En escacs, l'enroc és un moviment especial de fortificació que el rei té la possibilitat de dur a terme amb una de les dues torres per protegir-se d'atacs enemics.
És l'única jugada en escacs que permet moure dues peces a la vegada i també l'única en què el rei avança dues caselles i la torre salta per damunt del rei per col·locar-se al seu altre costat. Cal remarcar, però, que en un campionat oficial s'ha de moure primer el rei abans que la torre perquè és el rei que té aquesta potestat.
L'enroc curt, i més freqüent, en què el rei es mou dues caselles cap al flanc de rei i queda situat a la casella del cavall i la torre a la casella de l'alfil. Se simbolitza 0-0.
L'enroc llarg en què el rei es mou dues caselles cap al flanc de dama i queda situat a la casella de l'alfil i la torre a la casella de la dama. Se simbolitza 0-0-0.
Perquè es pugui realitzar aquesta jugada cal que es donin una sèrie de condicions:
No s'ha d'haver mogut encara ni el rei ni la torre.
No hi ha d'haver cap peça entre el rei i la torre.
El rei no pot estar en escac.
No hi ha d'haver cap atac de les peces contràries a les caselles per les quals ha de passar el rei per fer l'enroc o a la casella en què s'ha de situar finalment (perquè això darrer situaria voluntàriament el rei en escac, cosa il·legal).[1]