Els jugadors de cartes

Infotaula d'obra artísticaEls jugadors de cartes
Tipussèrie pictòrica Modifica el valor a Wikidata
CreadorPaul Cézanne
Creacióaprox. 1889-1892
Mètode de fabricacióPintura a l'oli
Gènerepintura de gènere Modifica el valor a Wikidata
Mida47,5 (Alçada) × 57 (Amplada) cm
Col·lecció
Jugadors de cartes
Museu d'Orsay
Inv:RF 1969
The Card Players (en) Tradueix
Courtauld Institute of Art
Inv:P.1932.SC.57
The Card Players (en) Tradueix
valor desconegut
The Card Players (en) Tradueix
Museu Metropolità d'Art
Inv:61.101.1
The Card Players (Les Joueurs de cartes) (en) Tradueix
Fundació Barnes
Inv:BF564 Modifica el valor a Wikidata
Història
DataEsdeveniment significatiu
1890-1895creació Modifica el valor a Wikidata

Jugadors de cartes és un quadre del pintor de l'impressionisme francès Paul Cézanne, conegut en francès com Les Joueurs de cartes. Està realitzat en oli sobre llenç. Mesura 47,5 cm d'alçada i 57 cm d'amplada. Va ser pintat entre 1889 i 1892. Actualment, es troba al Museu d'Orsay, París.

Sobre el mateix tema de la partida de cartes, Cézanne va pintar cinc quadres diferents,[1] tota una sèrie, entre 1890 i 1896.[2] Va començar la pintura estant a Suïssa i la va acabar a Ais de Provença.[3]

Aquesta pintura pertany a l'època de maduresa (dècada de 1890), en la qual Cézanne produeix els seus principals llenços. Exemplifica els quadres en què els personatges estan fortament ancorats a la seva decoració.[2] És un període en el qual Cézanne va ser convidat a exposar amb el grup Les XX a Brussel·les i, més tard, va realitzar la seva primera exposició a París.[3]

Tots els volums estan definits de manera geomètrica,[3] cosa que confereix als dos personatges una dignitat clàssica. Són dos camperols que juguen a les cartes, amb una ampolla de vi al mig, on es reflecteix la llum.[1] Distorsionant la visió de la perspectiva, Cézanne aconsegueix d'obtenir el màxim grau de posició central, que és increïble en una escena de la vida normal. Tota la tela està construïda amb tons de colors blau, groc i vermell. Aquesta restricció cromàtica «intensifica la sensació d'austeritat formal».[3] Les pinzellades es presenten solitàries i sintètiques, com el reflex sobre l'ampolla o el simple traç que descriu l'ull del jugador de la dreta. Pinta amb la tècnica del facetatge, cosa que és evident en la cara del jugador de l'esquerra. Aquest porta un barret de forma cilíndrica, la qual cosa recorda l'afirmació de Cézanne que:

« Tot a la natura està modelat segons l'esfera, el cilindre i el con.[3] »

En el quadre, Cézanne no sols proporciona una impressió, sinó també una descripció del sentit intern de l'acció, com si fos la síntesi destinada a romandre en la ment, gairebé calcificada i sota la forma del record.

És el quadre més car, amb un preu de venda de 250 milions de dòlars.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Lengerke, Christa von (2005) p. 510
  2. ↑ 2,0 2,1 Carrassat, P.F.R. (2005)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 L. Cirlot (2007) pp.166-167
  4. ↑ «Quadres més cars». Ara, 23-12-2013, p. 3.

Bibliografia

[modifica]
  • Cirlot, Lourdes. Museos del Mundo:Museo d'Orsay. Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3811-6. 
  • Lengerke, Christa von. Maestros de la pintura occidental:Del Impresionismo al Art Nouveau. Taschen, 2005. ISBN 3-8228-4744-5.