Enteogen

Un enteogen (del grec entheos "divinitat a dins" i gen "que genera"[1]) és una substància química utilitzada en un context religiós, xamànic, o espiritual[2] per a una experiència espiritual.[3]

El neologisme enteogen va ser encunyat el 1979[2] per un grup de etnobotànics i acadèmics de la mitologia (Carl A. P. Ruck, Jeremy Bigwood, Danny Staples, Richard Evans Schultes, Jonathan Ott i R. Gordon Wasson). El terme prové de dues paraules del grec antic, ἔνθεος (entheos) i γενέσθαι (genesthai). L'adjectiu entheos es tradueix al català com "ple del déu, inspirat, posseït", i és l'arrel de la paraula catalana entusiasme. Els grecs el van utilitzar com a terme d'elogi per a poetes i altres artistes. Genesthai significa "per venir a ser." Per això, un enteogen és un fàrmac que causa que hom esdevingui inspirat o experimente sentiments d'inspiració, sovint d'una manera religiosa o espiritual.[4]

Des de la prehistòria, substàncies psicoatives han sigut emprades per a tractar de contactar amb la divinitat.[5]

Referències

[modifica]
  1. «enteogen?». sense dubte. Universitat de Barcelona. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015. [Consulta: 28 agost 2015].
  2. 2,0 2,1 Souza, Rafael Sampaio Octaviano de [et al]. «Jurema-Preta (Mimosa tenuiflora [Willd.] Poir.): a review of its traditional use, phytochemistry and pharmacology». Brazilian Archives of Biology and Technology, 51, 5, 10-2008, pàg. 937–947. DOI: 10.1590/S1516-89132008000500010.
  3. «Entheogen». dictionary.com. Arxivat de l'original el 2012-07-05. [Consulta: 13 març 2012].
  4. Rudgley, Richard. «San Pedro Cactus». A: The Encyclopedia of Psychoactive Substances. Londres: Little, Brown and Company, 1998. ISBN 9780316643474. 
  5. Rodríguez Marco, Gabriel. La diosa Inanna y Nippur : la Hierogamia y el viaje al inframundo. Una investigación interdisciplinar (Tesi). Universidad Complutense de Madrid, 2016, p. 200. [Enllaç no actiu]

Vegeu també

[modifica]