Elisabetta Viviani

Plantilla:Infotaula personaElisabetta Viviani
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, showgirl, presentadora de televisió, actriu, pintora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974 Modifica el valor a Wikidata -
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
IMDB: nm0900340
Musicbrainz: a28b41f9-b764-4a2b-aea5-b19cb63a5222 Discogs: 1299408 Modifica el valor a Wikidata


Elisabetta Viviani (Milà, 4 d'octubre de 1955) és una cantant, actriu i presentadora de televisió italiana. Va començar a treballar molt jove en alguns anuncis de televisió, inclosos els de la marca Sole Bianco, per als quals va gravar la cançó Susanna verso il sole i Invernizzi. Va assistir a l'escola de ballet milanès de Luciana Novaro.

El 1978 és l'any de l'èxit, gràcies a l'anime Heidi (versió italiana) del qual canta la banda sonora, i que ven un milió i mig d'exemplars. La cançó, amb lletres de Franco Migliacci, música de Christian Bruhn i cor de Baba Yaga,[1] era el tema italià del famós anime japonès, dirigit per Isao Takahata, que s'emetria a la RAI.[2]

L'1 de setembre de 1977, va tenir una filla, Nicole, amb Gianni Rivera.[3] El febrer de 2007 va començar a treballar com a socorrista voluntària d'ambulàncies de la Creu Blanca a Milà i va obtenir una certificació, l'octubre de 2008. L'activitat va continuar durant 10 anys fins al Nadal de 2018.[4]

El 2015, Elisabetta Viviani com a actriu, el cantant i compositor Dario Baldan Bembo i l'actor-escriptor Franco Romeo van realitzar un recital sobre la vida del papa Francesc amb la música de Baldan Bembo i amb text d'Adriano Bonfanti i Gigi Reggi, titulat Il primo a chiamarsi Francesco.[5]

Cinema

[modifica]
  • El As, directors Castellano e Pipolo (1981)
  • Sexy Shop, directors Maria Erica Pacileo i Fernando Maraghini (2014)

Televisió

[modifica]
  • No, No, Nanette (Rai 1, 1974)
  • La donna serpente (Rai 1, 1976, film TV)
  • Il mostro turchino (Rai 1, 1976, film TV)
  • Valentina, una ragazza che ha fretta, dir. de Vito Molinari (Rai 1, 1977, film TV)
  • La pulce nell'orecchio de Georges Feydeau, dir. de Vito Molinari (Rai 1, 1983)
  • La moglie ingenua e il marito malato de Achille Campanile (Rai 1, 1985)
  • Passioni (Rai 1, 1989, serie televisiva)
  • In crociera (Rete 4, 1999, serie televisiva)

Referències

[modifica]
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  1. ↑ «Heidi» (en italià). SigleTV.Net. [Consulta: 6 juliol 2021].
  2. ↑ Bellola, Francesca «Elisabetta Viviani e la sua città Milano, tra passato e presente». okarte.it, 27-01-2016. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2021 [Consulta: 8 juliol 2021]. Arxivat 9 de juliol 2021 a Wayback Machine.
  3. ↑ Franco Bonera, Fausto Fini; Riviviamo i suoi momenti più belli - La Gazzetta dello Sport, 21 June 1979, pag. 5
  4. ↑ Cuscela, Maria «Sorridono i monti della Valsesia nelle tele di Elisabetta Viviani». okarte.it, 20-08-2016.
  5. ↑ Rossi, Pier «BORDIGHERA: SABATO IL RECITAL SU PAPA FRANCESCO, L'INTERVISTA A ELISABETTA VIVIANI». bordighera.net, 01-05-2015. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2021 [Consulta: 8 juliol 2021]. Arxivat 9 de juliol 2021 a Wayback Machine.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabetta Viviani