Eleccions al Parlament Europeu de 1979 (Bèlgica)

Eleccions al Parlament Europeu de 1979 (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Eleccions al Parlament Europeu de 1979
 ← cap valor Modifica el valor a WikidataBèlgica Modifica el valor a Wikidata 1984 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data10 juny 1979 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu a Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Part deEleccions al Parlament Europeu de 1979 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir24 diputat al Parlament Europeu ≈ I legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat6.800.584 Modifica el valor a Wikidata
6.212.731
   91.36٪
Nombre de vots vàlids5.442.978    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls 769.753
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 CVP  — Léo Tindemans
1.607.941   29.54٪
Diputat 7
<1
2>
 BSP  — Karel Van Miert
698.889   12.84٪
Diputat 3
PS  — Ernest Glinne
575.824   10.58٪
Diputat 4
<1
2>
 PVV  — Willy De Clercq
512.363   9.41٪
Diputat 2
<1
2>
 PSC  — Charles-Ferdinand Nothomb
445.912   8.19٪
Diputat 3
FDF-RW  — Antoinette Spaak
414.603   7.62٪
Diputat 2
? ? ?
 PRL  — André Damseaux
372.904   6.85٪
Diputat 2
VU  — Jaak Vandemeulebroucke
324.540   5.96٪
Diputat 1

Les eleccions al Parlament Europeu de 1979 a Bèlgica van ser les eleccions celebrades el 10 de juny per a escollir als 24 eurodiputats belgues per a la I legislatura del Parlament Europeu.[1] Les eleccions van superar el 91% de la participació, 30 punts per sobre que la mitjana de tots els estats membre de les Comunitats Europees.[2]

Resultats

[modifica]

El Partit Cristià Popular va guanyar les eleccions del col·legi neerlandès amb un 48,1% dels vots de la comunitat flamenca enfront del 20,9% del Partit Socialista Flamenc, mentre que a la comunitat francesa va guanyar el Partit Socialista amb un 27,4% dels vots mentre que el Partit Cristià Social va obtenir el 21,2%.[2]

Per faccions europees, els membres del Partit Popular Europeu van obtenir 10 eurodiputats mentre que els partits agrupats a la Unió dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea van aconseguir 7 escons i els partits de la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa van aconseguir 4 representants.[2]

Candidatura Facció europea Sufragis Escons
Vots % Dip. Dif.
Partit Cristià Popular (CVP) PPE 1.607.941 29,54% 7
Partit Socialista Flamenc (BSP) UPSCE 698.889 12,84% 3
Partit Socialista (PS) UPSCE 575.824 10,58% 4
Partit de la Llibertat i el Progrès (PVV) LDE 512.363 9,41% 2
Partit Social-Cristià (PSC) PPE 445.912 8,19% 3
Front Democràtic dels Francòfons - Ral·li Való (FDF-RW) 414.603 7,62% 2
Partit Reformista Liberal (PRL) LDE 372.904 6,85% 2
Unió del Poble (VU) 324.540 5,96% 1
Partit Comunista de Bèlgica 145.796 2,68%
Ecolo 107.833 1,98%
Viure de manera diferent 77.986 1,43%
Tot el Poder pels Treballadors 45.423 0,83%
Partit Popular Flamenc 34.706 0,64%
Llista d'Unitat de la Nova Esquerra 22.187 0,41%
Partit Liberal Való-Partit Liberal Europeu 17.566 0,32%
Lliga Revolucionara de Treballadors 16.911 0,31%
Partit Progressista Belga 9.704 0,18%
Partit Feminista Unit 7.273 0,13%
Vots a candidatures 5.442.978 87,61% 24
Vots nuls o no vàlids 769.753 12,39% Servei Públic Federal - Interior
Vots emesos 6.212.731 91,36%
Cens total 6.800.584

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Decissió 76/787» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 08-10-1976. [Consulta: 17 juliol 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Resultat Parlament Europeu 10 de juny de 1979» (en francès). Servei Públic Federal - Interior. [Consulta: 17 juliol 2024].