Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | baia |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 201680 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Família | Ephedraceae |
Gènere | Ephedra |
Espècie | Ephedra distachya L., 1753 |
Ephedra distachya és una espècie de gimnosperma de la divisió Gnetophyta, família Ephedraceae, present als Països Catalans.[1]
Ephedra distachya rep diversos noms comuns en català: trompera, arbre de la sorra, efedra, genitina, ginesta, ginesta borda, raïm de mar, èfedra, ginestra.[2]
És un arbust de fins a 30 cm d'alçada amb fulles petites i escamoses. El "fruit" és un aqueni amb bràctees carnoses i una sola llavor. Tècnicament no hi ha fruits pel fet que no hi ha carpels que formin ovaris (gimnospermes). Són generalment dioiques i produeixen cons d'una mida relativa.
Es distribueix per zones seques, principalment a les subtropicals i creix a terrenys sorrencs.
L'acció d'aquesta planta contra l'asma era coneguda pels xinesos des de fa uns 5.000 anys, amb el nom de Ma Huang.
S'utilitza per a alleujar dolors musculars i reumàtics i com un estimulant, és cardiotònic a la medicina ayurveda. A vegades s'identifica amb la llegendària droga soma (droga al·lucinògena), que es descriu a l'Avesta (l'antic text sagrat zoroàstric) i el Rig-veda (el text més antic de l'Índia, de mitjans del II mil·lenni a.C.).
L'efedrina va ser estudiada el 1924 i l'empresa química Merck & Co la va sintetitzar el 1926.
Ephedra distachya va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 2: 1040. 1753.[3]