursos, materials, processos i objectes d'aquest món. Aquí, el contingut específic de les tècniques, processos, productes, objectes i materials està en relació directa amb allò tecnològic, amb allò artificial, amb allò creat per l'home per satisfer veritables demandes i necessitats, resolent problemes per a una millor qualitat de vida.» | » |
| — Susana Leliwa, Ensenyar Educació Tecnològica en els escenaris actuals.(2008) Córdoba: Comunicarte. p. 28-29. | ||
Els productes tecnològics (i la tecnologia) en la seva ampla fonamentació teòrica són l'objecte d'estudi de l'educació tecnològica. Dins d'aquesta educació es tracten els diferents punts (coneixements i habilitats):
La complexitat de cada destresa és molt diferent, ja que el treball artesanal pot ensenyar-se des dels primers anys d'escolarització, mentre que l'aplicació de ciències requereix un coneixement previ d'aquestes (generalment l'adquisició d'aquest coneixement correspon amb els últims anys de la secundària).
A partir d'aquest ensenyament, es busca millor en els estudiants la participació en el món tecnològic contemporani mitjançant els diferents eixos temàtics:
La incorporació de l'educació tecnològica dins dels sistemes educatius, té origen en les reformes educatives que es van produir als Estats Units a la dècada dels setanta. A través de tallers d'educació i d'art industrial es van acabar formant les primeres classes d'educació tecnològica.
Paral·lelament a Anglaterra, l'educació tecnològica evolucionava a partir dels tallers que s'imparteixen sobre antics oficis. Les revolucions tecnològiques, que havien succeït a diferents llocs del món en aquells anys, van originar noves necessitats i problemes.[5]
Eggleston (1192) i Layton (1933) van assenyalar que la història de l'educació tecnològica té 3 arrels:[6]
L'única pauta didàctica per al desenvolupament de l'assignatura (aplicable a tots els continguts obligatoris) es refereix al fet que la tecnologia s'aprèn millor operant amb ella i no només llegint o rebent informació descriptiva de com s'ha de fer o de com ho fan altres. És a dir, més enllà d'explicar-se de manera teòrica s'ha d'aprendre mitjançant la pràctica. És per això que destaquen activitats com l'anàlisi de productes i els projectes tecnològics com a procediments metodològics per a la seva praxi pedagògica. Moltes activitats acostumen a realitzar-se de manera grupal i cooperativa, incentivant als estudiants a involucrar-se activament en el desenvolupament dels continguts mitjançant la comunicació amb els seus companys.
Es recomanen els següents tipus d'anàlisi (amb les seves respectives preguntes):
L'alfabetització digital és una àrea de l'educació tecnològica que resulta fonamental incentivar avui en dia en estar immersos en l'era de la cultura digital. Como diu Martín Varsavsky el fenomen mundial de les tecnologies de la informació i la comunicació, ha provocat diverses transformacions en diferents contextos socials, principalment en l'educatiu, on ha estat necessari realitzar modificacions en les metodologies amb l'objectiu d'assegurar que els mètodes d'aprenentatge i les competències ensenyades en l'etapa escolar corresponen al context i a la realitat que actualment viu la nostra societat.[7]
Llavors podem conceptualitzar, que, «l'alfabetització digital és la capacitat d'una persona d'executar activitats en un ambient digital, on pot localitzar, investigar i analitzar informació, a través de dispositius electrònics (ordinadors, telèfons, tauletes, etc.) i programes o aplicacions, cosa la qual dona la facultat/capacitat d'elaborar continguts i formar propostes mitjançant aquests mitjans. Aquesta branca de l'Educació Tecnològica, s'ha d'entendre com una nova forma de comunicació, de creació i comprensió de la informació».[8][9][10]
El context educatiu és un element essencial en el desenvolupament de qualsevol país, ja que s'enfoca a la formació de nous professionals que es desenvoluparan en diverses àrees i entorns en un futur. Per aquesta raó, la inclusió de la tecnologia als estudis ha de regular-se de manera curosa i ha d'adequar-se a la perfecció a cada programa d'estudi. Aquest procés no només involucra als alumnes, ja que els professors també hi estan implicats. Aquells docents que són renuents a l'actualització i implementació de noves estratègies han de ser convençuts per fer-ho.[11]
Malgrat que la idea d'alfabetització es relaciona amb l'accés a la lectura i a l'escriptura, l'arribada de nous llenguatges de comunicació i l'accés a aquests mitjans (com l'Internet i els recursos multimèdia)[12] va generar la necessitat d'adquirir noves competències, cosa que va obligar a l'alfabetització a ampliar el seu espectre d'acció. Entenent, llavors l'alfabetització com l'accés a llenguatges audiovisual, computacionals, entre d'altres. El terme «digital» va ser afegit a aquests nous llenguatges (producte de la influència anglosaxona, on ja s'havia usat aquest terme per a referir-se a l'alfabetització en aquests nous formats).
L'alfabetització digital s'entén com el conjunt d'habilitats sociocognitives amb les quals es pot seleccionar, processar, analitzar i informar del procés de transformació d'informació a coneixement.[13]
Cal mencionar, que a partir de com la realitat ha construït aquest concepte, l'alfabetització digital serà entesa en un sentit més ampli, el qual englobarà un seguit de característiques:
Les xarxes socials tenen un gran poder de gestió de la informació i promouen el treball cooperatiu, faciliten als investigadors la difusió del coneixement i la construcció d'aprenentatges nous. A això se suma l'ús generalitzat de les xarxes socials per part dels nous estudiants, considerats «natius digitals», com a mitjà de comunicació principal. Tot i això, es creu que l'ús generalitzat d'aquestes plataformes en ambients educatius comporta problemes comunicacionals per l'estudiant, disminuint la seva capacitat de comunicar-se de manera personal. També podrien provocar bretxes comunicacionals, especialment amb els professors que no són «natius digitals».[14]
Les xarxes socials tenen un impacte positiu a l'educació en permetre usar eines virtuals que faciliten als docents la interacció amb els seus estudiants i la cerca d'informació per a les activitats a desenvolupar a l'aula. Un dels grans avantatges és que la nova generació d'estudiants ja té alguns coneixements (o dominen) respecte a tot allò relacionat amb el món digital, és per això que els resulta menys difícil l'adaptació a la incorporació de xarxes socials al seu àmbit acadèmic i formatiu.[15]
Es tracta de la incorporació més recent al currículum, amb l'actual LOE. Introdueix continguts de Tecnologia a tots els cicles. La seva implantació es realitza entre els cursos 2007-2008 (1r, 3r i 5è d'EP) i 2008-2009 (2n, 4t i 6è d'EP). Aquests continguts poden impartir-se dins l'àrea de coneixement del medi, com a transversals a totes les matèries o dins de projectes específics segons l'autonomia de cada centre.
| Cicle | Bloc 6: matèria i energia | Bloc 7: objectes, màquines i tecnologies |
|---|---|---|
| 1r cicle | Diversitat de materials, forces, so, problemes mediambientals, reducció, reutilització i reciclatge | Identificació de màquines, muntatge i desmuntatge,anàlisis de funcionament, identificació de riscos, cura en l'ús de substàncies. materials i eines, comportaments segurs i d'estalvi, iniciació a les TIC |
| 2n cicle | Taxonomia, forces, energia, fonts d'energia, residus, estalvi energètic, barreges, llum, propietats de materials, normes d'ús, seguretat i conservació d'eines i materials | Oficis, fonts d'energia, planificació de construcció, operadors mecànics, tecnologia i respecte al medi ambient, invents, apreciació no sexista, documentació del projecte, tractament de textos, formatació de documents, cerca a Internet |
| 3r cicle | Propietats dels materials, cinemàtica, fonts d'energia renovables i exhauribles, transformacions d'energia, processos físics i químics, calor, normes d'ús, seguretat i conservació d'eines i materials | Propietats de materials i la seva aplicabilitat, aplicacions de màquines, estructures, circuits elèctrics, elaboració d'informes, impacte social, comunicacions, addicció de les TIC |
Després d'un període on l'ESO es va fer de forma experimental a diferents comarques, la seva implantació a tot el territori català es va generalitzar amb la LOGSE els cursos 1996-1997 (1r d'ESO) a 1999-2000 (4t d'ESO). Decrets i lleis posteriors, com ara la LOCE van modificar el seu desplegament. En l'actualitat la LOE la incorpora com a matèria obligatòria als primers cursos (1r a 3r d'ESO) i com a matèries optatives (en fa dos, Tecnologia i Informàtica) a 4t d'ESO. La implantació de la LOE es duu a terme en els cursos 2007-2008 (1r i 3r d'ESO) i 2008-2009 (2n i 4t d'ESO). Un canvi important en la concepció de l'àrea al desplegament català de la LOE és l'ús del mètode de projectes al llarg de tots els cursos com a eix vertebrador de la matèria.
Una única matèria, Tecnologia, es realitza de forma obligatòria a tots els cursos entre 1r i 3r d'ESO (altres comunitats autònomes de l'Estat Espanyol limiten a dos cursos la seva presència).
| Curs | Continguts | Blocs |
|---|---|---|
| 1r d'ESO | Els continguts i els criteris d'avaluació del primer curs pretenen que l'alumnat comenci a treballar de bon principi seguint el procés tecnològic i construint objectes senzills que suposin l'ús de components estructurals i elèctrics. Més endavant, se sistematitzaran els aspectes teòrics de les estructures i dels circuits elèctrics. No es tracta, doncs, a primer, de fer teoria de la tecnologia, del procés tecnològic, de materials, d'estructures i d'electricitat, sinó d'utilitzar el procés tecnològic per reconèixer-lo, tot fent un constructe senzill amb elements mecànics i elècctrics per a després reflexionar i sistematitzar a partir de l'experiència pràctica. També més endavant s'aprofundirà en el model de procés tecnològic. Des del primer moment i al llarg del curs, les TIC seran una eina per a la integració, comunicació i divulgació de la informació. |
|
| 2n d'ESO | Els continguts del segon curs han de permetre que l'alumnat conegui, analitzi i reprodueixi (totalment o parcial) un procés industrial proper que el professorat seleccionarà en funció de l'entorn del centre. |
|
| 3r d'ESO | Els continguts del tercer curs han de permetre sistematitzar els conceptes sobre estructures que s'han emprat de manera intuïtiva i experimental a primer curs. El mateix passa també amb el procés tecnològic, que ara s'estudia i s'utilitza en tots els seus passos. En aquest curs l'alumnat ha de realitzar un procés tecnològic complet, preferentment en relació amb l'habitatge, integrant-hi les eines informàtiques que s'utilitzen al llarg dels tres cursos, amb especial atenció als mitjans utilitzats per a la divulgació. |
|
Dues matèries, de caràcter optatiu tenen presència a 4t d'ESO: Tecnologia i Informàtica.
| Continguts | Blocs |
|---|---|
| En aquesta matèria l'alumnat ha de centrar el seu treball en les tecnologies de control aplicades a entorns propers o estudiats anteriorment, com ara l'habitatge o un procés industrial proper. La pneumàtica s'hi ha d'incorporar de manera experimental, mentre que per a la hidràulica es pot fer servir programari de simulació (programari educatiu) . |
|
| Continguts | Blocs |
|---|---|
| En aquesta matèria l'alumnat ha de centrar el seu treball en l'aplicació de tècniques d'edició digital en format multimèdia per dissenyar i elaborar presentacions, exposicions d'idees i projectes, així com en el desenvolupament de continguts a Internet per mitjà d'eines col·laboratives en entorns virtuals. |
|
Si bé amb la LOGSE es crea un batxillerat específic, el Batxillerat Tecnològic, amb matèries de modalitat pròpies -com ara la Tecnologia Industrial, l'Electrotècnia o la Mecànica-, que es va implantar els cursos 1998-1999 (1r de batxillerat) i 1999-2000 (2n de Batxillerat), l'actual LOE, que s'implanta els cursos 2008-2009 (1r Batx.) i 2009-2010 (2n de Batx.) contempla un únic Batxillerat cientifico-tècnic, on desapareix la matèria Mecànica.