Endocarditis

Plantilla:Infotaula malaltiaEndocarditis
Bacils de Bartonella henselae en una vàlvula cardíaca d'un pacient amb endocarditis. Els bacils apareixen com grànuls de color negre. Tinció argèntica de Whartin-Starry. Augment: 250X[1] modifica
Tipusmalaltia de l'endocardi, carditis, símptoma o signe cardiovascular i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia i malaltia infecciosa Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesinflamació Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
amikacina i gentamicina Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10I33 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9421 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0102107 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB4224 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001098 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine216650 i 896540 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKinfective-endocarditis-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004696 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0014118 i C0375268 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10314 Modifica el valor a Wikidata
Imatge macroscòpica d'una endocarditis mitral

L'endocarditis és una malaltia que es produeix com a resultat de la inflamació de l'endocardi, és a dir, és un procés inflamatori localitzat en el revestiment intern de les cambres i vàlvules cardíaques, siguin vàlvules natives o protèsiques. Es caracteritza, sobretot, per la colonització o invasió de les vàlvules del cor produïda per cúmuls -anomenats vegetacions- d'una mescla de plaquetes, fibrina, microcolònies de microorganismes i, ocasionalment, també de cèl·lules inflamatòries.[2] Com a conseqüència d'aquest procés, altres estructures es poden veure afectades, com el septe interventricular, les cordes tendinoses,[3] l'endocardi mural o implants intracardíacs. És, també, una de les causes d'accidents vasculars cerebrals embòlics -sovint múltiples-,[4] d'abscessos metastàtics (a distància), de meningitis, d'encefalopatia tòxica, d'osteomielitis[5] o d'insuficiència renal crònica. Els danys parenquimatosos renals es poden derivar d'embòlies repetides (nefritis focal embòlica de Löhlein) o de glomerulonefritis difusa per formació in situ d'immunocomplexes.[6] Aquesta forma de glomerulonefritis associada a l'endocarditis bacteriana és la més habitual,[7] però també apareixen ocasionalment glomerulonefritis ràpidament progressives sense dipòsit d'immunocomplexes (pauci-immunes),[8] que semblen relacionar-se amb un procés vasculític d'una altra etiologia.[9]

Classificació bàsica i origen del procés

[modifica]

Hi ha diverses maneres de classificar l'endocarditis, la més senzilla és basada en la seva etiologia, bé sigui endocarditis infecciosa (EI) o no-infecciosa (ENI), depenent si és un microorganisme o no el causant de la inflamació. Aquesta malaltia es diferencia de la inflamació del múscul cardíac, anomenada miocarditis i d'una inflamació del revestiment extern del cor, anomenada pericarditis.

Causes poc comunes d'endocarditis

[modifica]

Una forma especial i rara d'endocarditis infecciosa és l'endocarditis mural primària, que cursa sense afectació valvular i sense anomalies estructurals cardíaques de base.[10] Els hemocultius són reiteradament negatius i l'agent patogen es localitza dins del teixit del cor, lloc en què acostuma a formar múltiples abscessos. Pot originar grans vegetacions intraventriculars.[11]

Existeix un tipus d'endocarditis sense inflamació, la trombòtica no bacteriana (o marasmàtica),[12] poc comú i sovint localitzada a la vàlvula mitral, amb presència de trombes de plaquetes aglutinades i capes de fibrina que no contenen cèl·lules inflamatòries.[13] Les vegetacions poden ser microscòpiques o formar masses exuberants superficials que es desprenen amb una major facilitat que les de les EIs i provoquen extensos infarts a distància. El teixit valvular subjacent és normal, si bé algunes vegades s'aprecien subtils evidències histològiques de fibres col·làgenes i elàstiques anormals. Gairebé el 50% dels malalts afectats pateixen embolitzacions sistèmiques, preferentment als vasos cerebrals, coronaris, renals i mesentèrics. S'associa a malalties de base molt greus, com neoplàsies, sèpsia[14] o leucèmia.[15] S'ha observat que els adenocarcinomes productors de mucina tenen una particular tendència a provocar aquest tipus d'endocarditis estèril, fet atribuïble als efectes gel·lificants d'aquesta proteïna sobre diversos mecanismes implicats en la correcta funcionalitat del sistema circulatori.[16] No és rar que els fenòmens tromboembòlics produïts per l'endocarditis marasmàtica siguin la primera manifestació d'un càncer ocult,[17] sent el de pàncrees el més freqüent.[18] Ocasionalment, ha estat diagnosticada en persones que pateixen artritis reumatoide de llarga evolució.[19] L'etiopatogènia d'aquesta endocarditis es creu relacionada amb un alt nivell de citocines circulants i estats d'hipercoagulabilitat (els quals deriven molt freqüentment de processos cancerígens). És una important causa de mort en malalts oncològics, sovint no es pot relacionar amb el grau de malignitat de la malaltia principal.[20] Aquest tipus d'endocarditis es veu també en casos de malaltia de l'empelt contra l'hoste, eventualment després de trasplantaments al·lògrafs.[21]

Una ENI associada a la síndrome hipereosinofìlica (una malaltia caracteritzada per un nombre excessiu d'eosinòfils en la sang sense causa determinada, ≥ 1500 eosinòfils/mm³; durant 6 mesos com a mínim i amb afectació cardíaca, nerviosa o de moll d'os) és l'endocarditis de Loeffler. Els eosinòfils infiltren les fibres musculars del cor i determinades proteïnes catiòniques producte de la seva degradació s'acumulen a la zona endocardíaca. Els canvis miocitolítics deriven en un engruiximent fibrós de l'endocardi d'un o dels dos ventricles que afecta a les unions intercel·lulars del miocardi subjacent i a la seva contractilitat. Això ocasiona el desenvolupament de grans trombes murals que redueixen la mida de les cavitats ventriculars i poden ser l'origen de tromboembolismes pulmonars o sistèmics.[22] Ocasionalment, es presenta associada a la síndrome de Churg-Strauss (un tipus de vasculitis).[23] S'ha descrit algun cas després d'una miocarditis secundària a l'ús d'infliximab en el context de d'una artritis reumatoide, causant de fibrosis endomiocardíaca diferida i fallida cardíaca dreta.[24] La RM cardíaca multiparamètrica permet determinar el grau d'evolució de la malaltia.[25] No sempre és fàcil avaluar la gravetat de la disfunció contràctil miocardíaca provocada per aquest tipus d'endocarditis amb una ecocardiografia transesofàgica convencional. Per això, pot ser necessari efectuar exàmens amb tècniques ultrasonogràfiques molt específiques, com l'ecografia bidimensional de rastreig de senyals cardíaques per capes.[26]

El lupus eritematós sistèmic (LES) pot cursar amb una ENI particular, anomenada de Libman-Sacks, descrita el 1923 per aquests dos metges americans.[27] Afecta a ~10% dels pacients amb LES. Es formen petites (1-4 mm) vegetacions verrucoses estèrils fibrinoplaquetàries a les vàlvules cardíaques -a la mitral, sobretot-, si bé també poden sorgir a les cordes tendinoses, la superfície endocàrdica[28] o als músculs papil·lars. Les vegetacions són d'ecodensitat heterogènia, a diferència de les que s'observen en l'endocarditis bacteriana.[29] Acostuma a cursar de forma asimptomàtica o amb poques manifestacions clíniques,[30] tot i que algunes vegades causa un dany valvular greu,[31] que pot requerir la instauració d'un recanvi protèsic a la vàlvula afecta en pacients que presenten grans vegetacions, pèrdua de la funcionalitat valvular i/o episodis tromboembòlics recurrents.[32] Amb freqüència, es detecta en apreciar-se ecocardiogràficament una regurgitació valvular mitral o aòrtica d'intensitat molt variable. La regurgitació de la tricúspide és infreqüent.[33] Sovint, l'existència d'un buf cardíac en un pacient amb febre i antecedents de lupus fa necessari plantejar el diagnòstic diferencial amb una EI o altres patologies valvulars. Aquesta endocarditis s'ha associat també a la síndrome antifosfolípid (SAF) primària i pot originar ictus embòlics.[34] Eventualment, en individus amb evidència clínica de LES i SAF, aquest tipus d'endocarditis provoca una insuficiència cardíaca sobtada greu que necessita cirurgia valvular urgent.[35] Un tractament combinat amb hidroxicloroquina[36] i antagonistes de la vitamina K millora l'endocarditis de Libman-Sacks en certs malalts afectats per la SAF.[37]

Endocarditis mitral. Microscopi òptic. 150X. Tinció d'HE.

Algunes vasculitis de naturalesa autoimmune, com la vasculitis de petits vasos associada amb els anticossos dirigits contra el citoplasma dels neutròfils, són causa d'ENIs de diagnòstic problemàtic, ja que un percentatge significatiu d'endocarditis infeccioses presenta positivitat als ANCA.[38] S'ha observat que la positivitat a aquest tipus d'anticossos es correspon amb endocarditis valvulars múltiples, de prognosi greu i que requereixen tractaments agressius.[39]

L'endocarditis de la meitat dreta del cor es poc freqüent en persones no addictes a drogues per via parenteral o portadores de marcapassos. Aquests casos acostumen a tenir relació amb procediments mèdics o quirúrgics i les vegetacions es desenvolupen preferentment a la vàlvula tricúspide. No és rar que els malalts presentin malalties o trastorns predisponents (immunodepressió, anèmia crònica, diabetis, IRC o càncer).[40] Excepcionalment, les endocarditis a la tricúspide apareixen en persones sense cap antecedent patològic o quirúrgic destacable; en aquests casos especials se sospita que el procés causal podria ser una bacterièmia possiblement secundària a una infecció cutània en aparença banal.[41] L'envelliment de la població i l'augment del nombre d'implants de dispositius cardíacs han fet que, avui en dia, la majoria d'EIs dretes es presentin en pacients portadors aquest tipus d'aparells, sent l'estafilocòccia l'origen més habitual del procés, el qual es manifesta sovint com una sèpsia i requereix la retirada del dispositiu i antibioticoteràpia endovenosa.[42]

Dins del grup de les endocarditis dretes cal esmentar una entitat molt particular i de difícil diagnòstic: l'endocarditis de la vàlvula d'Eustaqui, descrita per primera vegada l'any 1986. En adults, aquesta vàlvula és una estructura sense funció, considerada una resta embrionària intranscendent. Ara bé, en un petit percentatge d'endocarditis dretes (3,3%), es detecta que dita estructura és el lloc en què es desenvolupen les vegetacions infeccioses. L'ús de drogues intravenoses és el principal factor de risc en la majoria de casos.[43] En cas de persistència de la fossa oval o de defecte septal, les vegetacions d'una endocarditis dreta poden arribar a la circulació sistèmica i causar fenòmens d'embolització a zones molt diferents.[44]

Un ~10% de les endocarditis cursen amb una fibril·lació auricular (FA). De vegades, això comporta l'aparició d'una insuficiència cardíaca afegida que complica el procés i empitjora el pronòstic, independentment de la coexistència o no d'altres variables amb importància clínica. En aquests casos, però, la FA no implica un augment significatiu de la insuficiència valvular, ni -generalment- una major incidència d'embòlies sistèmiques o en el SNC, inclús entre els pacients sense anticoagulació prèvia.[45] Alguns autors opinen que l'increment de la taxa de mortalitat observada avui dia en el grup de malalts en el que coexisteix l'endocarditis i la FA, respecte a la resta de pacients sense FA concorrent, es deu a l'edat més avançada del grup i no directament a relacions sinèrgiques lesives entre les dues patologies.[46]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Houpikian P, Raoult D «Traditional and Molecular Techniques for the Study of Emerging Bacterial Diseases: One Laboratory’s Perspective» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2002 Feb; 8 (2), pp: 122–131. DOI: 10.3201/eid0802.010141. PMC: 3369584. PMID: 11897062 [Consulta: 14 octubre 2017].
  2. ↑ Kasper, Dennis L.; Eugene Brunwald, Anthony S. Fauci, Stephen Hauser, Dan L. Longo, J. Larry Jameson. Harrison 16 Ed. Principios de Medicina Interna. McGraw-Hill, 2005, pp. 731-740. ISBN 0-07-139140-1. 
  3. ↑ Taylor, T. «Chordae Tendineae» (en anglès) pàgs: 2. Innerbody Research, 2017; Oct 27. [Consulta: 8 desembre 2020].
  4. ↑ Grecu N, Tiu C, Terecoasa E, Bajenaru O «Endocarditis and stroke» (en anglès). Maedica (Buchar), 2014 Des; 9 (4), pp: 375-381. PMC: 4316883. PMID: 25705308 [Consulta: 8 maig 2017].
  5. ↑ Wang, Y; Wang, A «Complications of Endocarditis» (en anglès). A: Recent Advances in Infective Endocarditis, Chapter 1. (Kerrigan SW; Ed.) InTech, 2013; Jun 27, pàgs: 11. ISBN 978-953-51-1169-6. DOI: 10.5772/56091 [Consulta: 8 maig 2017].
  6. ↑ Verde Moreno, E «El riñon y la endocarditis infecciosa» (en castellà). Presentación. II Congreso de la SEICV, 2013; Set, pàgs: 26 [Consulta: 23 novembre 2017].
  7. ↑ Boils, CL; Nasr, SH; Walker, PD; Couser, WG; Larsen, CP «Update on endocarditis-associated glomerulonephritis» (en anglès). Kidney Int, 2015 Jun; 87 (6), pp: 1241-1249. DOI: 10.1038/ki.2014.424. PMC: 4455140. PMID: 25607109 [Consulta: 9 desembre 2020].
  8. ↑ Fenoglio, R; Roccatello, D «Pauci-immune glomerulonephritis» (en anglès). Orphanet, 2020 Jun; ORPHA:93126 (rev), pàgs: [Consulta: 16 desembre 2020].
  9. ↑ Cervi A, Kelly D, Alexopoulou I, Khalidi N «ANCA-associated pauci-immune glomerulonephritis in a patient with bacterial endocarditis: a challenging clinical dilema» (en anglès). Clin Nephrol Case Stud, 2017 Abr 26; 5, pp: 32–37. DOI: 10.5414/CNCS109076. PMC: 5438016. PMID: 29043145 [Consulta: 17 març 2018].
  10. ↑ Tahara M, Nagai T, Takase Y, Takiguchi S, et al «Primary Mural Endocarditis Without Valvular Involvement» (en anglès). J Ultrasound Med, 2017 Mar; 36 (3), pp: 659-664. ISSN 0278-4297. DOI: 10.7863/ultra.16.03049. PMID: 28127793 [Consulta: 8 maig 2017].
  11. ↑ Takemoto K, Hirata K, Kubo T, Imanishi T, Akasaka T «Primary mural endocarditis with enormous vegetation in the left ventricle» (en anglès). Eur Heart J Cardiovasc Imaging, 2013 Jun; 14 (6), pp: 514. DOI: 10.1093/ehjci/jes275. ISSN: 2047-2412. PMID: 23288893 [Consulta: 15 octubre 2017].
  12. ↑ Ahluwalia, V; Safwat, W; Kuehl, M «Marantic or Non-Bacterial Thrombotic Endocarditis» (en anglès). On J Cardio Res & Rep, 2019 Mar; 1 (4), págs: 2. DOI: 10.33552/OJCR.2019.01.000519. ISSN: 2693-4965 [Consulta: 16 desembre 2020].
  13. ↑ Amita, R «Noninfective endocarditis» (en anglès). Heart, Endocarditis. PathologyOutlines, 2020; Des 31 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 13 maig 2021].
  14. ↑ Llenas García, J; Guerra Vales, JM; López Ríos, F; et al «Endocarditis trombótica no bacteriana: estudio clínico-patológico de una serie necrópsica» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2007 Maig; 60 (5), pp: 493-500. DOI: 10.1016/S0300-8932(07)75066-2. PMID: 17535760 [Consulta: 22 gener 2016].
  15. ↑ Jeong EG, Jung MH, Youn HJ «Histologically confirmed nonbacterial thrombotic endocarditis in a febrile leukemic patient» (en anglès). Korean J Intern Med, 2018 Maig; 33 (3), pp: 632-633. DOI: 10.3904/kjim.2016.135. ISSN: 2005-6648. PMID: 28859469 [Consulta: 9 desembre 2020].
  16. ↑ Min KW, Gyorkey F, Sato C «Mucin-producing adenocarcinomas and nonbacterial thrombotic endocarditis: pathogenetic role of tumor mucin» (en anglès). Cancer, 1980 Maig 1; 45 (9), pp: 2374-2382. ISSN: 0008-543X. PMID: 7379034 [Consulta: 12 gener 2018].
  17. ↑ Schlittler, LA; Dallagasperina, VW; Schavinski, C; Baggio, AP; et al «Marantic endocarditis and adenocarcinoma of unknown primary site» (en anglès). Arq Bras Cardiol, 2011 Abr; 96 (4), pp: e73-e75. ISSN: 1678-4170. PMID: 21552651 [Consulta: 13 maig 2021].
  18. ↑ Salinas A, Bustamante L, Lanas F, Soto A, et al «Endocarditis marántica como presentación de cáncer de páncreas. Caso clínico» (en castellà). Rev Med Chil, 2017 Oct; 145 (10), pp: 1353-1358. DOI: 10.4067/S0034-98872017001001353. ISSN: 0034-9887. PMID: 29488578 [Consulta: 17 març 2018].
  19. ↑ Choi JH, Park JE, Kim JY, Kang T «Non-Bacterial Thrombotic Endocarditis in a Patient with Rheumatoid Arthritis» (en anglès). Korean Circ J, 2016 Maig; 46 (3), pp: 425-428. DOI: 10.4070/kcj.2016.46.3.425. PMC: 4891610. PMID: 27275182 [Consulta: 18 juliol 2017].
  20. ↑ el-Shami K, Griffiths E, Streiff M «Nonbacterial Thrombotic Endocarditis in Cancer Patients: Pathogenesis, Diagnosis, and Treatment» (en anglès). Oncologist, 2007 Maig; 12 (5), pp: 518-523. DOI: 10.1634/theoncologist.12-5-518. ISSN: 1549-490X. PMID: 17522239 [Consulta: 15 octubre 2017].
  21. ↑ Ozcan C, Miller EJ, Russell KS, Dewar ML, Rosenfeld LE «An unusual case of nonbacterial thrombotic (marantic) endocarditis» (en anglès). J Thorac Cardiovasc Surg, 2009 Gen; 137 (1), pp: 239-241. DOI: 10.1016/j.jtcvs.2008.01.019. ISSN: 1681-1685. PMID: 19154931 [Consulta: 6 gener 2018].
  22. ↑ Benezet-Mazuecos J, de la Fuente A, Marcos-Alberca P, Farre J «Loeffler endocarditis: what have we learned?» (en anglès). Am J Hematol, 2007 Oct; 82 (10), pp: 861-862. DOI: 10.1002/ajh.20957. ISSN: 1096-8652. PMID: 17573694 [Consulta: 21 juliol 2017].
  23. ↑ Seo JS, Song JM, Kim DH, Kang DH, Song JK «A Case of Loeffler's Endocarditis Associated with Churg-Strauss Syndrome» (en anglès). J Cardiovasc Ultrasound, 2010 Mar; 18 (1), pp: 21-24. DOI: 10.4250/jcu.2010.18.1.21. PMC: 2889385. PMID: 20661332 [Consulta: 6 febrer 2018].
  24. ↑ Alam A, Thampi S, Saba SG, Jermyn R «Loeffler Endocarditis: A Unique Presentation of Right-Sided Heart Failure Due to Eosinophil-Induced Endomyocardial Fibrosis» (en anglès). Clin Med Insights Case Rep, 2017 Ag 30; 10, pp: 1179547617723643. DOI: 10.1177/1179547617723643. PMC: 5580843. PMID: 28890659 [Consulta: 6 febrer 2018].
  25. ↑ Gastl M, Behm P, Jacoby C, Kelm M, Bönner F «Multiparametric cardiac magnetic resonance imaging (CMR) for the diagnosis of Loeffler's endocarditis: a case report» (en anglès). BMC Cardiovasc Disord, 2017 Mar 11; 17 (1), pp: 74. DOI: 10.1186/s12872-017-0492-7. PMC: 5346256. PMID: 28284183 [Consulta: 5 setembre 2017].
  26. ↑ Jin X, Ma C, Wang Y, Yang J «A Case of Loeffler Endocarditis That Showed Endomyocardial Systolic Dysfunction Detected by Layer Specific Strain Analysis» (en anglès). Int Heart J, 2017 Nov 17; 16-422, pp: 1-3. DOI: 10.1536/ihj.16-422. ISSN: 1349-2365. PMID: 29151479 [Consulta: 30 novembre 2017].
  27. ↑ Libman, E; Sacks, B «A hitherto undescribed form of valvular and mural endocarditis» (en anglès). Arch Intern Med (Chic), 1924 Jun; 33 (6), pp: 701-737. DOI: 10.1001/archinte.1924.00110300044002 [Consulta: 20 juny 2017].
  28. ↑ Nishioka N, Morimoto N, Yoshida M, Mukohara N «Left ventricular vegetations: a rare manifestation of Libman-Sacks endocarditis» (en anglès). J Thorac Cardiovasc Surg, 2013 Feb; 145 (2), pp: e26-e28. DOI: 10.1016/j.jtcvs.2012.11.034. ISSN: 1097-685X. PMID: 23219499 [Consulta: 9 abril 2018].
  29. ↑ Saldarriaga, C; Múnera, AG; Duque, M «Endocarditis de Libman-Sacks» (en castellà). Rev Colomb Cardiol, 2015; 22 (3), pp: 144-148. DOI: 10.1016/j.rccar.2015.03.010. ISSN: 0120-5633 [Consulta: 20 juny 2017].
  30. ↑ Gómez-Larrambe N, González-Tabarés L, Millán B, Cobelo C, et al «Endocarditis de Libman-Sacks: una manifestación frecuentemente inadvertida» (en castellà). Nefrologia (Madr), 2017 Mar-Abr; 37 (2), pp: 217-219. DOI: 10.1016/j.nefro.2016.09.016. ISSN: 1989-2284. PMID: 27837928 [Consulta: 28 agost 2017].
  31. ↑ Aby ES, Rosol Z, Simegn MA «Mitral Valve Perforation in Libman-Sacks Endocarditis: A Heart-Wrenching Case of Lupus» (en anglès). J Gen Intern Med, 2016 Ag; 31 (8), pp: 964-969. DOI: 10.1007/s11606-016-3640-3. PMC: 4945550. PMID: 26976291 [Consulta: 28 agost 2017].
  32. ↑ Keenan JB, Janardhanan R, Larsen BT, Khalpey Z «Aortic valve replacement for Libman-Sacks endocarditis» (en anglès). BMJ Case Rep, 2016 Oct 4; 2016, pii: bcr2016215914. DOI: 10.1136/bcr-2016-215914. PMC: 5073913. PMID: 27702929 [Consulta: 9 abril 2018].
  33. ↑ Moyssakis I, Tektonidou MG, Vasilliou VA, Samarkos M, et al «Libman-Sacks Endocarditis in Systemic Lupus Erythematosus: Prevalence, Associations, and Evolution» (en anglès). Am J Med, 2007 Jul; 120 (7), pp: 636-642. ISSN 0002-9343. DOI: 10.1016/j.amjmed.2007.01.024. PMID: 17602939 [Consulta: 7 febrer 2018].
  34. ↑ González A, Vergara M, Heredia A, Llanos L, Araos F «Accidente cerebrovascular embólico por endocarditis de Libman-Sacks como manifestación inicial de síndrome antifosfolípidos primario en una paciente de 17 años» (en castellà). Rev Med Chil, 2013 Set; 141 (9), pp: 1206-1210. DOI: 10.4067/S0034-98872013000900015. ISSN: 0034-9887. PMID: 24522426 [Consulta: 28 agost 2017].
  35. ↑ Muriel Ruiz, AJ; Serna Hurtado, JJ; Gálvez Carmona, SL; Moreno Cortés, EF; Casanova Valderrama, ME «Un caso de endocarditis de Libman Sacks» (en castellà). Rev Colomb Salud Libre, 2016; 11 (Supl), pp: 82-85. Arxivat de l'original el 21 d’abril 2018. ISSN: 1900-7841 [Consulta: 20 abril 2018]. Arxivat 21 April 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  36. ↑ PubChem «Hydroxychloroquine» (en anglès). Compound Summary, 2018 Abr 14; CID 3652 (rev), pàgs: 36 [Consulta: 20 abril 2018].
  37. ↑ Omarjee L, Jaquinandi V, Camarzana A, Rouleau F, et al «Improvement of Libman-Sacks Endocarditis With Combined Hydroxychloroquine-Vitamin K Antagonist Therapy in a Primary Antiphospholipid Syndrome Patient» (en anglès). Circ J, 2018; Feb 22, pàgs: 3. DOI: 10.1253/circj.CJ-17-1131. ISSN: 1347-4820. PMID: 29467357 [Consulta: 20 abril 2018].
  38. ↑ Muñoz-Grajales C, Chavarriaga JC, Márquez JD, Pinto LF «Endocarditis no infecciosa en poliangeítis microscópica: reporte de un caso con respuesta exitosa a inmunosupresión» (en castellà). Reumatol Clin, 2017; Ag 16, pii: S1699-258X(17)30181-X. DOI: 10.1016/j.reuma.2017.07.005. ISSN: 1699-258X. PMID: 28822626 [Consulta: 19 setembre 2017].
  39. ↑ Langlois V, Lesourd A, Girszyn N, Ménard JF, et al «Antineutrophil Cytoplasmic Antibodies Associated With Infective Endocarditis» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2016 Gen; 95 (3), pp: e2564. DOI: 10.1097/MD.0000000000002564. PMC: 4998285. PMID: 26817911 [Consulta: 19 setembre 2017].
  40. ↑ Revilla A, López J, Villacorta E, Gómez I, et al «Endocarditis derecha aislada en pacientes no adictos a drogas por vía parenteral» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2008 Des; 61 (12), pp: 1253-1259. DOI: 10.1016/S0300-8932(08)75732-4. ISSN: 0300-8932. PMID: 19080963 [Consulta: 24 juny 2017].
  41. ↑ Varona, JF; Guerra, JM «Endocarditis infecciosa aislada de la válvula tricúspide en paciente no adicto a drogas y sin cardiopatía previa predisponente» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 2004; 57 (10), pp: 993-996. ISSN 0300-8932. DOI: 10.1157/13066461 [Consulta: 29 juliol 2017].
  42. ↑ Ortiz-Bautista C, López J, García-Granja PE, Vilacosta I, et al «Endocarditis infecciosa derecha en portadores de dispositivos cardiacos: perfil clínico y pronóstico» (en castellà). Med Clin (Barc), 2017 Des 7; 149 (11), pp: 477-482. ISSN 0025-7753. DOI: 10.1016/j.medcli.2017.03.055. PMID: 28648588 [Consulta: 20 novembre 2017].
  43. ↑ Alreja G, Lotfi A «Eustachian valve endocarditis: Rare case reports and review of literature» (en anglès). J Cardiovasc Dis Res, 2011 Jul-Set; 2 (3), pp: 181–185. DOI: 10.4103/0975-3583.85266. PMC: 3195198. PMID: 22022147 [Consulta: 24 juny 2017].
  44. ↑ Yousef, GM; Okhumale, PI; Aljoudi, H; Cansino, S «Paradoxical left sided endocarditis through patent foramen ovale» (en anglès). Marshall Journal of Medicine, 2017; 3 (1), pàgs: 8. DOI: 10.18590/mjm.2017.vol3.iss1.8. ISSN: 2379-9536 [Consulta: 2 juliol 2017].
  45. ↑ Ferrera Durán, C «Relevancia de la fibrilación auricular en la endocarditis infecciosa -Tesi doctoral-» (en castellà). UCM. Facultat de Medicina, 2017 Feb 21; ID: 41449, págs: 140. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2018 [Consulta: 24 juny 2017].
  46. ↑ Eisinger, AJ «Atrial fibrillation in bacterial endocarditis» (en anglès). Br Heart J, 1971 Set; 33 (5), pp: 739-741. ISSN: 0007-0769. PMC: 487244. PMID: 5115018 [Consulta: 21 abril 2018].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Endocarditis