Tipus | nematodosi, antroponosi, helmintosi, oxyuriasis (en) i malaltia |
---|---|
Especialitat | infectologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | pruïja, dolor abdominal, restrenyiment, irritabilitat i astènia |
Medicació | |
Patogènesi | |
Transmissió patògena | transmissió fecal-oral i autoinvasion (en) |
Causat per | Enterobius vermicularis |
Classificació | |
CIM-11 | 1F65 |
CIM-10 | B80 |
CIM-9 | 127.4 |
CIAP | D96 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0103069 |
DiseasesDB | 13041 |
MeSH | D017229 |
UMLS CUI | C0086227 |
DOID | DOID:7457 |
L'enterobiosi o oxiürosi és una infestació amb l'helmint Enterobius vermicularis, comunament anomenat l'oxiür humà.[1] El símptoma més comú és la picor a la zona de l'anal.[2] El període des de la ingestió d'ous fins a l'aparició de nous ous al voltant de l'anus és de 4 a 8 setmanes.[3] Algunes persones que estan infestades no presenten símptomes.[2]
La infecció generalment es produeix per la ingestió d'ous del cuc,[2] per contaminació en les mans, els aliments, o amb menys freqüència, l'aigua.[4] El temps d'incubació des de la ingestió dels ous fins a la primera aparició dels nous ous al voltant de l'anus és de 4 a 6 setmanes.[5] El diagnòstic és veient els cucs que fan aproximadament un centímetre de llarg o els ous al microscopi.[2][6]
El tractament sol ser amb dues dosis dels medicaments mebendazole (Lomper), embonat de pirantel (Trilombrin) o albendazole (Escazole) amb dues setmanes de diferència.[7][8] Totes les persones que viuen o cuiden una persona infectada han de rebre tractament al mateix temps.[2] Es recomana rentar els objectes personals amb aigua calenta després de cada dosi de medicament.[2] Rentar-se les mans, dutxar-se diàriament al matí i canviar diàriament la roba interior sol ajudar a prevenir la reinfecció.[2]
Les enterobiosi es produeix habitualment en totes les parts del món.[2][9] L'enterobiosi no té cap associació amb qualsevol nivell socioeconòmic, raça o cultura.[10] Els oxiürs sovint es consideren més una molèstia que una malaltia greu.[9] Es creu que els oxiürs han afectat els humans al llarg de la història.[11]