Elizabeth Eisenstein

Plantilla:Infotaula personaElizabeth Eisenstein
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 octubre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort31 gener 2016 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
FormacióVassar College - Grau en Arts
Radcliffe College - Master of Arts, Philosophiæ doctor Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiCrane Brinton Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistoriador i Revolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriadora (1974–), historiadora (1959–1974) Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Michigan Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParesSam A. Lewisohn Modifica el valor a Wikidata  i Margaret Seligman Lewisohn Modifica el valor a Wikidata
Premis

Elizabeth Eisenstein (Nova York, 11 d'octubre de 1923 - Washington DC, 31 de gener de 2016) fou una historiadora americana especialitzada en la Revolució francesa i en la França del començament del segle xix.[1] És coneguda pels seus treballs sobre la història dels inicis de la impremta, els seus textos parlen de la transició entre l'era del manuscrit i la de la impremta, incloent-hi els efectes culturals que la impremta va significar per la civilització occidental.

Fou la tercera filla de Sam A. Lewisohn, fill d'Adolph Lewisohn i de Margaret Seligman, neta de Joseph Seligman.

Biografia

[modifica]

Eisenstein va estudiar al Vassar College, on va obtenir el seu batxillerat. Més tard va anar al Radcliffe College, on estudia una llicenciatura i un Ph.D., amb el professor Crane Brinton. Entre 1959 i 1974 és professora adjunta a l'American University, a continuació es trasllada a la Universitat de Michigan, on és professora d'història.[2] El 1979, passa a ser consultora pel Center for the Book de la Biblioteca del Congrés[3]

Elizabeth Lewisohn Eisenstein obté plaça d'investigadora al Centre de recerca d'humanitats de la Universitat Nacional d'Austràlia (Australian Nacional University) i al Centre d'estudis avançats en ciències del comportament (Center for Advanced Study in the Behavioral Ciències) a Palo Alto. Va ser professora convidada al Wolfson College i va publicar les conferències que hi va fer sota el títol Fora del carrer Grub (Grub Street Abroad). Va ser reconeguda com a professora emèrita per la Universitat del Michigan.[4]

L'últim llibre que va escriure és Art diví, la màquina infernal: la recepció de la impremta a l'oest (Divine Art, Infernal Machine: the Reception of Printing in the West) (Penn Press, 2011).

Obra més coneguda

[modifica]

La seva obra més coneguda, La premsa escrita com a agent de canvi (The Printing Press as an Agent of Change) consisteix en dos volums (750 pàgines) i explora els efectes de la impremta sobre l'elit culta de l'Europa occidental després de l'aparició de Gutenberg. Posa l'accent sobre les funcions de la impremta en el terreny de la disseminació, de la normalització i de la preservació dels textos. Eisenstein mostra com aquestes funcions han ajudat al progrés de la Reforma Protestant, la Renaixença i la Revolució Científica. El seu treball històric reconegut com un treball rigorós i metòdic desenvolupa i clarifica les idees anteriors presentades sobretot per Marshall McLuhan, sobre els efectes simultanis d'aquesta revolució als mitjans de comunicació.[5]

Des de la seva aparició, aquest treball ha portat debats en la comunitat universitària i continua alimentant investigacions actuals.[6][7] Les seves investigacions sobre com es va passar del manuscrit a la impressió han influït la reflexió sobre com passar del text imprès al format informatitzat i al multimèdia, així com en la definició del text.[8]

Aquest llibre li permeté concebre la revolució desapercebuda (The unacknowledged revolució), que és el nom que ella donà a allò que ha passat després de la invenció de la impremta. La impressió ha donat al públic l'oportunitat d'accedir a llibres i a coneixements als quals abans no tenien a l'abast, fet que ha comportat el creixement del saber públic i del pensament individual. Amb l'expansió de la impremta, la possibilitat de pensar a partir d'idees pròpies va esdevenir una realitat. La impremta també va estandarditzar i preservar el coneixement, ja que aquest era molt més fluid que en l'època del manuscrit.[9] Per Eisenstein, aquest període fou important pel desenvolupament de la humanitat, però sovint és ignorat, per aquesta raó va escollir aquest títol per la seva publicació.

Bibliografia seleccionada

[modifica]
  • ISBN 978-0-8122-4280-5. Divina Art, Infernal Maquina, Philadelphia PA, University of Pennsylvania Press, 2011 () Based es the Rosenbach lectures, March .
  • ISBN 2-262-00242-8. : a l'alba de l'Europa moderna »], París, El Descobriment, ()
  • ISBN 0-19-812259-4. : aspectes of the French cosmopolitan press from the age of Louis XIV to the French Revolució, Oxford, Clarendon Press, () Series : Lyell lectures 1990-1991.
  • , [Chapel Hill], Hanes Foundation, Escassa Book Col·lecció/University Library, University of North Carolina at Chapel Hill, Series : The Sixth Hanes lectura.
  • ISBN 0-521-25858-8. </span), Cambridge UK, Cambridge University Press, ()
  • ISBN 0-521-22044-0. The printing press as any agent of canvia: comunicacions and cultural transformacions in early modern Europa, Cambridge UK, Cambridge University Press, ()
  • "Some Conjectures about the Impacte of Printing es Western Society and Thought: TÉ Preliminary Ajornament," The Periòdic of Modern History Robatori. 40, No. 1, March 1968
  • ISBN 978-0-674-30400-0. :, Cambridge, LA MEVA, Harvard University Press, ()
  • Briggs, Asa and Burke, Peter(2005) TÉ Social History of the Media: from Gutenberg to the Internet(segon Edition) Polity, Cambridge.
  • Baró, Sabrina TÉ., Eric N. Lindquist, & Eleanor F. Shevlin (eds), "Agent of Canvia: Print Cultura Studies after Elizabeth L. Eisenstein" (2007)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Locher, Frances C. Gale. Contemporary Authors (en anglès), 1980, p. 152. ISBN 0810300486. 
  2. ↑ (anglès)Cherry Williams, Analytical Intellectual Biography of Elizabeth L. Eisenstein (student paper, UCLA, 2004), 27.
  3. ↑ The Library of Congress.
  4. ↑ Elizabeth L. Eisenstein, "An Unacknowledged Revolution Revisited," American Historical Review 107, no. 1 (February 2002): 105.
  5. ↑ Pantheon. The Information: A History, a Theory, a Flood (en anglès), 2011. ISBN 978-0-375-42372-7. 
  6. ↑ Peter F. McNally, ed., The Advent of Printing: Historians of Science Respond to Elizabeth Eisenstein's "The Printing Press as an Agent of Change" (Montreal: McGill University Graduate School of Library and Information Studies, 1987)
  7. ↑ Sabrina Alcorn Baron, Eric N. Lindquist, and Eleanor F. Shevlin, eds.
  8. ↑ James A. Dewar, The Information Age and the Printing Press: Looking Backward to See Ahead, RAND Paper 8014 (Santa Monica, CA: RAND, 1998), http://www.rand.org/pubs/papers/P8014
  9. ↑ Briggs & Burke(2002); A Social History of the Media