Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | Emili Sampere i Oliveras 8 de gener de 1885 Barcelona, Catalunya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 4 de desembre de 1966 (als 81 anys) Barcelona, Catalunya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | futbolista, entrenador de futbol ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Esport | futbol ![]() | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Posició a l'equip | Centrecampista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Emili Sampere i Oliveras (Barcelona, 8 de gener de 1885[1] - Barcelona, 4 de desembre de 1966[2]) fou un futbolista català de les dècades de 1900 i 1910, i posteriorment entrenador, àrbitre i directiu.
Començà jugant de davanter, durant la dècada de 1900, passant al centre del camp durant els anys 1910. Comença a jugar al X Sporting Club el 1902.[3] Entre 1903 i 1906 jugà al RCD Espanyol. Aquest any, el club aturà les activitats i Sampere, juntament amb altres companys, ingressà al X Sporting Club, on fou tres cops campió de Catalunya i màxim golejador del campionat la temporada 1906-1907. El 1909, juntament amb Julià Clapera, fou artífex del renaixement de l'Espanyol, con jugà fins a la temporada 1916. Amb l'Espanyol fou tres cops més Campió de Catalulnya. El 8 d'octubre de 1916 se li va retre un homenatge, al costat del també jugador Pere Gibert, en un partit que enfrontà el primer i el segon equip de l'Espanyol.[4]
Posteriorment fou directiu de l'Espanyol, àrbitre i entrenador de diversos equips.[5] Com a entrenador dirigí el Real Murcia,[6] Reial Betis, club amb què arribà a la final de Copa de 1931 i assolí el primer ascens a primera divisió,[7] i Real Oviedo.[8]
El 29 de juny de 1955 fou objecte d'un gran homenatge del futbol català, amb dos partits de futbol: Espanyol 8 -Selecció Catalana 2 i Veterans 5 - Combinat de jugadors 1.[9]