L'efecte Mandela, batejat amb aquest nom per la pseudocientífica Fiona Broome,[1] és el nom amb què es coneix popularment el fenomen de confabulació compartida per diverses persones.[2][3] Rep el nom del Premi Nobel de la Pau sud-africà Nelson Mandela, ja que, quan s'anuncià la seva mort el 2013 diverses persones afirmaren recordar que Mandela havia mort als anys vuitanta.[4]
S'han donat diverses explicacions al fenomen (diverses d'aquestes de caràcter pseudocientífic) malgrat que existeix ampli consens sobre la raó d'aquest efecte.[5][6] Tots els records es reconstrueixen periòdicament al llarg de la vida d'una persona, i són modificats a través d'estímuls tant interns com externs. Les referències a un record diferent (ja sigui per mitjà de converses amb altres individues o de mitjans de comunicació que propaguen una idea equivocada) modifiquen l'experiència i modelen els records originals,[5][7][8][9] tot plegat reforçat pels biaixos de confirmació i les dissonàncies cognitives.[8][10]
L'efecte Mandela es produeix en una gran varietat de contextos diferents, sovint relacionats amb memòries d'infantesa. Alguns dels exemples més notables es mostren a continuació.[2]
La frase "Sue Ellen, ets un pendó", que és central de la versió en català, però que en realitat és «...tu, mentrestant, fent el pendó..».[11]
A la saga de pel·lícules Star Wars la frase «Luke, I am your father» (anglès) o «Luke, jo sóc el teu pare» (català), en realitat és «No, I am your father» o «No, jo sóc el teu pare».[2][5][12]
En la pel·lícula Casablanca en lloc de la frase «toca-la una altra vegada, Sam», Ilsa diu «toca-la, Sam». Aquest fals record apareix per diverses versions idiomàtiques del llargmetratge.[14][15]
↑Brown, Adam D.; Kouri, Nicole; Hirst, William «Memory's Malleability: Its Role in Shaping Collective Memory and Social Identity» (en anglès). Frontiers in Psychology, 3, 23-09-2012, p. 257. DOI: 10.3389/fpsyg.2012.00257. ISSN: 1664-1078. PMC: 3402138. PMID: 22837750.