Els gira-sols (pel·lícula)

Infotaula de pel·lículaEls gira-sols
I girasoli

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióVittorio De Sica
Protagonistes
Director artísticGiantito Burchiellaro
ProduccióArthur Cohn
Carlo Ponti
Joseph E. Levine (productor executiu)
Dissenyador de produccióGiantito Burchiellaro Modifica el valor a Wikidata
GuióTonino Guerra
Cesare Zavattini
Giorgi Mdivani
MúsicaHenry Mancini
FotografiaGiuseppe Rotunno
MuntatgeAdriana Novelli
VestuariEnrico Sabbatini
ProductoraAVCO Embassy Picture
Compagnia Cinematografica Champion
Les Films Concordia
DistribuïdorEuro International Film i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia
França
Estrena1970
Durada107 minuts
Idioma originalitalià
rus Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeRússia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0065782 FilmAffinity: 167024 Allocine: 125516 Rottentomatoes: m/sunflower_1970 Letterboxd: sunflower-1970 Allmovie: v112272 TCM: 91925 TV.com: movies/sunflower TMDB.org: 1863 Modifica el valor a Wikidata

Els gira-sols (títol original en italià: I girasoli) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Vittorio De Sica, estrenada el 1970. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Giovanna està buscant notícies del seu marit Antoni, donat per desaparegut a la Unió Soviètica durant la retirada de 1943, però l'Exèrcit Italià i el Departament de Defensa no té notícies exactes i ella, que no accepta que el seu marit pugui estar mort, decideix anar a Moscou, amb la finalitat de buscar-lo personalment.

A partir d'aquest moment comença una llarg flashback que segueix els rastres i els esdeveniments dels dos: la seva història comença a Nàpols, la ciutat on va néixer i viu Giovanna, amb els seus coneixements i el seu "compromís", que va tenir lloc uns dies abans de la sortida d'Antonio cap a la Campanya a l'Àfrica del Nord; Giovanna sembla molt enamorada, i suggereix que es casin, amb la finalitat d'obtenir una llicència de 12 dies, amb l'esperança que en el interí la guerra acabi o sigui destinat a Itàlia. Antoni, solter, sembla escèptic però després accepta i, després de la cerimònia, els dos marxen a la lluna de mel, que passen a casa seva a la província de Llombardia, on, a prop de l'expiració de la llicència, ideen un pla per fer passar Antonio per boig.[2]

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]
Nominacions

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Els gira-sols. esadir.cat. 
  2. «I girasoli». The New York Times.