The Big Street | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Irving Reis |
Protagonistes | |
Producció | Damon Runyon |
Dissenyador de producció | Albert S. D'Agostino |
Guió | Leonard Spigelglass, adaptació d'una història apareguda en la revista Colliers (Little Pinks) |
Música | Roy Webb (cançons de Harry Revel i Mort Greene) |
Fotografia | Russell Metty |
Muntatge | William Hamilton |
Vestuari | Renié |
Productora | RKO Pictures |
Distribuïdor | RKO Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 13 d'agost de 1942 |
Durada | 88 minuts |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama |
Lloc de la narració | àrea metropolitana de Miami, Nova York i Miami |
El carrer gran (original: The Big Street) és una pel·lícula de Irving Reis rodada el 1942, amb Henry Fonda. Ha estat doblada al català.[1]
És la història d'amor entre A. Pinkerton (àlies Little Pinks: Henry Fonda), cambrer en un music hall i la seva cantant estrella Gloria Lyons (Her Highness : Lucille Ball). A Pinks li agrada secretament Glòria, mantinguda pel patró del local, Case Ables (Barton MacLane), fins al dia en què es troba a l'hospital per una caiguda provocada per Ables, gelós d'un ric ociós, Decatur Reed (William T. Orr) a punt de deixar-lo.
Pinks posarà tot el seu temps i els seus diners, amb l'ajuda dels seus amics, a intentar cuidar Glòria, que venera sempre com "la seva altesa", després fer-li veure la vida sota un prisma menys fosc i mantenir les seves esperances de curació quan ella s'instal·la a casa seva, tot tractant-lo com un criat. Per a ella i sense una paraula d'agraïment - ni per als seus amics i la seva amiga Violeta (Agnes Moorehead) que tracta amb menyspreu - ell anirà a Florida empenyent la seva cadira de rodes, es convertirà en lladre i organitzarà una vesprada en honor d'una misteriosa princesa, amb l'ajuda d'alguns amics malfactors, per fer-li trobar una mica de la vivor d'abans, i evitar que mori de tristesa (de paranoia). Pinks, acusat d'un robatori de joies, aconsegueix posar al seu costat la policia (Ables és al capdavant d'una estafa en la seguretat per a les joies robades) i un ric marit a qui ha mostrat el seu infortuni conjugal. La sala aplaudeix l'última cançó de Glòria i Pinks esbossa un ball portant-la en els seus braços. Ella fa llavors tres passos, primer pas cap a la seva curació... i mor als seus braços.[2]
Inicialment pensats per Charles Laughton i Carole Lombard (que morirà en un accident d'avió abans de l'estrena de la pel·lícula), els papers van ser proposats a Henry Fonda, dos anys després d'El raïm de la ira, entre nombrosos papers de boy scout i d'amant embalbits, i Lucille Ball, amiga de Carole Lombard (i examant de Henry Fonda, que no apreciava gaire la seva companya de llavors). Aquesta pel·lícula menor era per a ell la persecució d'una filmografia prestigiosa, per a ella un dels seus principals papers abans de ser desposseïda de l'estudi alguns anys més tard.