Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 juliol 1834 Düsseldorf (Alemanya) |
Mort | 21 febrer 1901 (66 anys) Berlín (Alemanya) |
Formació | Universitat de Berlín i Universitat de Bonn |
Activitat | |
Camp de treball | Filologia clàssica, epigrafia i llatí |
Ocupació | Epigrafista, historiador i arqueòleg |
Ocupador | Universitat Humboldt de Berlín |
Alumnes | Wilhelm Wilmanns |
Emil Hübner (Düsseldorf, 7 de juliol de 1834 - Berlín, 21 de febrer de 1901) va ser un epigrafista, arqueòleg i historiador alemany.
Fill del pintor historicista Julius Hübner després d'estudiar a les universitats de Berlín i Bonn va viatjar per Europa per a dur a terme investigacions arqueològiques i epigràfiques.
Comissionat pel govern prussià per a l'edició de diversos volums del Corpus Inscriptionum Latinarum, a partir de 1860 va estar-se durant llargs períodes a la península Ibèrica recopilant inscripcions epigràfiques. A Espanya va establir contacte amb estudiosos i acadèmics, com Eduard Saavedra o Juan de Dios de la Rada, i antiquaris, com Aureliano Fernández-Guerra. També va col·laborar activament amb la Real Academia de la Historia i va participar en projectes com la creació del Museu Arqueològic Nacional. El 1862 publicà Die antiken Bildwerke in Madrid, primer catàleg de l'escultura antiga del Museu del Prado.
En 1870 Hübner va ser nomenat catedràtic de Filologia Clàssica a la Universitat Humboldt de Berlín, però va continuar col·laborant i mantenint un contacte actiu amb estudiosos espanyols, com Manuel Gómez-Moreno.
Entre la seva obra epigràfica destaca:
Hübner també va escriure dos manuals per a l'estudiant de clàssiques:
Altres obres seves d'importància són: