Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 setembre 1900 Moscou (Rússia) |
Mort | 11 novembre 1975 (75 anys) Moscou (Rússia) |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
Activitat | |
Ocupació | directora de cinema, muntadora |
Ocupador | Pathé Estudi central rus de pel·lícules documentals |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Dziga Vèrtov (1929–1954) |
Premis | |
| |
|
Yelizaveta Ignatevna Svilova (rus: Елизаве́та Игна́тьевна Сви́лова, traduït en abecedari llatí com Elizaveta Svilova) (Moscou, 5 de setembre de 1900 - Moscou, 11 de novembre de 1975) va ser una cineasta i editora de cinema soviètic.[1] És coneguda per fer pel·lícules amb el seu marit Dziga Vertov i el seu cunyat Mikhail Kaufman. També és coneguda pels seus documentals sobre la Segona Guerra Mundial i per haver aparegut i muntat L'home amb la càmera (1929).[2]
Yelizaveta Ignatevna Svilova (nascuda Elizaveta Schnitt) va néixer el 5 de setembre de 1900 a Moscou. A partir dels 14 anys, va començar a muntar pel·lícules per a l'empresa Pathé. Va treballar amb Vladimir Gardin i amb Vsevolod Meyerhold.[3] De 1918 a 1922, va treballar a Narkompros (Comissariat del Poble per a l'Educació).[3] Des de 1922, va treballar a Goskino.[3] Va conèixer Dziga Vertov mentre treballava com a muntadora. Es van casar el 1923.[4] Fins i tot després que el seu marit caigués en desgràcia a la indústria cinematogràfica soviètica, Svilova va continuar treballant al cinema. Van continuar treballant junts fins a la mort de Vertov per càncer d'estómac el 1954.
Tot i que va començar com a editora, Svilova es va allunyar de fer pel·lícules de ficció i va passar a muntar documentals. El seu debut com a directora va ser amb For You at the Front (1942). La caiguda de Berlín (1945), codirigida amb Yuli Raziman, va guanyar el premi Stalin el 1946.
Va ser la directora i muntadora de més de 100 documentals i noticiaris entre 1939 i 1956.[3]
Després de la mort del seu marit, Svilova va abandonar la indústria. A partir de llavors, es va preocupar per cuidar el llegat del seu marit publicant els seus escrits i catalogant els seus manuscrits. Va morir el 1975 a Moscou i està enterrada al cementiri de Novodévitx.[5][6]
Va formar part del "Consell dels Tres", amb el seu marit i el seu cunyat, el director de fotografia Mikhail Kaufman. Eren considerats teòrics del muntatge i junts, "proclamaven una 'condemna a mort' al cinema anterior, culpant-lo de barrejar 'assumptes externs' del teatre i la literatura".[7]
El grup és conegut per un "muntatge documental pioner".[8] El seu film L'home amb la càmera (1929) amb Svilova muntant la pel·lícula i Kaufman filmant-la. La pel·lícula es considera "una fita en el cinema experimental".[9]
Poc després de L'home amb la càmera, Kaufman i Vertov van tenir una baralla per les diferències artístiques que van fer que els dos germans no tornessin a treballar junts mai més. Una de les raons suggerides és el protagonisme de Svilova a la pel·lícula i la seva posterior notorietat.[10]
El trio era conegut per les seves idees avantguardistes i futuristes. L'obra de Vertov va ser condemnada per ser massa formalista i no complir amb les expectatives del realisme socialista de l'època. El 1927, va ser acomiadat de l'estudi Goskino. A finals de la dècada de 1930, Vertov va tenir grans dificultats per trobar feina a la indústria cinematogràfica estatal.[5]
Va cobrir l'obertura d'Auschwitz a la Polònia nazi per l'Exèrcit Roig el gener de 1945. Va filmar un documental, que incloïa recreacions, titulat Auschwitz, part d'una exposició titulada Filmant la Guerra; els Soviètics i l'Holocaust (1941-1946) (9 de gener de 2015 - 27 de setembre de 2015) a París, al Memorial de la Shoah.
El 1946, el seu film Fascist Atrocities va ser usat com a prova en els judicis de Nuremberg. Més tard va dirigir una pel·lícula sobre els judicis, condemnant el bel·licisme i les atrocitats presents a la Segona Guerra Mundial.
Year | Title | Notes |
---|---|---|
1920's | Kino-Pravda | 23 números sèrie de noticiaris |
1924 | Cinema-Ull | Editora |
1925 | Primer d'octubre sense Ilicha | Assistent de direcció |
1926 | La sisena part del món | Assistent de direcció |
1926 | Shagay, Sovet! | Assistent de direcció |
1927 | Bukhara | Directora |
1928 | El jurament de la joventut | Directora |
1928 | L'onzè any | Assistent de direcció |
1929 | L'Home amb la càmera | Editora |
1929 | Entusiasme | Assistent de direcció |
1934 | Tres cançons de Lenin | Assistent de Director i guanyadora de Orde de l'Estrella Roja |
1938 | En memòria de Sergo Ordzhonikidze | Assistent de direcció |
1942 | Per tu al front | Directora |
1944 | Klyatva Molodykh | Directora |
1945 | La caiguda de Berín | Directora, guanyadora del Stalin Prize el 1946 |
1945 | Auschwitz | Directora/Guionista |
1946 | Atrocitats Feixistes | Editora |
1946 | Desfilada de la Joventut | Directora |
1947 | Jutjats de Nuremberg | Directora |
Font: [11]