L'embaràs no desitjat (també anomenat embaràs no previst, no volgut, no planejat, no planificat, inesperat, imprevist o inoportú ) és aquell que es produeix sense el desig i/o planificació prèvia i davant l'absència o la fallada de mètodes anticonceptius precoitals adequats i la inefectivitat o no administració de mètodes anticonceptius d'emergència posteriors al coit que previnguin un possible embaràs.
A tot el món, el 38% dels embarassos són no desitjats, uns 80 milions d'embarassos no desitjats cada any d'un total de 210 milions d'embarassos a tot el món.[2]
El subministrament de mètodes anticonceptius als 201 milions de dones en risc d'embarassos no desitjats en els països en desenvolupament que no tenen accés a l'anticoncepció tindria un cost estimat en 2,3 mil milions d'euros per any.[3] Aquesta despesa podria impedir uns 52 milions d'embarassos no desitjats a l'any, la reducció en 1,5 milions de morts per mortalitat materna i mortalitat infantil anuals, així com una reducció d'avortaments induïts en un 64%.[3] La reducció de malalties relacionades amb l'embaràs podria suposar uns 27 milions d'anys de vida saludable amb l'estalvi d'uns 100 euros per any de vida saludable.[3]
Dispositiu intrauterí, el DIU T de coure inserit després del coit i fins a cinc[6] o set dies després de la relació sexual sense protecció. Aquest mètode és eficaç en la prevenció de l'embaràs en un 99,9%.[4][7]
Levonorgestrel, conegut també com a píndola anticonceptiva d'emergència (PAE) i comunament anomenada "píndola de l'endemà". La píndola anticonceptiva d'emergència té una eficàcia del 75% al ??89%.[4][7]
Mifepristona, en petites dosis (de 25 mg a 50 mg), és considerada com anticonceptiu d'emergència per davant del levonorgestrel, tant en la seva eficàcia com en els menors efectes secundaris.[8]
L'existència d'un altíssim nombre d'embarassos no desitjats en el món origina la pràctica del voltant de 42 milions d'avortaments induïts per any, i uns 34 milions de naixements no desitjats.[2]
Entre l'any 1995 i l'any 2000 s'estima que hi va haver 338 milions d'embarassos que no van ser desitjats ni planificats en tot el món (el 28% del total d'embarassos d'un total de 1200000000 durant aquests 6 anys, una mitjana d'uns 56 milions d'embarassos no desitjats d'un total de 200 milions a l'any).[11] Aquests embarassos no desitjats van provocar al voltant de 700.000 morts per mortalitat materna (aproximadament una cinquena part de la mortalitat materna durant aquest període).[11]
Més d'un terç de les morts es van deure a problemes relacionats amb l'embaràs o el part, però la majoria (64%) van ser per complicacions fruit de la pràctica d'avortaments insegurs.[11] La majoria de les morts van ocórrer en les regions menys desenvolupades del món, on no es disposa de planificació familiar i els serveis de salut reproductiva a penes existeixen.[11]