Eleccions generals neozelandeses de 2017 | |
---|---|
← 2014 2020 → | |
Data | 23 setembre 2017 |
Tipus | eleccions generals neozelandeses |
Càrrec a elegir | diputat de Nova Zelanda ≈ cinquanta-dosena legislatura del Parlament de Nova Zelanda |
Lloc web | elections.org.nz |
Resultat de la votació | |
Les eleccions generals neozelandeses de 2017 van determinar el 52è Parlament de Nova Zelanda. El parlament anterior va ser triat el 20 de setembre de 2014 i estava a expirar-se el 10 d'octubre de 2017 si no es dissolia anteriorment. Es va dissoldre el 22 d'agost de 2017.
Els votants van triar 121 membres a la Cambra de Representants, amb 71 de circumscripcions electorals i 49 de llistes de partits. Nova Zelanda utilitza el sistema de representació proporcional mixta, donant als votants dos vots: un per a una llista de partits polítics i un altre per al seu diputat local, que és triat per escrutini majoritari uninominal. Poden afegir-se seients addicionals a la Cambra on hi ha un sortint, causat per un partit que guanya més electorats que els escons als quals té dret sota el vot del partit.[1]
Abans de l'elecció, el Partit Nacional, de centredreta, dirigit pel primer ministre Bill English, ha governat des de 2008 en un govern minoritari amb el vot de confiança dels partits Maorí, ACT i Futur Unit. Va ser la primera elecció amb English com a primer ministre titular, que va reemplaçar a John Key el 12 de desembre de 2016. Els principals partits d'oposició al govern nacional eren el Partit Laborista, liderat per Jacinda Ardern, el Partit Verd i Nova Zelanda Primer.[2][3]
Els resultats provisionals van indicar que el Partit Nacional havia guanyat una pluralitat d'escons. El partit ACT va mantenir el seu seient únic, que combinat li va donar al govern Nacional una minoria de 59 escons, faltant 2 per a la majoria absoluta. No obstant això, Nova Zelanda Primer està en la posició del "kingmaker" i podria formar un govern amb el Partit Nacional o amb els Laboristes i els Verds.[4] El líder de Nova Zelanda Primer, Winston Peters va servir com Viceprimer ministre i Tresorer en un govern dirigit pel Partit Nacional després de les eleccions de 1996, i com a Ministre de Relacions Exteriors en un govern dirigit pels Laboristes després de les eleccions de 2005.
El 19 d'octubre de 2017, Winston Peters va anunciar que el partit NZP tenia la intenció de formar un govern de coalició amb el Partit Laborista, amb el vot de confiança del Partit Verd.[5]
Partit | Vots | % de vots | Escons | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
% | /-+ | Electorat | Llista | Total | /-+ | |||
Partit Nacional | 1.152.075 | 44,45 | −2,59 | 41 | 15 | 56 | -4 | |
Partit Laborista | 956.184 | 36,89 | +11,76 | 29 | 17 | 46 | +14 | |
Nova Zelanda Primer | 186.706 | 7,20 | -1,46 | 0 | 9 | 9 | -2 | |
Partit Verd | 162.443 | 6,27 | −4,43 | 0 | 8 | 8 | -6 | |
ACT Nova Zelanda | 13.075 | 0,50 | −0,19 | 1 | 0 | 1 | 0 | |
Partit de les Oportunitats | 63.260 | 2,44 | +2,44 | 0 | 0 | 0 | 0 | |
Partit Maorí | 30.580 | 1,18 | −0,14 | 0 | 0 | 0 | −2 | |
Legalització del Cànnabis | 8.075 | 0,31 | −0,14 | 0 | 0 | 0 | 0 | |
Partit Conservador | 6.253 | 0,24 | −3,75 | 0 | 0 | 0 | 0 | |
Moviment Raja | 3.642 | 0,14 | −1,28 | 0 | 0 | 0 | 0 | |
Partit Prohibir 1080 | 3.005 | 0,12 | −0,10 | 0 | 0 | 0 | 0 | |
Partit Popular | 1.890 | 0,07 | +0,07 | 0 | 0 | 0 | 0 | |
Futur Unit | 1.782 | 0,07 | −0,15 | 0 | 0 | 0 | -1 | |
Nova Zelanda a l'aire lliure | 1.620 | 0,06 | +0,06 | 0 | 0 | 0 | 0 | |
Partit Democràtic pel Crèdit Social | 806 | 0,03 | -0,04 | 0 | 0 | 0 | 0 | |
Partit Internet | 499 | 0,02 | -1,40 | 0 | 0 | 0 | 0 | |
total | 2.591.896 | 100.00 | 71 | 49 | 120 | -1 | ||
Govern del Partit Laborista | 1.305.333 | 50,36 | +5,87 | 29 | 34 | 63 | +6 | |
Partits Opositors | 1.165.150 | 49,64 | +0,37 | 42 | 15 | 57 | -7 | |
Vots nuls | 10.793 | |||||||
Vots no admesos | 27.484 | |||||||
Total de vots emesos | 2.630.173 | |||||||
Participació | 79.8 % | |||||||
Registrats | 3.298.009[6] |