Fitxa | |
---|---|
Direcció | Gus Van Sant |
Protagonistes | |
Producció | Ivan Reitman, Diane Keaton i JT LeRoy |
Guió | Gus Van Sant |
Música | Ludwig van Beethoven i Leslie Shatz |
Fotografia | Harris Savides |
Muntatge | Gus Van Sant i Paul Rubell |
Productora | HBO Films i The Montecito Picture Company |
Distribuïdor | Fine Line Features i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 8 abril 2004 |
Durada | 81 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Portland |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | cinema per a adolescents, drama, thriller, cinema independent i cinema LGBT |
Lloc de la narració | Oregon |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Lloc web | elephantmovie.com |
Elephant és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Gus Van Sant estrenada el 2003. Va guanyar la Palma d'Or.
La pel·lícula es basa en un fet real esdevingut el 1999, la massacre de Columbine, on dos adolescents van abatre, amb armes de foc, dotze dels seus companys d'escola i un professor. La vida quotidiana dels alumnes es tracta des de diferents angles que acaben enllaçant-se en esclatar la tragèdia. Es tracta d'una reconstrucció de la tragèdia que va commocionar la societat nord-americana. Una jornada normal en un institut normal estatunidenc: els estudiants es dediquen a les seves ocupacions quotidianes, van a classe, fan fotografies, parlen de compres... i dos d'ells preparen una matança.
L'autor tracta l'assumpte d'una manera molt personal, tant en la narració com a la presentació dels personatges, el tractament de la imatge i la banda sonora. Intenta donar a aquest drama un abast més universal, posant l'espectador en un punt de vista subjectiu i emocional més que en una narració estructurada: el guió sense referència explícita a Columbine el diferencia de la versió de Michael Moore, Bowling for Columbine. La pel·lícula es desenvolupa en una narració no lineal, entestant-se a ensenyar els personatges, més que a demostrar, fins a la catarsi final,
sobretot gràcies a la utilització de la tècnica del "pla seqüència".[1] Gus Van Sant s'entesta a través d'aquesta pel·lícula, no a ensenyar la violència, sinó a cercar-ne les arrels secretes: com es pot arribar a actes tan desraonats.[2] Però l'autor es guarda bé de demostrar, enuncia tranquil·lament: l'absència patent dels pares, els videojocs agressius, l'adolescència, la facilitat propera, la venda lliure d'armes, els petits fets que conviden l'espectador a fer-se preguntes.