Det sjunde inseglet ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Ingmar Bergman ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Allan Ekelund ![]() |
Guió | Ingmar Bergman ![]() |
Música | Erik Nordgren |
Fotografia | Gunnar Fischer |
Distribuïdor | Svensk Filmindustri i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Suècia ![]() |
Estrena | 1957 |
Durada | 96 min ![]() |
Idioma original | suec llatí ![]() |
Subtitulat en català | ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Basat en | Wood painting (en) ![]() ![]() |
Gènere | cinema fantàstic, drama, cinema històric i pel·lícula medieval ![]() |
Tema | escacs ![]() |
Lloc de la narració | Suècia ![]() |
Representa l'entitat | Apocalipsi ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
El setè segell (títol original en suec: Det sjunde inseglet) és una pel·lícula sueca del 1957 del director Ingmar Bergman, rodada en blanc i negre i guanyadora de diversos premis[1] i una nominació a la Palma d'Or. Televisió de Catalunya la va emetre subtitulada en català al 30 de març del 1997.[2][3]
La pel·lícula ha estat considerada un gran clàssic del cinema universal. Va suposar l'establiment d'Ingmar Bergman com un director de renom, i moltes de les seues escenes esdevenen ja una icona, gràcies als nombrosos homenatges i paròdies que han anat apareixent al llarg del temps. El setè segell aborda nombroses qüestions metafísiques i espirituals, que van donar origen a un corrent de pel·lícules que estudien la temàtica de la fe religiosa en una època marcada per les amenaces nuclears.[4]
El film transcorre a la Suècia del segle xiv, quan Europa està marcada per la pesta negra. Antonius Block, un cavaller que ha passat deu anys a les croades, torna a casa en companyia del seu escuder Jöns. L'experiència de Block l'ha tornat un home cansat i desencantat amb la vida. El cavaller es trobarà durant el seu camí amb la Mort, amb la qual hi jugarà una partida d'escacs, amb l'esperança de guanyar temps per trobar-li un sentit a la vida. Durant el seu camí, es trobarà amb diversos personatges representatius de la societat de l'època, destacant Jof, un joglar que té visions de la Mare de Déu, la seua dona Mia i el seu fill, a més del director de la companyia joglaresca a la qual pertanyen.[5]
Principals guardons que va rebre:[1]