Epònim

Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi. Per exemple, es pot dir que una empresa és «quixotesca» perquè recorda l'idealisme de Don Quixot; o que una persona pateix alzhèimer,[1] i aquesta paraula és el cognom del seu descobridor (Alzheimer). Els epònims poden pertànyer a qualsevol categoria gramatical i són molt freqüents en ciència, on els investigadors o els seus admiradors donen el nom a allò que hi han aportat, tot i que no sempre les atribucions són autèntiques. També eren comuns en èpoques històriques, ja que, per exemple, a l'antiga Roma els anys portaven els noms dels seus cònsols a més de la data. L'eponímia es pot considerar lingüísticament un cas especial de metonímia.

Alguns exemples d'epònims

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «alzhèimer». Diccionari normatiu valencià, 20-11-2018.
  2. «Canyardo». RodaMots.cat. [Consulta: 26 febrer 2016].
  3. «Marcolfa». GEC. [Consulta: 19 juny 2015].
  4. «Zepelí». RodaMots.cat. [Consulta: 26 febrer 2016].