![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Diego Arsuaga ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Oscar Kramer ![]() |
Guió | Fernando Javier León Rodríguez, Diego Arsuaga i Beda Docampo Feijóo ![]() |
Música | Hugo Jasa |
Fotografia | Hans Burmann ![]() |
Muntatge | Fernando Pardo ![]() |
Distribuïdor | Patagonik Film Group ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Uruguai, Espanya i Argentina ![]() |
Estrena | 22 novembre 2002 ![]() |
Durada | 90 min ![]() |
Idioma original | castellà ![]() |
Pressupost | 2.500.000 $ ![]() |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica, cinema d'aventures, comèdia, cinema d'acció i drama ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
El último tren (també Corazón de fuego o Los durmientes) és una pel·lícula de 2002 coproduïda per Uruguai, Argentina i Espanya. Dirigida per Diego Arsuaga, és una comèdia dramàtica protagonitzada per Federico Luppi, Héctor Alterio, Pepe Soriano i Gastón Pauls.[1] La pel·lícula es va exhibir en diversos festivals, com el Festival Internacional de Cinema de Mont-real (Canadà), el Festival Internacional de Cinema de Palm Springs (Estats Units), el Cinémas d'Amérique Latine de Tolosa (França), el Festival Internacional de Cinema de Copenhaguen (Dinamarca) i el Festival de Cinema d'Hamburg (Alemanya).
La notícia de la compra d'una històrica locomotora uruguaiana del segle xix per un estudi de Hollywood és motiu d'orgull per a molts uruguaians, encara que no és ben rebuda pels veterans membres de l'associació Amics del Riel, qui, decidits a boicotejar el trasllat de la locomotora als Estats Units i moguts per la consigna «el patrimoni no es ven», segresten la màquina i es llancen a recórrer les vies de l'interior del país. Mentre són perseguits per les autoritats, troben la solidaritat dels pobles aïllats i abandonats per la falta d'un mitjà de transport que per als passatgers fa temps va deixar de funcionar.[2][3]