Un emprèstit és un deute financer a llarg termini, mentre que els deutes a mitjà i curt termini són anomenats habitualment «crèdits». Un emprèstit és un deute resultant de la concessió de préstecs reemborsables a termini que participen, en concurrència amb els capitals adequats, a la cobertura de necessitats de finançament duradors de l'empresa.[1][2][3][4]
Un emprèstit és un tipus de préstec peculiar, format per un conjunt de préstecs agregats. Es tracta d'un conjunt de préstecs homogenis d'igual quantia i amortitzats amb la mateixa contraprestació.[5] La participació del prestador consta fragmentada, amb una pluralitat de subjectes que intervenen en l'operació col·lectivament, tot i que es manté la unitat de l'operació financera i també la del subjecte passiu prestatari. Els drets de crèdit del col·lectiu prestador consten dividits en parts alíquotes. Els títols valor s'anomenen obligacions, bons o cèdules.[6] Permet aconseguir grans masses financeres, amb dilució de quantia i risc per al prestador, permetent també l'entrada a subjectes amb reduïda capacitat d'estalvi, amb liquiditat dels títols, per la possibilitat de negociació, i aconseguint llargs terminis de finançament.
Des del punt de vista jurídic i econòmic l'emprèstit es caracteritza per:[5]
L'emissió i la subscripció de l'emprèstit originen despeses que afecten tant el prestatari com a l'emissor. L'emissió es pot fer amb el valor nominal (a la par), pot ser inferior (al descompte) o superior (amb prima), modificant la rendibilitat i els tants efectius de l'emissor i subscriptor, afectant la quantia obtinguda.[6]Els interessos poden generar modalitats especials, com el cupó fraccionat, sense pagament de l'últim cupó, afecten la rendibilitat i a les quotes d'interès. Pel que fa a les formes d'amortització i reemborsament de títols, la més simple és l'amortització pel nominal que consta en el títol, s'anomena amortització a la par. Altres més complexes, com amortització amb primes, fixes o variables, convertible, per sorteig, a perpetuïtat, entre d'altres.[6] Per evitar que hi hagi un elevat volum d'obligacions vives en el període de durada de l'emprèstit es pot plantejar una amortització periòdica. Cal tenir present, però, que el mercat financer tendeix a demanar emprèstits sense amortització esglaonada, i per tant on l'inversionista sap quina és la rendibilitat de la inversió sense aleatorietat del moment d'amortització.[5]
Segons el tipus de les anualitats que amortitzen els emprèstits poden ser:[5]
En funció de la forma de pagament dels interessos, es distingeixen emprèstits:[5]
Les variables d'un préstec es poden recollir ordenadament per cada interval o període, formant el quadre d'amortització de l'emprèstit:[5]
tr | ar | Ir | △r | Cr | Mr | Nr |
0 | C N1 | |||||
1 | a1 | N1 C i1 | N1△1+M1C1 | C1 N2 | M1 | N1 |
2 | a2 | N2 C1 i2 | N2△2+M2C2 | C2 N3 | M2 | N2 |
r | ar | Nr Cr-1 ir | Nr△r+MrCr | Cr Nr | Mr | Nr |
n | an | Nn Cn-1 in | Nn△n+MnCn | 0 | Mn | Nn |
És possible distingir dos tipus d'emprèstits:
El terme d'emprèstit és un antònim préstec per qui proporciona el diner. Per al prestador és un crèdit, per al qui fa l'emprèstit és un deute.
L'emprèstit permet el finançament preservant el dret de propietat del qui fa l'emprèstit.[8]
Hi ha sempre una capacitat d'endeutament màxima que depèn sobretot de la renda, de l'estructura jurídica, de les garanties ofertes, però també de l'empresa, de la rendibilitat, del muntant de capital propi.[9] En funció dels països la llei limita la taxa d'endeutament màxim (susceptible de generar fortes rendibilitats, vegeu subprime) a fi de limitar les situacions de sobreendeutament generant una pèrdua de confiança en el mercat i un augment del risc col·lectiu.