Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 juliol 1900 Salto (Uruguai) |
Mort | 28 juliol 1960 (60 anys) Salto (Uruguai) |
Nacionalitat | Uruguaiana |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, novel·lista, poeta, dramaturg, guionista |
Gènere | Poesia |
Influències | |
Enrique Amorim (Salto, 25 de juliol de 1900 – Buenos Aires, 30 de juliol de 1960) fou un novel·lista uruguaià de la primera meitat del segle xx, conegut especialment per la seva novel·la La carreta (1929).
Els seus progenitors eren ramaders adinerats, el seu pare d'ascendència portuguesa, mentre que la seva mare, basca. Amorim va viatjar molt per Europa i Amèrica Llatina, coneixent moltes personalitats literàries. Finalment, va establir la seva residència a Salto, la seva ciutat de naixement, en una casa dissenyada per ell basada en els fonaments de Le Corbusier.[1][2]
Durant els anys 1920, Amorim va escriure per a la revista de tendència política esquerrana Los Pensadores i va publicar amb l'imprenta Claridad. Les dues, la revista i l'imprenta, estaven associades amb el grup esquerrà Boedo. El 1947, Amorim es va unir al Partit Comunista de l'Uruguai.
Gran mistificador —milionari i comunista, homosexual i casat—, Amorim va insinuar que el cos del seu company i amic Federico García Lorca està enterrat sota el monument inaugurat pel poeta espanyol el 1953 a Salto, al nord-oest de l'Uruguai.[3]