Nom original | (hu) Orczy Emma |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (de-at) Emma Magdalena Rozália Mária Jozefa Borbála Orczy de Orci 23 setembre 1865 Tarnaörs (Regne d'Hongria) |
Mort | 12 novembre 1947 (82 anys) Henley-on-Thames (Regne Unit) |
Formació | West London School of Art escola de Belles Arts de Heatherley |
Activitat | |
Ocupació | traductora, dramaturga, escriptora de contes, escriptora, novel·lista, escriptora de literatura infantil, escriptora de gènere policíac |
Obra | |
Obres destacables
| |
Altres | |
Títol | Baronessa |
Família | Orczy |
Cònjuge | Montagu Barstow |
Pares | Bódog Orczy i Emma, Gräfin Wass de Czege |
|
La Baronesa Emma Orczy (hongarès: Orczy Emma) (Tarnaörs, 23 de setembre de 1865 - Henley-on-Thames, 12 de novembre de 1947) (nom complet: Emma Magdalena Rozália Mária Jozefa Borbála Orczy de Orci) va ser una novel·lista i dramaturga britànica nascuda a Hongria. És més coneguda per la seva sèrie de novel·les que inclouen La Pimpinella Escarlata, l'alter ego de Sir Percy Blakeney, un ric anglès que es converteix en un artista d'escapisme de pensament ràpid per salvar els aristòcrates francesos de la "Madame Guillotine" durant la Revolució Francesa, establint el concepte d'"heroi amb identitat secreta" en la cultura popular.[1]
Estrenada al West End de Londres el 5 de gener de 1905, The Scarlet Pimpernel es va convertir en un dels favorits del públic britànic. Algunes de les pintures d'Orczy es van exposar a la Royal Academy de Londres. Va establir la Women of England's Active Service League durant la Primera Guerra Mundial amb la intenció d'empoderar les dones per convèncer els homes a allistar-se a l'exèrcit.
Orczy va néixer a Tarnaörs, Hongria. Era filla del compositor baró Félix Orczy de Orci (1835–1892) i de la comtessa Emma Wass de Szentegyed et Cege (1839–1892).[2] El seu avi patern, el baró László Orczy (1787–1880) va ser consellera reial i cavallera de l'orde sicilià de Sant Jordi,[3] la seva àvia paterna, la baronessa Magdolna, nascuda Magdolna Müller (1811–1879), era d'origen austríac.[4] Els seus avis materns eren el comte Sámuel Wass de Szentegyed et Cege (1815–1879), membre del parlament hongarès,[5] i Rozália Eperjessy de Károlyfejérvár (1814–1884).[6]
Els pares d'Emma van abandonar la seva finca cap a Budapest el 1868, per por de l'amenaça d'una revolució camperola. Van viure a Budapest, Brussel·les i París, on l'Emma va estudiar música sense èxit. Finalment, el 1880, l'Emma, de 14 anys, i la seva família es van traslladar a Londres, Anglaterra, on es van allotjar amb el seu compatriota, Francis Pichler, al 162 de Great Portland Street. Orczy va assistir a la West London School of Art i després a l'Escola de Belles Arts de Heatherley.
Encara que no estava destinada a ser pintora, va ser a l'escola d'art on va conèixer un jove il·lustrador anomenat Henry George Montagu MacLean Barstow, fill d'un clergue anglès; es van casar a l'església parroquial de St Marylebone el 7 de novembre de 1894. Va ser l'inici d'un matrimoni alegre i feliç, que va descriure com "prop de mig segle, de perfecte felicitat i comprensió, de perfecta amistat i comunió de pensament".[7]
Tenien molt pocs diners i Orczy va començar a treballar amb el seu marit com a traductora i il·lustradora per complementar els seus escassos ingressos. John Montague Orczy-Barstow, el seu únic fill, va néixer el 25 de febrer de 1899. Va començar a escriure poc després del seu naixement, però la seva primera novel·la, The Emperor's Candlesticks (1899), va ser un fracàs. No obstant això, va trobar un petit seguiment amb una sèrie d'històries de detectius a la Royal Magazine. La seva següent novel·la, In Mary's Reign (1901), va anar millor.
El 1903, ella i el seu marit van escriure La Pimpinella Escarlata, una obra de teatre basada en un dels seus contes sobre un aristòcrata anglès, Sir Percy Blakeney, Bart., que va rescatar aristòcrates francesos de la Revolució Francesa. Havia concebut el personatge mentre estava parada en una plataforma del metro de Londres.[8] Va presentar la seva novel·lització de la història sota el mateix títol a 12 editorials. Mentre esperaven les decisions d'aquestes editorials, Fred Terry i Julia Neilson van acceptar l'obra per a la producció al West End de Londres. Inicialment, va atreure un públic reduït, però l'obra va funcionar durant quatre anys a Londres, va batre molts rècords escènics, i finalment va tenir més de 2.000 representacions i es va convertir en un dels espectacles més populars de Gran Bretanya. Va ser traduït i produït a altres països, i va tenir diverses revivals. Aquest èxit teatral va generar grans vendes per a la novel·la. La parella es va traslladar a Thanet, Kent.[9]
Introduint la noció d'un "heroi amb una identitat secreta" a la cultura popular, la Pimpinella Escarlata presenta característiques que es convertirien en convencions de superherois estàndard, inclosa la predisposició a la disfressa, l'ús d'una arma característica (espasa), la capacitat de superar i enganyar els seus adversaris, i una targeta de visita (deixa enrere un anagall a cadascuna de les seves intervencions).[1] En cridar l'atenció sobre el seu alter ego, Blakeney s'amaga darrere de la seva cara pública com un playboy de pensament lent i descarat, i també estableix una xarxa de seguidors, La Lliga de la Pimpinella Escarlata, que ajuden els seus esforços.[1][10]
Orczy va escriure més d'una dotzena de seqüeles amb Sir Percy Blakeney, la seva família i els altres membres de la Lliga de la Pimpinella Escarlata, de les quals la primera, I Will Repay (1906), va ser la més popular. L'últim llibre de la saga, Mam'zelle Guillotine, es va publicar el 1940. Cap de les seves tres obres posteriors va igualar l'èxit de The Scarlet Pimpernel. També va escriure ficció de misteri popular i molts romanços d'aventures. La seva Lady Molly of Scotland Yard va ser un dels primers exemples d'una detectiva femenina com a personatge principal. Altres històries populars de detectius presentaven The Old Man in the Corner, un detectiu que utilitzava principalment la lògica per resoldre crims. Orczy va ser membre fundadora del Detection Club (1930).
Les novel·les d'Orczy eren melodrames atrevits i amanerats i ella va afavorir la ficció històrica. La crítica Mary Cadogan afirma: "Els llibres d'Orczy són molt treballats i intensament atmosfèrics".[11] A The Nest of the Sparrowhawk (1909), per exemple, un guardià maliciós del Purità Kent enganya la seva bell i adinerada pupil·la perquè es casi amb ell disfressant-se de príncep francès exiliat. Persuadeix la seva cunyada vídua perquè l'ajudi en aquest complot, en el qual ella, sense voler-ho, deshonra un dels seus fills perduts i troba l'altre assassinat pel dolent. Tot i que aquesta novel·la no tenia cap enllaç amb The Scarlet Pimpernel a part de la seva autoria compartida, l'editor la va anunciar com a part de la sèrie.
L'obra d'Orczy va tenir tant d'èxit que va poder comprar una casa a Montecarlo: "Villa Bijou" al número 19 de l'avinguda de la Costa (posteriorment enderrocada), que és on va passar la Segona Guerra Mundial. No va poder tornar a Londres fins després de la guerra. Montagu Barstow va morir a Montecarlo el 1942. Trobant-se sola i sense poder viatjar, va escriure les seves memòries Links in the Chain of Life (publicada el 1947).[12]
Tenia opinions polítiques fortes. Orczy era un ferma creient en la superioritat de l'aristocràcia,[13] a més de ser partidària de l'imperialisme i el militarisme britànics.[11] Durant la Primera Guerra Mundial, Orczy va formar la Women of England's Active Service League, una organització no oficial destinada a animar les dones a persuadir els homes perquè es fessin voluntaris per al servei actiu a les forces armades. El seu objectiu era reclutar 100.000 dones que es comprometessin a "persuadir tots els homes que conegués perquè oferissin el seu servei al seu país". Unes 20.000 dones es van unir a la seva organització.[14] Orczy es va oposar fermament a la Unió Soviètica.[15]
Traduccions
Teatre
Col·leccions de relats curts Sèrie The Man in The Corner
Sèrie Pimpinella Escarlata
Altres relats curts