Engelhardia és un gènere d'arbres de la família juglandàcia, conté 7 espècies. Actualment són plantes natives del sud-est d'Àsia però fins al Plistocè mitjà també ocupaven el nord-oest de la regió mediterrània incloent els Països Catalans i també en altres llocs d'Europa incloent Dinamarca.[1] De vegades el nom del gènere s'escriu erròniament com "Engelhardtia".[2]
- E. apoensis Elmer ex Nagel, nativa de la península Malaia, Borneo, Filipines
- E. cathayensis Dode
- E. hainanensis Chen, nativa de la Xina
- E. nudiflora Hook. f.
- E. rigida Blume, nativa de Java, Borneo, Nova Guinea, Filipines
- E. roxburghiana Wall.
- E. serrata Blume,
- E. spicata Lesch ex Blume,
- E. spicata var. integra (Kurz) W.E. Manning ex Steen., Fl. Males. I, 6: 953 (1972); Grierson & Long, Notes Roy. Bot. Gard. Edinburgh 40: 133. (1982), sisonym; syn. var. colebrookiana (Lindl.) Koorders & Valeton
- E. ursina
- ↑ Pollen records and climatic cycles in the North Mediterranean region since 2.7 Ma JEAN-PIERRE SUC & SPERANTA-MARIA POPESCU Laboratoire Paléo Environnements et PaléobioSphère (UMR 5125 CNRS), Université Claude Bernard – Lyon 1, 27–43 boulevard du 11 Novembre, 69622Villeurbanne Cedex France.
- ↑ Larsson et al. (2006) Early Miocene pollen and spores from western Jylland, Denmark – environmental and climatic implications. GFF 128 (3): 261-272
Bases de dades taxonòmiques | |
---|