Totes les parts de les plantes són tòxiques, principalment a causa de les tricoesclereides (cèl·lules llargues i afilades) i els rafidis. Les plantes poden arribar a superar els 40 m amb fulles de fins a 3 m de llarg, però en contenidors la mida és molt reduïda. Les plantes, conegudes comunament com a tongavina centpeus, pothos o heura del diable, depenent de l'espècie, es conreen normalment com a plantes d'interior en regions temperades. Les fulles juvenils són de color verd brillant, sovint amb patrons irregulars de color groc o blanc. Poden trobar arbres hostes mitjançant l'ús del fototropisme.[4]
Epipremnum aureum (Linden & André) G.S.Bunting - originari de Moorea a la Polinèsia; naturalitzat a Àfrica, el subcontinent indi, Queensland, Melanèsia, Seychelles, Hawaii, Florida, Costa Rica, Bermudes, les Índies Occidentals, Brasil i Equador
Epipremnum pinnatum (L.) Engl. - estès pel sud-est asiàtic, el sud de la Xina, Nova Guinea, Melanèsia, el nord d'Austràlia; naturalitzat a les Índies Occidentals
↑Friis, Else Marie. La Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres. Angiosperm Fruits and Seeds from the Middle Miocene of Jutland (Denmark) (en anglès). Munksgaard, 1985. ISBN 9788773041505.
Strong, Donald R.; Ray, Thomas S. «Host Tree Location Behavior of a Tropical Vine (Monstera gigantea) by Skototropism». Science, 190, 4216, 01-01-1975, pàg. 804–806. DOI: 10.1126/science.190.4216.804. JSTOR: 1741614.