Les Rivières pourpres | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Mathieu Kassovitz |
Protagonistes | |
Producció | Alain Goldman |
Guió | Mathieu Kassovitz i Jean-Christophe Grangé |
Música | Bruno Coulais |
Fotografia | Thierry Arbogast |
Muntatge | Maryline Monthieux |
Productora | Gaumont |
Distribuïdor | InterCom |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 27 setembre 2000 |
Durada | 106 min |
Idioma original | francès |
Rodatge | França |
Color | en color |
Pressupost | 14.000.000 $ |
Recaptació | 60.000.000 $ |
Descripció | |
Basat en | Blood Red Rivers (en) |
Gènere | thriller psicològic, cinema de ficció criminal i pel·lícula basada en una obra literària |
Tema | investigació criminal, assassinat, elitisme i eugenèsia |
Lloc de la narració | França i Alps francesos |
Època d'ambientació | dècada del 1990 |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Els rius de color porpra (títol original: Les Rivières pourpres ) és una pel·lícula francesa dirigida per Mathieu Kassovitz l'any 2000, basada en la novel·la homònima de Jean-Christophe Grangé. Hi ha una seqüela d'aquesta pel·lícula, titulada Els rivières pourpres II - Les anges de l'apocalypse. Ha estat doblada al català.[1]
La cinta narra, en clau de suspens, les tribulacions de dos policies que investiguen dos casos criminals en un mateix dia, separats per 300 km, i que en teoria no tenen res a veure entre ells, encara que només en teoria. Pierre Niemans (Jean Reno) és un home amb experiència, i que té un instint infal·lible per als casos criminals, però que amaga grans temors. Viatja a Guernon, una fictícia ciutat universitària on s'ha dut a terme un violent assassinat. El jove, espavilat i solitari Max Kerkerian (Vincent Cassel), que abans era un lladre de cotxes i que va entrar en el cos de policia a causa del seu amor pel perill, està investigant un cementiri profanat a Sarzac durant la nit, i en particular la tomba d'una nena morta vint anys abans. Aviat les dues recerques es veuen entrellaçades. I els assassinats augmenten. La veritat superarà totes les teories, portant així als dos policies fins a les més altes muntanyes, atrapats entre glaceres i el que podrien ser les portes de la mort.[2]
"Un impactant exercici en allò macabre (...) Puntuació: ★★★½ (sobre 4)" [3]
"La trama d'aquesta adaptació de la novel·la de Jean-Christophe Grangé acaba sent simultàniament ridícula i predictible"[4]