El jutge i l'assassí

Infotaula de pel·lículaEl jutge i l'assassí
Le juge et l'assassin
Fitxa
DireccióBertrand Tavernier
Protagonistes
Philippe Noiret
Michel Galabru
Isabelle Huppert
Jean-Claude Brialy
Director artísticAntoine Roman
ProduccióRaymond Danon Modifica el valor a Wikidata
GuióJean Aurenche, Pierre Bost, Bertrand Tavernier
MúsicaPhilippe Sarde
FotografiaPierre William Glenn
MuntatgeArmand Psenny
VestuariJacqueline Moreau
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1976
Durada110 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Temaassassí en sèrie i pena de mort Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0073219 FilmAffinity: 197788 Allocine: 3701 Letterboxd: the-judge-and-the-assassin Allmovie: v26668 TCM: 79941 TMDB.org: 38080 Modifica el valor a Wikidata

El jutge i l'assassí (títol original: Le juge et l'assassin) és una pel·lícula dramàtica històrica francesa dirigida per Bertrand Tavernier, estrenada el 1976. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

El 1893, Joseph Bouvier, antic sergent d'infanteria reformat de les seves crisis de violència, dispara a la seva promesa que vol deixar-lo abans de girar la seva arma contra ell. Ella sobreviu i ell també, malgrat les dues bales continuen allotjades al cap. Esperit simple i exaltat, alimentat d'eslògans anarquistes, es converteix en vagabund després del seu alliberament de l'asil on el seu gest l'havia conduït. Des de llavors, recorre França a peu, degolla i viola pel seu camí de joves pastors o pastores. Interessant-se per aquest tema, un jutge de província, Émile Rousseau, ha seguit pacientment el rastre de Bover. Una vegada l'assassí arriba a la seva regió, aconsegueix detenir-lo en base d'una descripció composta a partir de testimoniatges. Si Bouvier pensa que se'l cuidarà, Émile Rousseau no creu en la seva bogeria. Veient en aquest assumpte l'ocasió única d'una promoció, instaura una relació de confiança amb Bouvier, base d'una mecànica untada amb oli per obtenir confessions completes i la seva condemna a mort.[2]

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • La pel·lícula s'inpira en fets reals: la fugida sanguinària de Joseph Vacher, que va matar com a mínim una vintena de persones al final del segle xix. Vacher és un personatge històric ben conegut pels criminòlegs, que pot ser considerat per a França com el Jack l'Esbudellador d' Anglaterra. Bouvier ha enganxat fins i tot a la seva cel·la un cartell del Petit Journal de 1898 ensenyant un home atacant una jove, amb el títol: «Un nou Vaquer ».[3]
  • El paper del tenor patriota Ase vermell que interpreta la cançó Sigismond le Strasbourgeois és interpretat per Robert Morel, anomenat Bob, un antic membre dels serveis secrets francesos que va lluitar contra els militants de l'OAS a Algèria i que va ser guardaespatlles de Charles de Gaulle.[4]
  • Diverses escenes han estat rodades al Ferrocarril del Vivarais entre Tournon i Lamastre, al castell de Boulogne així com a Thines i a Largentière a Ardèche.
  • Michel Galabru va ser premiat per a aquest paper amb el César al millor actor el 1977.
  • La col·laboració entre Bertrand Tavernier i Jean Aurenche pel guió d'aquesta pel·lícula és evocada al documental Jean Aurenche, escriptor de cinema d'Alexandre Hilaire i Yacine Badday.

Banda original

[modifica]

La banda original de la pel·lícula ha estat composta i escrita per Philippe Sarde i Jean-Roger Caussimon. Més enllà de les il·lustracions sonores molt riques (extrets d'òperes i aires populars de final del segle XIX), el realitzador ha encarregat tres cançons especialment escrites per a la pel·lícula. La primera cançó, titulada Sigismond le Strasbourgeois , és una cançó d'aires patriòtics que descriu la vida d'un jove Alsacià que va optar per França el 1871 i que escull entrar a l'exèrcit per marxar a les colònies. La segona cançó ha estat composta en forma de queixa, un gènere popular que cantaven cançoners que recorrien les carreteres, inventaven cançons inspirant-se en l'actualitat, els interpretaven i les venien per fulls. Es diu La Queixa de Bover l'esbudellador i és interpretada a la pel·lícula pel mateix Jean-Roger Caussimon. L'última cançó, que tanca la pel·lícula, és per la seva part inspirada en els cants revolucionaris de la Comuna de París (1871). Es titula La Commune és en lutte [5] i serveix dues vegades d'il·lustració sonora a la pel·lícula: la primera vegada — interpretada per Michel Galabru — quan Joseph Bouvier espera els gendarmes envoltat pels pastors que l'han detingut en flagrant delicte, i la segona vegada en l'escena final que descriu una vaga obrera reprimida per la gendarmeria.

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

1977:

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ esadir.cat. El jutge i l'assassí. esadir.cat. 
  2. ↑ «Le juge et l'assassin». The New York Times.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://psychiatrie.histoire.free.fr/vieasil/img/9janv1898.jpg.
  4. ↑ Entrevista amb Bertrand Tavernier i Philippe Noiret dirigida per Michel Boujut, Studio Canal, 2001.
  5. ↑ [http://www.antiwarsongs.org/canzone.php?lang=it&id=20183

Enllaços externs

[modifica]