Eißendörp (nds) | |||||
Tipus | barri d'Hamburg | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Alemanya | ||||
Estat federat | Hamburg | ||||
Bezirk | Harburg | ||||
Població humana | |||||
Població | 24.324 (2016) (2.895,71 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 8,4 km² | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 21073, 21075 i 21077 | ||||
Lloc web | hamburg.de… |
Eissendorf o Eißendorf, en baix alemany Eißendörp,[1] és un barri del districte d'Harburg al sud de l'estat d'Hamburg a Alemanya. A la fi de 2016 tenia 24324 habitants a una superfície de 3,5 km².[2]
El primer esment escrit data del 1332. El 1450 s'escriu Eytzendorpe, el que significa poble d'Eyzo.[3] Era un conglomerat d'unes masies a l'entorn de la vall del Göhlbach, que pertanyia a la parròquia de Sinstorf.[4]
El poble va sofrir molt de l'ocupació francesa (1806-1814) sota Napoleó. El 1811 l'ocupant va forçar la població a construir un camí militar per assegurar un ràpid transport de tropes. Però segons la crònica, els camperols s'haurien defensat en lloc d'homes forts enviaven «només nens, dones inconscients i persones miserables». El camí no obstant es va realitzar, no obstant això. Va connectar Harburg via Bremen a Wesel. Després de la guerra i fins a la construcció del ferrocarril als segle xix i les autopistes al XX, va quedar un eix de transport important. Del 1813 a 1814 Eissendorf va patir de nou sota els ocupants i va ser cremat diverses vegades. Cremar els ravals feia part de la tàctica militar per augmentar la visibilitat a l'entorn de les ciutats i facilitar la seva defensa, en suprimir possibles amagatalls a l'«enemic».[5] Els camperols s'havien amagat a temps als boscos circumdants.
Fins a la industrialització a la fi del segle xix va quedar un poble rural. A poc a poc es van crear colonies pel obrers. D'uns vuit cents habitants el 1885, en deu anys la població va créixer cap a més de tres mil el 1905.[6] El 1910 l'aleshores municipi independent va fusionar amb Harburg.[7] Tot i la pressió demogràfica d'Harburg, malgrat moltes urbanitzacions des dels anys 1890, encara queden unes antigues masies d'entramat de fusta, a la vall del Göhlbach, on el poble va néixer. Avui és un poble residencial amb com principal activitat econòmica els serveis de proximitat.