El Petén

El Petén

Petén (es)
Tipus	departament de Guatemala
Localització
16° 54′ N, 89° 54′ O / 16.9°N,89.9°O / 16.9; -89.9
Estat	Guatemala
Capital	Flores
Població humana
Població	622.409 (2021) (17,36 hab./km²)
Llengua utilitzada	itzá q'eqchi' mopan
Geografia
Superfície	35.854 km²
Limita amb	Alta Verapaz, sud Estat de Campeche, nord districte d'Orange Walk, est districte de Cayo, est Tabasco, nord-oest Izabal, sud Chiapas, oest districte de Toledo, est
Creació	8 maig 1866
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−06:00
ISO 3166-2	GT-17
Lloc web	guatemala.gob.gt…

El Petén (Noh Petén 'Gran Illa' en itzá)^[1] és un departament de Guatemala situat a l'extrem septentrional. Limita al nord amb Mèxic; al sud amb els departaments d'Izabal i Alta Verapaz; a l'est amb Belize; i a l'oest amb Mèxic.

Té una extensió territorial de 35.854 km², cosa que el fa el departament més extens de Guatemala i l'entitat subnacional més gran de Centreamèrica. Flores, la capital departamental, es troba aproximadament a 488 km de la capital nacional.

Idiomes

Els idiomes originaris d'aquest departament són l'itzá i el mopan. En zones limítrofes amb Mèxic es parla també el lacandon i el yukatek, dels quals persisteixen el maia itzá i el maia mopan. La majoria d'habitants parla el castellà com a idioma popular, encara que també hi ha una part de població que parla q'eqchí'.

Municipis

El departament de Petén té 13 municipis que són:

1. Dolores
2. Flores
3. La Libertad
4. Melchor de Mencos
5. Poptún
6. San Andrés
7. San Benito
8. San Francisco
9. San José
10. San Luis
11. Santa Ana
12. Sayaxché
13. Las Cruces

Mapa del Petén mostrant els principals assentaments, carreteres, rius i jaciments arqueològics.

Centres turístics i arqueològics

Al Petén es va desenvolupar, principalment durant el període clàssic mesoamericà, la cultura maia i hi ha una gran concentració d'antigues ciutats d'aquesta civilització com: El Mirador, El Pesquero, Nakbé, Dos Pilas, Tikal, Río Azul, Ceibal, Cival, San Bartolo, Uaxactún, Piedras Negras, Aguateca, El Naranjo, Yaxhá, Tayasal, Altar de los Sacrificios, Ixkún, Ixtutz, El Zotz, Ixlú, Arroyo de Piedra, La Corona, Kinal, La Amelia, La Blanca, La Joyanca, Machaquilá, Motul de San José, Nakbé, La Muerta, Naachtún, Naj Tunich, El Naranjo, Nakum, San Bartolo, Punta de Chimino, Sacul, Pajaral, Río Azul, Tamarindito, Topoxté, Cancuén, Tres Islas, Uaxactún, Ucanal, Wakná, La Florida, El Porvenir, El Güiro, Waká, Witzná, Zacpetén, Xulnal, Zapote Bobal, Nixtun-Ch'ich' i altres.

A més de guardar tresors arqueològics que constitueixen un pol d'atracció per a turistes nacionals i estrangers, Petén posseeix incomparables i incomptables belleses naturals com les grutes de Jobtzinaj, així com Naj Tunich, la cova que va iniciar l'interès per les coves maies entre els arqueòlegs. El llac Petén Itzá, la llacuna de Yaxhá i la de Sacnab, entre altres llacunes que per menors que siguin, no deixen de tenir gran bellesa, sense esmentar els seus majestuosos i cristal·lins rius que serpentegen a tota la selva que encara existeix, tant en la denominada conca del Petén com en la conca del Mirador i la conca de l'Usumacinta.

Referències

1. Sánchez Polo, Rómulo. «La investigación de la geografía política del siglo XVII en Petén central: La primera temporada». A: Laporte, J.P. y H. Escobedo. VIII Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 1994 (versió digital). Guatemala: Museo Nacional de Arqueología y Etnología, 1995, p. 589-602 [Consulta: 29 desembre 2013].  Arxivat 2012-02-23 a Wayback Machine.

Bibliografia

• GeoCenter. Central America, Mexico, Caribbean [mapa], 1:4000000, World Country Map. ISBN 3-575-33214-2.
• Hernández, Gonzalo; and González, Miguel. «Petén:Zona arqueológica por excelencia» (en castellà). Prensa Libre. Arxivat de l'original el 2010-02-14. [Consulta: 29 desembre 2013].
• ITMB Publishing Ltd.. Guatemala [mapa], 3rd edició, 1:500000, International Travel Maps. (1998) ISBN 0-921463-64-2.
• ITMB Publishing Ltd.. Guatemala [mapa], 5th edició, 1:470000, International Travel Maps. (2005) ISBN 1-55341-230-3.
• Lovell, W. George. Conquest and Survival in Colonial Guatemala: A Historical Geography of the Cuchumatán Highlands, 1500–1821. 3a edició. Montreal, Canada: McGill-Queen's University Press, 2005. ISBN 0-7735-2741-9. OCLC 58051691. 
• Rice, Prudence M.; and Don S. Rice. «Introduction to the Kowoj and their Petén Neighbors». A: Prudence M. Rice and Don S. Rice (eds.). The Kowoj: identity, migration, and geopolitics in late postclassic Petén, Guatemala. Boulder, Colorado, US: University Press of Colorado, 2009, p. 3–15. ISBN 978-0-87081-930-8. OCLC 225875268. 
• Schwartz, Norman B.. Forest Society: A Social History of Petén, Guatemala. Philadelphia, Pennsylvania, USA: University of Pennsylvania Press, 1990. ISBN 9780812213164. OCLC 21974298. 
• Sharer, Robert J.; with Loa P. Traxler. The Ancient Maya. 6a edició. Stanford, California, USA: Stanford University Press, 2006. ISBN 0-8047-4817-9. OCLC 57577446. 

Enllaços externs

• La Casa del Deporte Petenero
• Fotos de Petén Guatelinda.com
• Instituto Nacional de Estadística de Guatemala com a contingut lliure i compatible amb la llicència GFDL utilitzada en Wikipedia.