Elizaveta Svilova

Plantilla:Infotaula personaElizaveta Svilova
Biografia
Naixement5 setembre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, muntadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPathé
Estudi central rus de pel·lícules documentals Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeDziga Vèrtov (1929–1954) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0841294 Allmovie: p198583 TMDB.org: 1057498
Find a Grave: 23888775 Modifica el valor a Wikidata

Yelizaveta Ignatevna Svilova (rus: Елизаве́та Игна́тьевна Сви́лова, traduït en abecedari llatí com Elizaveta Svilova) (Moscou, 5 de setembre de 1900 - Moscou, 11 de novembre de 1975) va ser una cineasta i editora de cinema soviètic.[1] És coneguda per fer pel·lícules amb el seu marit Dziga Vertov i el seu cunyat Mikhail Kaufman. També és coneguda pels seus documentals sobre la Segona Guerra Mundial i per haver aparegut i muntat L'home amb la càmera (1929).[2]

Biografia

[modifica]

Yelizaveta Ignatevna Svilova (nascuda Elizaveta Schnitt) va néixer el 5 de setembre de 1900 a Moscou. A partir dels 14 anys, va començar a muntar pel·lícules per a l'empresa Pathé. Va treballar amb Vladimir Gardin i amb Vsevolod Meyerhold.[3] De 1918 a 1922, va treballar a Narkompros (Comissariat del Poble per a l'Educació).[3] Des de 1922, va treballar a Goskino.[3] Va conèixer Dziga Vertov mentre treballava com a muntadora. Es van casar el 1923.[4] Fins i tot després que el seu marit caigués en desgràcia a la indústria cinematogràfica soviètica, Svilova va continuar treballant al cinema. Van continuar treballant junts fins a la mort de Vertov per càncer d'estómac el 1954.

Tot i que va començar com a editora, Svilova es va allunyar de fer pel·lícules de ficció i va passar a muntar documentals. El seu debut com a directora va ser amb For You at the Front (1942). La caiguda de Berlín (1945), codirigida amb Yuli Raziman, va guanyar el premi Stalin el 1946.[cal citació]

Va ser la directora i muntadora de més de 100 documentals i noticiaris entre 1939 i 1956.[3]

Després de la mort del seu marit, Svilova va abandonar la indústria. A partir de llavors, es va preocupar per cuidar el llegat del seu marit publicant els seus escrits i catalogant els seus manuscrits. Va morir el 1975 a Moscou i està enterrada al cementiri de Novodévitx.[5][6]

Consell de Tres

[modifica]

Va formar part del "Consell dels Tres", amb el seu marit i el seu cunyat, el director de fotografia Mikhail Kaufman. Eren considerats teòrics del muntatge i junts, "proclamaven una 'condemna a mort' al cinema anterior, culpant-lo de barrejar 'assumptes externs' del teatre i la literatura".[7]

El grup és conegut per un "muntatge documental pioner".[8] El seu film L'home amb la càmera (1929) amb Svilova muntant la pel·lícula i Kaufman filmant-la. La pel·lícula es considera "una fita en el cinema experimental".[9]

Poc després de L'home amb la càmera, Kaufman i Vertov van tenir una baralla per les diferències artístiques que van fer que els dos germans no tornessin a treballar junts mai més. Una de les raons suggerides és el protagonisme de Svilova a la pel·lícula i la seva posterior notorietat.[10]

El trio era conegut per les seves idees avantguardistes i futuristes. L'obra de Vertov va ser condemnada per ser massa formalista i no complir amb les expectatives del realisme socialista de l'època. El 1927, va ser acomiadat de l'estudi Goskino. A finals de la dècada de 1930, Vertov va tenir grans dificultats per trobar feina a la indústria cinematogràfica estatal.[5]

Segona Guerra Mundial

[modifica]

Va cobrir l'obertura d'Auschwitz a la Polònia nazi per l'Exèrcit Roig el gener de 1945. Va filmar un documental, que incloïa recreacions, titulat Auschwitz, part d'una exposició titulada Filmant la Guerra; els Soviètics i l'Holocaust (1941-1946) (9 de gener de 2015 - 27 de setembre de 2015) a París, al Memorial de la Shoah.[cal citació]

El 1946, el seu film Fascist Atrocities va ser usat com a prova en els judicis de Nuremberg. Més tard va dirigir una pel·lícula sobre els judicis, condemnant el bel·licisme i les atrocitats presents a la Segona Guerra Mundial.[cal citació]

Filmografia

[modifica]
Year Title Notes
1920's Kino-Pravda 23 números sèrie de noticiaris
1924 Cinema-Ull Editora
1925 Primer d'octubre sense Ilicha Assistent de direcció
1926 La sisena part del món Assistent de direcció
1926 Shagay, Sovet! Assistent de direcció
1927 Bukhara Directora
1928 El jurament de la joventut Directora
1928 L'onzè any Assistent de direcció
1929 L'Home amb la càmera Editora
1929 Entusiasme Assistent de direcció
1934 Tres cançons de Lenin Assistent de Director i guanyadora de Orde de l'Estrella Roja
1938 En memòria de Sergo Ordzhonikidze Assistent de direcció
1942 Per tu al front Directora
1944 Klyatva Molodykh Directora
1945 La caiguda de Berín Directora, guanyadora del Stalin Prize el 1946
1945 Auschwitz Directora/Guionista
1946 Atrocitats Feixistes Editora
1946 Desfilada de la Joventut Directora
1947 Jutjats de Nuremberg Directora

Font: [11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Peter Rollberg. Historical Dictionary of Russian and Soviet Cinema. US: Rowman & Littlefield, 2009, p. 675. ISBN 978-0-8108-6072-8. 
  2. ↑ Ebert, Roger (December 4, 2009). Man with camera invents new style. Chicago Sun-Times
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 (tesi). Ph.D., 2013. 
  4. ↑ «University of Southampton Research Repository ePrints Soton». [Consulta: 2 setembre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Vintage Viewing: Elizaveta Svilova, Mastering Montage | Bitch Flicks» (en anglès americà). www.btchflcks.com. Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
  6. ↑ «Elizaveta Svilova | Biography, Movie Highlights and Photos | AllMovie». AllMovie. [Consulta: 22 desembre 2017].
  7. ↑ Lim, Dennis (April 8, 2011). Machine Age Poet, Born in Revolution, Stifled Under Stalin. New York Times
  8. ↑ «Elizaveta Svilova Biography | Fandango». Fandango. [Consulta: 22 desembre 2017].
  9. ↑ «Svilova, Elizaveta (1900–1975) - Dictionary definition of Svilova, Elizaveta (1900–1975) | Encyclopedia.com: FREE online dictionary» (en anglès). www.encyclopedia.com. [Consulta: 22 desembre 2017].
  10. ↑ Salys, Rimgaila. The Russian Cinema Reader: Volume I, 1908 to the Stalin era. Boston: Academic Studies Press, 2013, p. 182. 
  11. ↑ «Elizaveta Svilova». IMDb. [Consulta: 10 desembre 2023].

Enllaços externs

[modifica]
  • Elizaveta Svilova at the Women Film Pioneers Project (anglès)