Eleccions presidencials franceses de 2017

Eleccions presidencials franceses de 2017
← 2012  2022  →
Data	23 abril 2017, primera volta de les eleccions presidencials franceses de 2017 7 maig 2017, segona volta de les eleccions presidencials franceses de 2017
Tipus	eleccions presidencials franceses
Càrrec a elegir	President de la República francesa. Durada del mandat: 5 anys
Campanya electoral	14 dies
Participació
Primera volta 47.582.183 37.003.728    77.77٪ 1.65 36.054.394      659.997    289.337 Segona volta 47.568.693 35.467.327    74.56٪ 5.79 31.381.603      3.021.499    1.064.225
Resultat de la votació
Emmanuel Macron  — Renaixement 1 8.656.346   24.01٪ 2 20.743.128   66.1٪ Marine Le Pen  — Reagrupament Nacional 1 7.678.491   21.3٪ 3.4 2 10.638.475   33.9٪ François Fillon  — Els Republicans 1 7.212.995   20.01٪
Investidura
President de la República francesa
Reemplaça:	Persona elegida:
François Hollande	Emmanuel Macron
Causa immediata de
presidència d'Emmanuel Macron

Les eleccions presidencials franceses de 2017 es van celebrar els diumenges 23 d'abril en primera volta i el 7 de maig en segona volta.^[1] Emmanuel Macron en va sortir elegit president de la República Francesa, per un mandat de cinc anys.

Dilluns 20 de març, per primera vegada, va hi haver un debat televisiu a cinc —entre Fillon, Hamon, Le Pen, Macron i Mélenchon— abans de la primera volta.^[2]

Sistema electoral

El president de la República Francesa s'elegeix per sufragi universal directe, per a un mandat de cinc anys, mitjançant l'escrutini uninominal majoritari amb segona volta.^[3]

Si no hi ha cap candidat que aconsegueixi la majoria absoluta dels vots en la primera volta, se celebra una segona volta 14 dies després en què només es poden presentar els dos candidats que han obtingut més vots en la primera volta.^[4]

Cada candidat ha de complir les condicions següents:^[5]

• Tenir la nacionalitat francesa i no estar privat dels seus drets civils pel que fa a l'eligibilitat
• Tenir un mínim de 18 anys
• Estar inscrit en una llista electoral
• Haver redactat una declaració de situació patrimonial
• Tenir un compte bancari de campanya
• Recollir 500 avals de diputats o d'electes locals, que han de venir de, com a mínim, 30 departaments o col·lectivitats d'ultramar.

Candidats

El 18 de març, el Consell Constitucional publicà onze candidatures presidencials admeses, cadascuna amb l'apadrinament d'un mínim de cinc-cents càrrecs electes.^[6] En quedaren fora el tahitià Oscar Temaru, que volia fer de l'elecció un referèndum d'independència de la Polinèsia Francesa,^[7] i el bretó Christian Troadec, que pretenia «descolonitzar-la».^[8]

Candidat i partit polític			Càrrec(s) polític(s)	Eslògan de campanya	Detalls
Nicolas Dupont-Aignan Debout la France (DLF)			President de Debout la France (des del 2008) Diputat per l'Essonne (des del 1997) Alclde de Yerres (des del 1995)	Debout la France ! (França dempeus!)	Exmembre d'RPR, RPF i UPM, que va abandonar per fundar el partit Debout la France el 2014. S'havia presentat prèviament com a candidat a les eleccions del 2012, on va obtenir l'1,79% dels vots en la primera volta.[9]
Marine Le Pen Front Nacional (FN)			Presidenta del Front Nacional (des del 2011) Diputada europea (des del 2004)	Remettre la France en ordre (Tornar a posar França en ordre)	Presidenta del Front Nacional des del 2011, ja va ser candidata el 2012, cita en què va quedar tercera. Després de la forta progressió de l'FN a les votacions del 2014 i 2015, els observadors la consideraven en bona posició per tenir un resultat important a l'elecció presidencial del 2017.[10] Es va declarar candidata el 8 de febrer del 2016.[11]
Emmanuel Macron En marche! (EM)			Líder d'En marche! (des del 2016) Ministre d'Economia, Indústria i Noves Tecnologies (2014-2016)	La France doit être une chance pour tous (França ha de ser una oportunitat per a tots)	Ministre d'Economia en el govern de François Hollande l'agost del 2014. Va guanyar popularitat, i l'abril va crear el seu propi moviment polític, que volia ser transversal. Va sortir del govern a l'agost, abans de publicar el seu llibre Révolution i de presentar-se com a candidat el 16 de novembre,[12] amb la particularitat que no s'havia presentat mai a cap elecció. Entre el febrer i l'abril del 2017 va aconseguir el suport del centrista François Bayrou, [13] el ministre de Defensa Jean-Yves Le Drian[14] i els ex-primers ministres Manuel Valls[15] i Dominique de Villepin.[16]
Benoît Hamon Partit Socialista (PS)			Diputat per Yvelines (2012 i des del 2014)	Faire battre le cœur de la France (Fer bategar el cor de França)	Exministre del govern de François Hollande, del qual rebutjava el posicionament social-liberal, va anunciar la seva candidatura el 16 d'agost del 2016.[17] El 29 de gener del 2017 va guanyar les primàries del seu partit.[18]
Nathalie Arthaud Lluita Obrera (LO)			Portaveu de Lluita Obrera (des del 2008)	Faire entendre le camp des travailleurs (Fer sentir la veu dels treballadors)	Ja candidata el 2012, va ser proclamada pel seu partit el 14 de març del 2016 per representar per segona vegada Lluita Obrera a les presidencials.[19]
Philippe Poutou Nou Partit Anticapitalista (NPA)			Militant de l'NPA (des del 2009)	Nos vies, pas leurs profits ! (Les nostres vides no són el seu benefici!)	Malgrat la ruptura, el 2014, amb la direcció de l'NPA,[20] partit que havia representat el 2012, el van designar com a candiat el 20 de març del 2016.[21]
Jacques Cheminade Solidaritat i progrés (S&P)			President de Solidaritat i progrés (des del 1996)	Se libérer de l'occupation financière (Deslliurar-se de l'ocupació financera)	Candidat en les cites del 1995 i del 2012, va anunciar la candidatura el 4 d'abril del 2016.[22]
Jean Lassalle Résistons!			Diputat pels Pirineus Atlàntics (des del 2002) Alcalde de Lourdios-Ichère (des del 1977)	Le temps est venu. (Ha arribat el moment)	Exmembre del Moviment Demòcrata, es considera un "defensor dels territoris rurals i un ecologista humanista". Va esdevenir famós arran d'una vaga de fam de 39 dies, com a protesta pel trasllat d'una fàbrica de Total, S. A.
Jean-Luc Mélenchon França Insubmisa (FI)			Diputat europeu (des del 2009)	La force du peuple (La força del poble)	Va denunciar la "deriva liberal" del Partit Socialista, que va abandonar el 2008 per fundar el Partit d'Esquerra. Va presentar-se a les presidencials del 2012 amb el suport del Partit Comunista Francès, i va obtenir l'11,10% dels vots.
François Asselineau Unió Popular Republicana (UPR)			President de la UPR (des del 2007)	Un choix historique (Una elecció històrica)	Sobiranista. Va fundar la Unió Popular Republicana el 2007 i és partidari de la sortida de França de la Unió Europea. Denuncia "imperialisme americà" i proposa abandonar l'OTAN.
François Fillon Els Republicans (LR)			Diputat per París (des del 2012)	Une volonté pour la France (Una voluntat per a França)	El gener del 2017, la seva campanya va fer un tomb quan es van publicar informacions sobre feines fictícies de familiars seus, com la seva dona. Les investigacions del cas van començar el 15 de maig; tanmateix, Fillon va tirar endavant la seva candidatura.

Enquestes

Línies de tendència dels resultats de les enquestes

Resultats

Emmanuel Macron i Marine Le Pen van ser els candidats que van passar a la segona volta, en no aconseguir cap dels dos la majoria absoluta en la primera votació.^[23] Emmanuel Macron fou elegit President de la República Francesa el 7 de maig de 2017^[24] després de guanyar en la segona volta.

Resultats de la primera volta per departament

Candidat en segona posició per departament

     Emmanuel Macron      Marine Le Pen      François Fillon      Jean-Luc Mélenchon

		Primera volta 23 abril 2017		Segona volta 7 maig 2017
		Total	% dels inscrits	Total	% dels inscrits
Inscrits		47.582.183	100	47.448.929	100
Abstencions		10.578.455	22,23	12.041.313	25,38%
Votants		37.003.728	77,77	35.407.616	74,62 %
			% dels votants		% dels votants
Vots en blanc		659.997	1,78	3.006.106	8,49 %
Vots nuls		289.337	0,77	1.060.696	3,00 %
Vots emesos		36.054.394	97,45	31.340.814	88,51 %
Candidat Partit polític		Vots	%	Vots	%
	Emmanuel Macron En marche!	8.656.346	24,01 %	20.703.694	66,06 %
|	Marine Le Pen Front Nacional	7.678.491	21,30 %	10.637.120	33,94 %
	François Fillon Els Republicans	7.212.995	20,01 %
	Jean-Luc Mélenchon França Insubmisa	7.059.951	19,58 %
	Benoît Hamon Partit Socialista	2.291.288	6,36 %
	Nicolas Dupont-Aignan Debout la France	1.695.000	4,70 %
	Jean Lassalle Résistons!	435.301	1,21 %
	Philippe Poutou Nou Partit Anticapitalista	394.505	1,09 %
	François Asselineau Unió Popular Republicana	332.547	0,92 %
	Nathalie Arthaud Lluita Obrera	232.384	0,64 %
	Jacques Cheminade Solidaritat i progrés	65.586	0,18 %
Fonts: Consell Constitucional: Élection présidentielle 2017 Ministeri de l'Interior: Election présidentielle 2017

Galeria d'imatges

• 
  Primàries del PS
• 
  Míting d'Hamon a París
• 
  Arthaud, a Belfort
• 
  Propaganda del FN

Referències

1. «Décret n° 2017-223 du 24 février 2017 portant convocation des électeurs pour l'élection du Président de la République» (en francès). Diari Oficial de la República Francesa, 24-02-2017 [Consulta: 22 març 2017].
2. Albert Lladó Romero «Macron venç la pressió del favorit en el primer debat». El Punt Avui, 21-03-2017 [Consulta: 26 març 2017]. Arxivat 27 de març 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-03-27. [Consulta: 26 març 2017].
3. Article 6 de la Constitució de la Cinquena República Francesa
4. Article 7 de la Constitució de la Cinquena República Francesa
5. «Calendrier : les dix étapes-clés de l'élection présidentielle». presidentielle2017.conseil-constitutionnel.fr. Arxivat de l'original el 16 de gener 2017. [Consulta: 13 gener 2017].
6. «Liste officielle des candidats à l'élection presidentielle» (en francès). Consell Constitucional, 18 març. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2017 [Consulta: 22 març 2017].
7. «I aurà un candidat de lenga occitana a la presidenciala francesa, Jean Lassalle» (en occità). Jornalet, 19-03-2017. Arxivat de l'original el 22 de març 2017 [Consulta: 22 març 2017].
8. «Descolonizar l'eleccion presidenciala: sosténer la candidatura de Troadec» (en occità). Jornalet, 19-02-2017. Arxivat de l'original el 23 de març 2017 [Consulta: 22 març 2017].
9. Emmanuel Galiero. «Nicolas Dupont-Aignan candidat en 2017» (php). Le Figaro, mars 2016. Arxivat de l'original el 10 de setembre 2018. [Consulta: 13 març 2017].
10. «Le Pen en tête au premier tour : pourquoi plus personne ne s'en étonne». Le Figaro, 09-09-2016. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2017. [Consulta: 21 d’abril 2017].
11. «Marine Le Pen officialise sa candidature à l'élection présidentielle». Le Figaro, 08-02-2016. Arxivat de l'original el 26 d’agost 2018. [Consulta: 21 d’abril 2017].
12. Pietralunga, Bastien Bonnefous et Cédric «Emmanuel Macron (enfin) candidat à l'élection présidentielle». Le Monde.fr, 16-11-2016. Arxivat de l'original el 2017-03-08. ISSN: 1950-6244 [Consulta: 22 març 2017].
13. «Présidentielle: François Bayrou et Emmanuel Macron feront "alliance"». Le Point, 22-02-2017. Arxivat de l'original el 2017-03-19 [Consulta: 22 març 2017].
14. Evin, Par Jean-Luc. «Le Drian soutient Macron : attendu et inéluctable [analyse]» (en francès), 22-03-2017. Arxivat de l'original el 2017-06-07. [Consulta: 5 juny 2024].
15. «Valls choisit Macron, quitte à faire imploser le Parti socialiste» (en francès). Le Monde.fr, 29-03-2017. Arxivat de l'original el 2017-04-23 [Consulta: 5 juny 2024].
16. «L’ancien premier ministre Dominique de Villepin apporte son soutien à Emmanuel Macron» (en francès). Le Monde.fr, 20-04-2017. Arxivat de l'original el 2017-12-23 [Consulta: 5 juny 2024].
17. Arthur Berdah; Sophie de Ravinel. «Benoît Hamon officialise sa candidature à la primaire à gauche» (php). Le Figaro, agost 2016. Arxivat de l'original el 6 de novembre 2018. [Consulta: 13 març 2017].
18. Kim Hullot-Guiot. «Hamon, la victoire d'une gauche qui «relève la tête»». Libération, gener 2017. Arxivat de l'original el 20 de maig 2017. [Consulta: 13 març 2017].
19. Raphaëlle Besse Desmoulières. «Lutte ouvrière : Nathalie Arthaud annonce sa candidature à la présidentielle» (html). Le Monde, mars 2016. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2019. [Consulta: 13 març 2017].
20. «Philippe Poutou quitte la direction du NPA». Le Monde.fr, 09-10-2014. Arxivat de l'original el 2017-02-22. ISSN: 1950-6244 [Consulta: 22 març 2017].
21. Desmoulières, Raphaëlle Besse «Philippe Poutou (NPA) candidat à la présidentielle : « Le plus simple, c'est que ce soit moi qui y retourne »». Le Monde.fr, 20-03-2016. Arxivat de l'original el 2023-04-05. ISSN: 1950-6244 [Consulta: 22 març 2017].
22. «Présidentielle 2017 : Jacques Cheminade de nouveau sur orbite» (php). Le Parisien, avril 2016. Arxivat de l'original el 10 de setembre 2018. [Consulta: 13 març 2017].
23. Rabella Ytarte, Maria. «Macron i Le Pen repetiran el duel de 2017 per arribar a l'Elisi». Nació, 11-04-2022. [Consulta: 28 novembre 2024].
24. Chapuis, Nicolas. «Macron élu président: les premiers enseignements d’une victoire» (en francès). Le Monde, 07-05-2017. [Consulta: 7 maig 2017].