Elisa, vida mía

Infotaula de pel·lículaElisa, vida mía
Fitxa
DireccióCarlos Saura Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióElías Querejeta Modifica el valor a Wikidata
GuióCarlos Saura Modifica el valor a Wikidata
MúsicaErik Satie Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTeo Escamilla Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1977 Modifica el valor a Wikidata
Durada125 min i 131 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0075983 FilmAffinity: 357535 Allocine: 61199 Rottentomatoes: m/elisa_my_love Letterboxd: elisa-my-life Allmovie: v125275 TCM: 481350 TMDB.org: 114337 Modifica el valor a Wikidata

Elisa, vida mía és una pel·lícula espanyola de 1977 dirigida per Carlos Saura. Fernando Rey va aconseguir el premi al millor actor al Festival Internacional de Cinema de Canes.[1] A la banda sonora, a càrrec de Giorgio Mainiero, hi apareixen dos temes d'Erik Satie i un de Jean-Philippe Rameau.[2] Ha estat doblada al català.[3]

Argument

[modifica]

Luis, un home de seixanta anys, ha decidit retirar-se i viure en solitud. Amb trossos de records i reflexions, està escrivint una narració. Però, un bon dia, rep la visita de la seva filla Elisa (Geraldine Chaplin), que s'acaba de separar del seu marit. La relació entre pare i filla comença a fer-se cada vegada més profunda, més ambigua i més contradictòria.[4]

Repartiment

[modifica]

Comentaris

[modifica]
  • "Treballada història de relacions pare-filla. Geraldine Chaplin, molt bé. Fernando Rey, impressionant." (Fernando Morales, El País)

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Elisa, vida mía al web del Festival de Canes (francès)
  2. Banda sonora de la pel·lícula, a IMDb
  3. «Elisa, vida mía». esadir.cat.
  4. «Elisa, vida mía». The New York Times.