Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 juny 1880 Uppsala (Suècia) |
Mort | 10 juny 1955 (74 anys) Engelbrekt (Suècia) |
Sepultura | Cementiri vell d'Uppsala, Kvarter: 05 Gravplats: 0270B (1955–) 59° 51′ 24″ N, 17° 37′ 35″ E / 59.856545°N,17.6264°E |
7è Seient 9 de l'Acadèmia Sueca | |
20 desembre 1942 – 10 juny 1955 ← Otto von Friesen – Ture Johannisson → | |
Rector | |
1939 – 1945 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Uppsala - doctor (1898–1907) |
Activitat | |
Camp de treball | Filologia llatina i literatura llatina |
Ocupació | filòleg clàssic, professor d'universitat, llatinista |
Ocupador | Universitat de Lund Universitat d'Uppsala |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Annie Löfstedt (1916–) |
Fills | Ingrid Arvidsson |
Pare | Einar Löfstedt |
Premis | |
| |
Haimon Einar Harald Löfstedt (Uppsala, 15 de juny de 1880 – Estocolm, 10 de juny de 1955) fou un llatinista suec, fill d'un altre llatinista suec d'idèntic nom (Einar Löfstedt, 1831-1889).[1]
Löfstedt es doctorà a la Universitat d'Uppsala el 1907. Des de 1913 fou professor de filologia llatina a la Universitat de Lund, on esdevingué un dels referents de l'escola sueca de llatí tardà, que ha influït també en els llatinistes catalans. És conegut pels seus estudis sobre el llatí tardà, i sobre textos com la Peregrinatio Aetheriae, i autors com Tertul·lià i Arnobi. Fou rector de la universitat de Lund de 1939 a 1945.
Fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències el 1934 i de l'Acadèmia Sueca el 1942. També fou membre de la Reial Acadèmia Danesa de les Ciències (1925). De 1936 a 1949 fou membre de la comissió de publicació del Thesaurus Linguae Latinae.[2]