Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 octubre 1957 ![]() Gavi (Itàlia) ![]() |
Formació | Universitat de Gènova École des hautes études en sciences sociales - doctorat ![]() |
Director de tesi | Michael Löwy ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Història ![]() |
Lloc de treball | Saint-Denis Amiens París ![]() |
Ocupació | historiador de l'edat moderna, historiador, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat Cornell Lignes (en) ![]() Universitat de Picardia La contemporaine La Quinzaine littéraire École des hautes études en sciences sociales Universitat de París 8 International Institute for Research and Education (en) ![]() ![]() |
Membre de | |
Premis | |
|
Enzo Traverso (Gavi, Piemont, 14 d'octubre de 1957) és un historiador i intel·lectual italià. Actualment és catedràtic a la Universitat Cornell i publica la seua obra bàsicament en francès,[1] ja que ha desenvolupat la seua trajectòria professional principalment a França des dels anys 90.[2]
Tot i nàixer al Piemont, la seua família prové de Gènova, ciutat que van haver d'abandonar durant la Segona Guerra Mundial per instal·lar-se a Gavi, localitat on el seu pare es va convertir en síndic durant la postguerra pel Partit Comunista Italià. Aquesta tradició marxista familiar va portar a Traverso a freqüentar el liceu socialista de Novi Ligure i durant els ays setanta es va apropar al partit d'esquerres extraparlamentari Potere Operaio (Poder Obrer).
Va estudiar història a la Universitat de Gènova, on va iniciar la seua formacio en l'escola de l'autonomisme marxista italià. Va viure i va treballar a França per més de vint anys,[3] sent professor de la Universitat de Picardia i de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales. En la dècada de 2010 exerceix de professor a la Universitat Cornell dels Estats Units.
És un dels més importants historiadors de les idees del segle xx. Entre els seus temes de recerca destaquen l'Holocaust nazi i el Totalitarisme, així com la relació dels intel·lectuals amb aquests processos històrics que influeixen les discussions polítiques del present. Aquest interès l'ha portat a aprofundir sobre l'antinomia entre història i memòria a partir dels problemes metodològics que planteja la història contemporània i el valor subjectiu del testimoniatge, emmarcat en la diacronia passat-present. En la seua obra és palpable la influència rebuda de l'Escola de Frankfurt. S'especialitza en la filosofia judeoalemanya, en el nazisme, l'antisemitisme i en les guerres mundials.[2]