Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Le Misanthrope | |
---|---|
Tipus | obra dramàtica |
Autor | Molière |
Llengua | francès |
Creació | 1666 |
Gènere | comèdia de costums |
Lloc de la narració | París |
Data de publicació | 1666 |
País d'origen | França |
Personatges | |
Personatges | Alceste (en) , Arsinoë (en) , Célimène (en) , Philinte (en) , Oronte (en) , Éliante (en) , Clitandre (en) , Guard (en) , Du Bois (en) , Basque (en) i Acaste (en) |
Teatre | Salle du Palais-Royal (en) |
Altres | |
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | 1hc i acz |
El misantrop és una comèdia teatral escrita per Molière el 1666. Es va estrenar per primer cop el 4 de juny de 1666 al Théâtre du Palais-Royal de París. Els temes de l'obra són la hipocresia de la societat aristocràtica, en aquest cas francesa; els defectes humans, que mostra detalladament en els personatges; i els problemes de la societat.[1]
Quan Molière la va escriure,es trobava en males condicions: estava malalt i va ser abandonat per la seva dona. Aquests fets van dur Molière a escriure aquest drama en el qual es reflecteix la contrarietat i el descontentament amb el gènere humà i la societat del moment.
Molière havia tingut molts problemes a causa de la publicació de Tartuf i Don Joan, que van ser prohibits pel govern francès. És per això que no se sap si el personatge principal, Arnau, ha de ser concebut com un heroi per la seva honestedat o un ximple per tenir un punt de vista idealitzat i poc realista de la societat. Molière va rebre moltes crítiques per la seva obra El misantrop.
L'obra està escrita en vers i consta de cinc actes. El context temporal no arriba a un dia sencer i el context de lloc és un únic escenari: casa d'Adelais, a París.
Els noms dels personatges han catalanitzats i la majoria no tenen res a veure amb els noms donats per Molière. Per exemple, el nom original d'Arnau, el personatge principal, és Alceste.[2]
Al contrari de la resta de gent, Arnau rebutja tota mena de compliments i les convencions socials en una França noble en ple segle xvii. El seu tarannà el fa impopular i es lamenta del seu aïllament d'un món que ell veu superficial i fals.
Malgrat la seva ideologia i les seves conviccions, Arnau no pot deixar d'estimar Adelais, una noia enginyosa i frívola que Arnau menysprea però que té el cor robat a Arnau. Tot i les constants disputes entre Arnau i Adelais, ella es nega a canviar.