Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1983 | ||||
---|---|---|---|---|
650 escons al Parlament del Regne Unit | ||||
9 de juny de 1983 | ||||
1a candidatura | 2a candidatura | 3a candidatura | ||
Cap de llista | Margaret Thatcher | Michael Foot | David Steel | |
Candidatura | Conservador | Laborista | Liberal | |
Escons aconseguits | 397 | 209 | 11 | |
Vots | 13.012.316 | 8.456.934 | 7.780.949 | |
Percentatge | 42,4% | 27,6% | 25,4% | |
Vots per circumscripcions | ||||
‹ 1979 1987 › |
Les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1983 es van celebrar el 9 de juny de 1983.
El Partit Conservador, dirigit per Margaret Thatcher, va obtenir la victòria electoral més àmplia des de la victòria laborista el 1945.[1]
El Partit Laborista va perdre més de 50 diputats i el seu líder Michael Foot va dimitir.
L'Aliança SD-Liberals (que després s'unirien en el partit Liberal Demòcrata) va obtenir el doble d'escons, consolidant-se com la tercera força política del país.
Partit | Líder | Vot popular | % | Escons | Canvi (de 1983) |
---|---|---|---|---|---|
Partit Conservador | Margaret Thatcher | 13.012.316 | 42,3% | 397 | +37 |
Partit Laborista | Michael Foot | 8.456.934 | 27,6% | 209 | -51 |
Aliança SD-Liberals | David Steel | 7.780.949 | 25,4% | 23 | +14 |
Partit Nacional Escocès | Alex Salmond | 331.975 | 1,1% | 2 | |
Partit Unionista de l'Ulster | James Molyneaux | 259.952 | 0,8% | 11 | +2 |
Social Democratic and Labour Party | John Hume | 137.012 | 0,5% | 1 | -1 |
Plaid Cymru | Dafydd Wigley | 125.309 | 0,4% | 2 | |
Partit Unionista Democràtic | Ian Paisley | 152.749 | 0,5% | 3 | +1 |
Sinn Féin | Gerry Adams | 102.701 | 0,3% | 1 | +1 |
Partit Popular Unionista de l'Ulster | James Kildefer | 22.871 | 0,1% | 1 | +1 |
Partit Ecologista | 54.299 | 0,3% | - | 0 | |
Partit Nacional Britànic | John Tyndall | 14.621 | 0,1% | - | 0 |
National Front | Tom Holmes | 27.065 | 0,1% | - | 0 |
Mebyon Kernow | Richard Jenkin | 1.151 | 0,1% | - | 0 |