El trinxeraire
Le Voyou  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Claude Lelouch |
| Protagonistes | Jean-Louis Trintignant Danièle Delorme Yves Robert Aldo Maccione Hamidou Benmassoud Alexandre Mnouchkine Charles Denner Charles Gérard Christine Lelouch Claude Barrois Gérard Sire Jacques Doniol-Valcroze Jean Collomb Judith Magre Paul Le Person Pierre Zimmer Sacha Distel Maurice Auzel Pierre Collet Mimmo Palmara Luciano Pigozzi Gabriella Giorgelli
|
| Producció | Alexandre Mnouchkine |
| Guió | Claude Lelouch i Claude Pinoteau |
| Música | Francis Lai |
| Fotografia | Jean Collomb |
| Muntatge | Marie-Claude Lacambre (en)  |
| Distribuïdor | United Artists |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 20 novembre 1970 |
| Durada | 120 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de robatoris, pel·lícula amb salt enrere, comèdia i cinema de ficció criminal |
       
| |
El trinxeraire (títol original en francès Le Voyou) és una pel·lícula francesa dirigida per Claude Lelouch estrenada el 1970 i doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Simon, un gàngster evadit, qui ha trobat refugi en un cinema (Le Miramar à Montparnasse à París) on passen Le Voyou, obliga una espectadora a abraçar-lo per dissimular a la vista dels policies que l'acorralen. Accepta albergar-lo.[2]
Repartiment
[modifica]- Jean-Louis Trintignant: Simon, «el suís»
- Danièle Delorme: la dona que amaga Simon
- Charles Gérard: Charlot
- Christine Lelouch: Martine
- Yves Robert: el comissari
- Judith Magre: Sra. Gallois
- Aldo Maccione: Aldo Ferrari
- Paul Le Person: l'home dels falsos papers
- Amidou: Bill
- Gérard Sire: l'alcalde
- Jacques Doniol-Valcroze: el banquer
- Gabriella Giorgelli: Maria
- Luciano Pigozzi: el director de la presó
- Mimmo Palmara
- Pierre Zimmer: el marit de Martine
- Charles Denner: Sr. Gallois
- Sacha Distel: ell mateix
- Vincent Rozière: Daniel
- Jean Collomb: l'amo del cafè
- Alexandre Mnouchkine: un membre del consell d'administració
- Claude Barrois: el nou llogater
- Roger Degrémont: qui crida un taxi
Premis
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ El trinxeraire a Ésadir
- ↑ «Le voyou». The New York Times.
- ↑ Taylor, Stephen. Qui est qui en France (en francès). Jacques Lafitte, 2008, p. 1371.
- ↑ Premis a IMDb (anglès)
