El Fondó de les Neus

El Fondó de les Neus

el Fondó de les Neus (ca)
Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 18′ 29″ N, 0° 51′ 14″ O / 38.308055555556°N,0.85388888888889°O / 38.308055555556; -0.85388888888889
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	el Vinalopó Mitjà
Capital	El Fondó de les Neus ^(en)
Població humana
Població	2.698 (2023) (39,19 hab./km²)
Gentilici	fondonera, fondoner
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	68,85 km²
Altitud	380 m
Limita amb	Oriola Crevillent l'Alguenya Albatera Asp
Organització política
• Alcalde	Victoriano Sánchez Botella
Identificador descriptiu
Codi postal	03688
Codi INE	03077
Codi ARGOS de municipis	03077
Lloc web	fondoneus.es

El Fondó de les Neus (castellà: Hondón de las Nieves, oficialment «el Fondó de les Neus / Hondón de las Nieves»^[1][2][3]) és una població del País Valencià, situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Història

Al terme hi ha diverses restes de poblament prehistòric, com les de la Cova del Rotllo, a la serra la Solana.

Les tropes cristianes la conqueriren als àrabs el 1246 i va pertànyer a la jurisdicció d'Asp fins al 1839, en què es va independitzar i constituí un únic municipi amb el Fondó dels Frares del qual se segregà el 1926.

Al seu terme hi ha presència de població, d'esdeveniments finals de l'Edat Mitjana, amb la formació d'un caseriu al voltant d'una elevació muntanyosa.

Els orígens de la població, prové en la seua major part de colons provinents de Monòver, els quals s'hi van anar establint des de principis del xviii fins a començaments del XIX.

La parròquia es va crear el 1746, des d'una ermita dedicada, primer, sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto, i després, de la Mare de Déu de les Neus.

El 1768 eren 150 habitants, i el 1789: 311; el 1860, 2.300, encara que, el màxim de població va abastar-lo el 1900: 3.690 habitants, tot i que en estes dos últimes dates incloïa encara el Fondó dels Frares.

Demografia i economia

Les dades de 2003 donen una població de 1.770 habitants, de gentilici fondoners i fondoneres. Hi ha els dos llogarets d'El Rebalso i La Canalosa, que són castellanoparlants.^[4]

La tradicional economia agrícola, sustentada en el raïm de taula, es veu ara complementada, i superada, pels negocis immobiliaris, ja que cada vegada és major el nombre d'estrangers que s'hi instal·len. Hi ha pedreres de sorra i grava i indústries derivades del ciment.

Malgrat que legalment és de predomini lingüístic valencià, als llogarets de la Canalosa i el Rebalso hi parlen tradicionalment en castellà.^[4]

Geografia

El terme –68,9 km²– s'ubica en una petita vall protegida per la serra de Crevillent poblada de pins, ametlers, oliveres i vinyers. Hi ha paratges força agradables com ara el de La Cuesta o el de La Cruz, habilitats per a l'esbarjo. Si decidim conèixer el terme caminant podem triar la ruta de l'Alto Pelao on podem observar moltes espècies vegetals: pi, ginebre, farigola, romaní. La representació animal inclou: senglars, raboses, perdius, llebres, conills, fardatxos, mussols reials, etc.

Alcaldia

Des de 2019 l'alcaldessa del Fondó de les Neus és Carmen Sellés Prieto del Partit Popular (PP).^[5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Bernabeu Cerdà	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	José Bernabeu Cerdà	AIHN[a]	28/05/1983	--
1987–1991	José Bernabeu Cerdà	AI	30/06/1987	--
1991–1995	José Bernabeu Cerdà	AIHN	15/06/1991	--
1995–1999	Francisco Luis Prieto Tora	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Francisco Luis Prieto Tora	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Victoriano Sánchez Botella	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Victoriano Sánchez Botella	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Victoriano Sánchez Botella	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Raquel Asensio Cremades	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Carmen Sellés Prieto	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Gastronomia

A banda del seu exquisit raïm de taula inclòs en la denominació d'origen Uva de Mesa Embolsada del Vinalopó, podem degustar l'arròs caldós, els gaspatxos, la gatxamiga, el putxero i l'arròs amb conill i caragols. Els dolços també tenen bona representació amb rollos de costra, torrijas, sequillos o embocaos.

Patrimoni d'interès

Del seu patrimoni:

• Església de Sant Pere Apòstol. Aixecada sobre l'ermita de les Neus el 1746, d'estil barroc.
• Ermita de Sant Isidre. En el paratge de La Cruz.
• La plaça de la Vila. Amb l'ajuntament i la Casa de Cultura.
• Façana del convent de Concepcionistes Franciscanes. De mitjan segle xx es troba prou deteriorada s'espera intervenció per a la seua recuperació.

Notes

1. AIHN és l'acrònim de l'Agrupación Independiente de Hondón de las Nieves.

Referències

1. «Noms dels municipis valencians». Acadèmia Valenciana de la Llengua, 23-04-2024. [Consulta: 1r agost 2024].
2. «Disposición de denominación de municipio (Hondón de las Nieves/Fondó de les Neus (El))». Diputación de Alicante. [Consulta: 1r agost 2024].
3. «Datos del registro de Entidades Locales». Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática, Gobierno de España. [Consulta: 1r agost 2024].
4. Casanova, Emili. «La frontera lingüística castellano-catalana en el País Valenciano» (en castellà) p. 19, 2001. [Consulta: 13 agost 2017].
5. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. El Fondó de les Neus. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].

Vegeu també

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..