The Hellions | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Ken Annakin |
Protagonistes | |
Producció | Harold Huth |
Guió | Harold Huth i Patrick Kirwan |
Música | Larry Adler |
Fotografia | Ted Moore |
Distribuïdor | Columbia Pictures |
Dades i xifres | |
País d'origen | Regne Unit |
Estrena | 1961 |
Durada | 86 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Sud-àfrica |
Descripció | |
Gènere | cinema d'aventures |
Lloc de la narració | Sud-àfrica |
Els Hellions (títol original: The Hellions) és una pel·lícula d'aventures britànica sud-africana de 1961 dirigida per Ken Annakin [1] protagonitzada per Richard Todd, Anne Aubrey, Lionel Jeffries i Colin Blakely que va ser ambientada i filmada a Sud-àfrica .[2] Està doblada al català.[3]
Sam Hargis, un agent de la llei solitari, lluita contra els criminals a Sud-àfrica. En Luke Billings i els seus quatre fills van a la ciutat per venjar-se d'en Hargis per un enfrontament anterior, quan va expulsar en Luke de la ciutat.
La pel·lícula va ser oferta per Warwick Productions a Ken Annakin, que va acceptar dirigir ja que tenia bons records de Sud-àfrica d'una altra pel·lícula, Nor the Moon by Night.[4]
El rodatge va tenir lloc a Brits, un petit poble al nord de Pretòria. Annakin va decidir fer la pel·lícula "com una parodia del western americà normal. Amb moltes rialles i gags amplis, com els que es van utilitzar amb tant d'èxit anys després a Cat Ballou. Vam procedir a rodar la pel·lícula d'aquesta manera".[4] Annakin va caure tan malalt de poliomielitis durant el rodatge que no va poder arribar al plató, així que Harold Huth i el seu assistent Clive Reed es van fer càrrec i van dirigir sota les instruccions d'Annakin des del llit de l'hospital. Annakin va trigar mesos a recuperar-se.[5]
El New York Times ho va anomenar "Migdiada al camp... de pantalla ampla".[6]
Annakin va escriure més tard: "La majoria dels crítics van criticar la pel·lícula per ser desigual, la qual cosa no va ser sorprenent, ja que havia dirigit grans porcions de les escenes amb el boca a boca amb Harold Huth i Clive Reed, Déu els beneeixi, havien intentat lleialment completar-ho, però d'alguna manera havia permès que tot es desenvolupés correctament" [7]