Eleó

Eleó

Mapa de ciutats de l'antiga Beòcia. Heleón se situava a l'est, prop de Harma i no lluny de Tanagra.
Tipus	poble
Localització
38° 21′ 48″ N, 23° 26′ 34″ E / 38.3633°N,23.4428°E / 38.3633; 23.4428
Estat	Grècia
Administració descentralitzada	administració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central
Regió	Grècia Central
Prefectura	Beòcia
Municipi	Thiva Municipality ^(en)
Població humana
Població	1.093 (2021)
Geografia
Altitud	179 m
Identificador descriptiu
Codi postal	32200
Prefix telefònic	2262

Eleón (en grec, Ελεών) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia, que va ser esmentada per Homer al Catàleg de les naus de la Ilíada, en el qual la primera posició correspon al contingent beoci, del que en formaven part els guerrers d'Eleó.^{[Nota 1]}

Segons Estrabó, es tractava d'un lloc que formava part de la tetrakomía del territori de Tanagra, juntament amb Harma, Micalessos i Fares. El geògraf afegeix que el significat del seu nom està relacionat amb la seva ubicació prop de pantans.^[1]

Des de l'Antiguitat existies diverses hipòtesis sobre si una altra ciutat citada per Homer com Eleó en el cant X era la mateixa ciutat que aquesta Eleó o una altra diferent que estaria situada a Tessàlia. Crates situava aquesta Eleó prop del mont Parnàs, però Demetri d'Escepsis deia que no podia trobar-se cap població amb aquest nom en el Parnàs. Estrabó diu que alguns creien que es tractava de la mateixa que Eleó de Beòcia, però ell era de l'opinió que no podia tractar-se d'aquesta ciutat.^[2]

Se sol identificar amb un jaciment micènic situat al costat d'on se situa actualment un petit poble del mateix nom: Eleó o Eleona,^[3] si bé hi ha dubtes que Eleó hagi estat plenament identificada.^[4]

En una de les tauletes micèniques amb inscripcions en lineal B que es van trobar a Tebes el 1995, figura escrit el lloc de Eleón.^[5]

Notes

1. «Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida [...] Tèspia, Grea i la vasta Micalessos; [...] i els pobladors d'Eleó ...». Ilíada, II, 495-500. Traducció de Montserrat Ros, pàg. 73

Referències

1. Estrabó IX,2,12; IX,2,14; IX,2,17.
2. Estrabó IX,2,18.
3. Homero, Ilíada, edición de José García Blanco y Luis M. Macía Aparicio p.132, notas complementarias, Madrid: CSIC, 1991.
4. Ilíada, FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 53, pàgina 73, de Joan Alberich i Mariné
5. Joachim Latacz, Troya y Homero pp.332-333, Barcelona: Destino (2003), ISBN 84-233-3487-2

Bibliografia

• Homer; Ros i Ribas, Montserrat (trad.); Alberich i Mariné, Joan (notes). «Cant II (catàleg de les naus)». A: Ilíada. Vol. I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2005, pàgs. 73 a 92. ISBN 9788472258570 [Consulta: 8 octubre 2017].