Els moderns

Els moderns

The Moderns
Fitxa
Direcció	Alan Rudolph
Protagonistes	Keith Carradine Linda Fiorentino John Lone Wallace Shawn Geneviève Bujold Geraldine Chaplin Kevin J. O'Connor Charlélie Couture Brooke Smith
Producció	David Blocker
Guió	Alan Rudolph i John Bradshaw
Música	Mark Isham
Fotografia	Toyomichi Kurita
Vestuari	Renée April
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1988
Durada	126 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Montreal
Color	en blanc i negre
Recaptació	2.011.497 $
Descripció
Gènere	drama, comèdia i melodrama
Lloc de la narració	París

Els moderns (títol original: The Moderns) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Alan Rudolph el 1988. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Ambientada al París dels anys 20. Un pintor nord-americà, Nick Hart, treballa per a un diari de París. Serà a través d'aquest mitjà que ben aviat es trobarà amb el seu passat i amb, segons creu, la possibilitat de modificar-lo. Nick, que il·lustra les columnes del rotatiu, té davant de si la foto de la seva exdona, Rachel, en braços d'un ric home de negocis. És evident que encara l'estima i potser ella també conserva viva la flama. Aquesta és una de les raons per les quals accepta un brut tracte: falsificar tres quadres que pertanyen a l'amant de Rachel.^[2]

Repartiment

• Keith Carradine: Nick Hart
• Linda Fiorentino: Rachel Stone
• Wallace Shawn: Ocell
• Geneviève Bujold: Libby Valentin
• Geraldine Chaplin: Nathalie de Ville
• Kevin J. O'Connor: Hemingway
• John Lone: Bertram Stone
• Charlélie Couture: L'Evidència
• Elsa Raven: Gertrude Stein

Premis i nominacions

• 1988: Premis Independent Spirit: 3 nominacions, entre les quals la de millor fotografia
• 1988: Festival de Venecia: Nominada al Lleó d'Or
• 1988: Critics de Los Angeles: 2 premis incloent millor fotografia. 3 nominacions

Crítica

• " Va ser el film pel que Alan Rudolph va obtenir un reconeixement més ampli, però va decebre, i amb raó, a devots d'anteriors pel·lícules del director (...) La pel·lícula és bonica de veure i es nota la complicitat dels actors amb el director, però també és esteticista, superficial i autocomplaent, molt diferent de les pel·lícules profundes, que no solemnement romàntiques, de Rudolph^[3]

Referències

1. esadir.cat. Els moderns. esadir.cat. 
2. «The Moderns». The New York Times.
3. Marinero, Francisco «The Moderns». El Mundo.