Epipló

Epipló

Imatge de l'abdomen en què és visible l'epipló major que a manera de davantal descendeix des de l'estómac fins al còlon al qual s'adhereix.
Detalls
Llatí	Omentum
Sistema	Aparell digestiu
Limfa	Nòduls limfàtics preaòrtics
Innervació	Gangli celíac Nervi vague
Terminologia anatòmica

En anatomia, l'epipló (o, rarament, epíploon o oment),^[1] és un replegament del peritoneu situat en l'abdomen. Està format per fines làmines de teixit que uneixen dos òrgans abdominals entre si. Depenent de la seva localització es distingeixen 4 epiplons, el més important és l'epipló major o epipló gastrocòlic que uneix l'estómac amb el còlon transvers.^[2][3]

Epiplons

En anatomia humana es distingeixen 4 epiplons:

• Epipló gastrocòlic o epipló major: Uneix l'estómac amb el còlon transvers. En un home adult l'epipló major pesa al voltant d'un kg, part de la curvatura major de l'estómac i descendeix a manera de davantal per adherir-se al còlon o intestí gros. Té una superfície de cap al voltant de 400 cm2, 22 cm d'ample per 18 cm de llargària, encara que les mesures exactes varien considerablement depenent de l'individu.
• Epipló gastrohepàtic o epipló menor: Uneix l'estómac amb el fetge. Es divideix en tres porcions ben diferenciades: la pars translúcida, que es correspon amb gairebé tot l'epipló a excepció de la seva vora gàstrica (on neix l'epipló a nivell de la curvatura menor de l'estómac. Aquesta part, per on discorren les artèries estomàquiques dreta i esquerra anastomosades constitueix la pars condensa) i la seva vora dreta (on l'epipló menor forma el límit anterior del hiat de Winslow, i que a més a més conté els elements del pedicle hepàtic, constituint el tercer component de l'oment menor, la pars pediculada).
• Epipló gastroesplènic: Uneix l'estómac amb la melsa.
• Epipló pancreatoesplènic: Uneix el pàncrees amb la melsa.

Funció

Els epiplons formen part del peritoneu i tenen la funció de fixar les vísceres abdominals i aportar-los reg sanguini, no obstant això no són òrgans vitals i poden extirpar-se mitjançant cirurgia sense greus repercussions. Expliquen a més amb funcions immunològiques que tenen un paper molt important per combatre les infeccions a l'interior de l'abdomen i posseeixen capacitat angiogènica, és a dir poden induir la formació de nous vasos sanguinis en les seves proximitats quan es produeix una isquèmia, gràcies a la producció del factor de creixement dels fibroblasts (FGF) i el factor de creixement de l'endoteli vascular (VEGF).

Vascularització

Les branques arterials que aporten sang al epipló major parteixen de l'artèria gastro-omental dreta, branca de l'artèria gastroduodenal i l'artèria gastro-omental esquerra, branca de l'artèria esplènica.

Transcavitat dels epiplons

Disposició vertical del peritoneu. Cavitat principal en vermell, transcavitat dels epiplons o borsa omental en blau.

Rep aquest nom un espai tancat situat darrere de l'estómac i limitat pel fetge, l'epipló menor, el diafragma, la part posterior de l'estómac, l'epipló major i l'epipló gastroesplènic. La transcavitat dels epiplons es connecta amb la cavitat peritoneal general a través d'una comunicació virtual denominada foramen epiploic o hiat de Winslow.

Galeria d'imatges

• 
  Epipló d'un impala. Es pot observar que està constituït per una fina làmina de teixit adherida a l'estómac de l'animal.

Referències

1. Termcat
2. Hernando Rafael: Aplicación clínica del epiplón en el sistema nervioso central. Acta Med Per 25(3) 2008
3. Diccionario Encoclopédico Ilustrado de Medicina, Dorland, 26ª edición. Consulta: 30 de abril de 2017.

Vegeu també

• Estòmac